Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

La generació del 79 de l'escola Joan Bruguera


La generació del 79 de l'escola Joan Bruguera


Vuit segons per resumir 37 anys d'espera. Vuit segons per a dirigir-nos en la gravació d'un vídeo als companys que volen saber més de tu. En blanc i negre o color, recordant el passat, el present i desitjant en un futur tornar-nos a trobar.

Pressa, molta pressa per retrobar-nos. Hi havia qui abans d'hora ja formava el primer grupet d'exalumnes davant la porta de l'escola. Talment com quan teníem deu anys i carregats amb la motxilla, les llibretes i l'entrepà anàvem cada matí a l'escola amb els companys. Desitjant que arribés l'hora del pati on, jugaríem a boles, a lladres i policies o a qualsevol altra cosa.

Rostres coneguts, desconeguts o misteriosos. Trenta-set anys fan estralls i costa reconèixer a alguns dels nens que tots portem dins. La manera de ser, el caràcter i el comportament no han canviat. Les abraçades, encaixades i els somriures, són presents al llarg de tot el dia.

Ningú ha estat exclòs de cap grup i ningú ha pres el protagonisme de cadascú. La coordinació de tots els actes ha permès als protagonistes prendre el seu paper i rol a la colla. Hem vist com els mateixos grups d'amics que sortien de petits junts al pati de l'escola, han seguit el mateix ritual, de la mateixa manera que s'han dissolt i dividit per integrar-se en altres grups i preguntar a un i altra que ha estat de la seva vida.

Hi ha qui ha recorregut mil quilòmetres per ser-hi present, qui per la seva activitat professional ha anat marxant i tornant, qui no volia que la trobada acabés i qui ha fet que la trobada continués fora de l'escola fins ben entrada la nit.

Cap imatge presa ahir tindrà la mateixa importància que el record imprès en els nostres sentiments. En un temps on els telèfons mòbils disposen de càmeres fotogràfiques de darrera generació, missatgeria i apps de xarxes socials, els dispositius quedaren en segon terme endreçats a les butxaques de cadascú. Ningú va voler perdre's un instant mirant la pantalla del seu mòbil.

Potser aquest serà l'inici o la continuació de les amistats perdudes, en tot cas, segur que no serà el darrer dels nostres actes. Prenem apunts per a retrobar-nos els pròxims anys, amb una base de dades sòlida que ens permetrà contactar fàcilment altre cop amb els companys.

Potser, fent un paral·lelisme entre l'amistat i un bon vi, hauran estat guardades en un celler, allunyats de les mirades de tothom, a l'ombra dels records i amb la temperatura adequada perquè, el resultat sigui el millor caldo que mai haurem tastat.

Hereus de la cultura popular prèvia a la generació digital, continuarem somiant amb la conquesta de nous horitzons. En tot cas, sense caure en el costat obscur de la força, desitjar-vos a tots "que la força ens acompanyi".



Cap comentari

Desa el teu comentari