Gelós

Gelós

Una instantània al final de l'estiu, sota les darreres llums d'un sol que lluent baix, s'acota a la seva pell, em provoca.

Gelós de l'instant  fotogràfic captat on es recull bellesa, sensualitat i serenor.  Em transmet una profunda pau interior de la noia del retrat.

Es protegeix del sol amb pamela de palla trenada. Samarreta ajustada i calcetes de colors. Estirada damunt dels coixins de la barca, respira i s'amara de l'aroma dels pins vora la platja, la sal de la vida i el paisatge que li regala la nostra Costa Brava.

Somiant, m'hauria tornat boig si hagués estat jo qui hagués gaudit del moment i pres la seva imatge tot i que, em sé incapaç d'articular paraula quan la tinc al costat.

No hi trobo raó. Potser els seus ulls m’embruixen.

M'esmunyo en les paraules d'un full en blanc per reconèixer, fruita prohibida i, per tant, pecat mortal pel desig que representa la meva gelosia.

Ni tan sols, en descriure-la, em permeto llicència per imaginar.

Em sento gelós,