Gelós
Gelós
Una instantània al final de l'estiu, sota les
darreres llums d'un sol que lluent baix, s'acota a la seva pell, em provoca.
Gelós de l'instant fotogràfic captat on es
recull bellesa, sensualitat i serenor. Em transmet una profunda pau
interior de la noia del retrat.
Es protegeix del sol amb pamela de palla trenada.
Samarreta ajustada i calcetes de colors. Estirada damunt dels coixins de la
barca, respira i s'amara de l'aroma dels pins vora la platja, la sal de la vida
i el paisatge que li regala la nostra Costa Brava.
Somiant, m'hauria tornat boig si hagués estat jo
qui hagués gaudit del moment i pres la seva imatge tot i que, em sé incapaç
d'articular paraula quan la tinc al costat.
No hi trobo raó. Potser els seus ulls m’embruixen.
M'esmunyo en les paraules d'un full en blanc per
reconèixer, fruita prohibida i, per tant, pecat mortal pel desig que representa
la meva gelosia.
Ni tan sols, en descriure-la, em permeto
llicència per imaginar.
Em sento gelós,
Cap comentari
Que t'ha semblat ? Dona'm la teva opinió i descobreix què en pensen els altres. Escriu el teu comentari aquí