Vietnam, Espanya i Catalunya.

Em diuen, que els de l'altra costat de món, coneixen bé la diferència "Catalonia Vs Spain".

Identifiquen prou bé l'estelada com a símbol de catalanitat dels viatgers que els arriben d'aquesta regió de món. Sembla que, fins i tot, països comunistes com ara Vietnam, on la política està en mans d'un partit únic, els guies turístics estan avesats a diferenciar entre espanyols, catalans, holandesos i qualsevol de les altres nacionalitats amb qui treballen i per tant, respecten els nostres signes identitaris.

Algú em podria dir que, estan influenciats per tants de nosaltres que, una vegada i una altra, els catalans que els visitem, els parlem de les diferències que ens separen amb Espanya. És possible que ells hagin comprès que, volem ser catalans de nacionalitat i estat propi perquè així ens sentim, volem i ho expressem?

Si és així, davant del respecte que ens tenen les persones que no coneixen gaire bé res de nosaltres, amb l'excepció dels adoctrinaments partidistes que nosaltres mateixos ens encarreguem de transmetre'ls, perquè carai els Espanyols, cosins germans nostres, no respecten el fet que ens sentim Catalans i molts de nosaltres desitgem independitzar-nos d'Espanya? Ens miren amb altres ulls. Temen perdre territori conquerit i ser més influents o poderosos? Són tossuts. A hores d'ara encara continuen pensant que tot plegat, és com un passa de ventre i tard o d'hora, amb un règim adequat, remetrà per desaparèixer.

Diuen que sobre la mateixa qüestió sempre hi ha tres versions, la bona, la dolenta i la pròpia. En tot cas, totes coincideixen en l'arrel de la qüestió. Espanya no pot continuar així, malgrat s'entossudeix a fer-se l'orni.

Si per uns, Espanya és "Grande y Libre", pels altres ens agradaria que fos una mica més petita i una mica més lliure. A Castella hi ha un refrany popular que diu:"ante el vicio de pedir, la virtud de no dar", i mentre nosaltres continuem demanant, ells continuaran virtuosos.

Doncs, que hem de fer? Abandonar les nostres il·lusions o, davant la tossuderia de la seva posició continuar amb la nostra tossuderia de demanar. Vejam qui es cansa primer? Tirem pel dret?

Continuo pensant que molts dels catalans, volen la independència en resposta a un dels nostres refranys més nostrats "la pela és la pela" i, en aquest cas, els qui ens auto-qualifiquem de catalans de soca-rel, o de la "ceba", tant ens fa d'on provenen les veus dels que hi estan a favor o en contra de la voluntat majoritària del poble de Catalunya, si finalment, acabem per proclamar la República Catalana.

Molts de nosaltres, ciutadans del poble de Catalunya, arribats del Nord o del Sud, de terra en dins o mar enllà, desitgem l'Autogovern i que aquest sigui reflex de la nostra voluntat com a poble.

Per tant, votem?

Visca Catalunya