Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

Sembrar i esperar


Sembrar i esperar



Qui sembra, alguna cosa en espera recollir. D'aquest acte, n'esperem la recompensa promesa per la llavor sembrada. El resultat final dependrà de l'atenció dedicada al llarg del creixement i vida. No sé quin percentatge atorgar a la mà de l'home per a obtenir l'excel·lència d'aquell fruit promès, com tampoc sé en quin percentatge de l'èxit esdevé per genètica de la llavor o coneixements de qui la planta. Segurament, genètica, coneixements i cura, influiran en el resultat, encara que la natura, sense cap altra argument que la seva idiosincràsia, s'encarrega de desmuntar-nos qualsevol argument donant resultats sublims o nefasts d'acord amb els seus propis capricis.

Reproduir una vegada i una altra l'excel·lència obtinguda fruit del treball, només està a l'abast d'aquells que la recerquen incansablement disposats a aprendre de cada fracàs. O sigui, hi ha qui comprèn que cada fracàs és el coneixement d'una nova manera de NO tornar-ho a fer mentre que d'altres creuran que, el fracàs és un resultat possible i desistiran de tornar-ho a provar.

En aquesta equació i manca el factor "sort". Hi ha qui ha nascut amb la "flor al cul" quan, faci el que faci l'encerta o tot li surt bé. Encara que ho faci amb el cul. Sense saber-ne, pensar-ho o voler-ho. Xutar malament i entrar la pilota per l'esquadra. Comprar un número i que et toqui la loteria. Trobar feina sense que l'estiguis cercant. Escriure un llibre, publicar-lo i vendre'l.

La resistència al fracàs és una de les virtuts que ha de disposar tot ésser humà. Només els genis se'ls ha atorgat el do d'obtenir resultats excel·lents sense haver d'esmerçar l'esforç que creiem ens significaria a la resta dels mortals i que en molts de casos, mai aconseguiríem, o si mes no, amb la brillantor i rapidesa que ells ho farien.

Els genis són pocs comparant-los amb el nombre de persones que habitem o hem habitat a aquest planeta. Entre ells, pocs són els reconeguts per tothom i per tant, aquests són idolatrats i perduren pels segles dels segles.

En general, crec que el comú dels mortals només podem aspirar a ser Notables. Sobresortir d'aquells que només ho fan bé i desmarcar-nos d'aquells altres que només fan el suficient per sobreviure. Rebutgem a aquells que no esmercen esforços per aconseguir el mínim indispensable i alhora, no comprenem a aquells que no fan res de res i per tant, no obtenen res d'ells mateixos ni tampoc aporten res a la societat que els envolta.

A voltes, la flauta sona per casualitat, encara que aquesta no sempre es dóna. Per tant, cal esmerçar-nos per obtenir l'excel·lència sabent que com a molt, obtindrem un reconeixement notable, lluitarem contra la frustració i intentarem aprendre dels fracassos obtinguts. No tots ho aconseguirem i fent-ho bé, ens donarem per satisfets. Si al final, el resultat obtingut és suficient, podrem dir que ho hem fet com tothom. Ho hem intentat i no n'hem sabut més. Ens ha mancat la sort o bé, l'esforç que significava no ens resultava prou estimulant.

Perquè et toqui la loteria, cal comprar el número.

Cap comentari

Desa el teu comentari