Enyorança
Que difícil és transmetre sentiments en quatre ratlles. I encara més, després d'un dia com avui, primer aniversari de la teva mort.
De la mateixa manera en el fet que un any enrere, filles, néts, germans, nebots i amics ens fèiem costat a fi de passar el mal tràngol junts, parlant de la teva vida, el patiment i l'adéu, avui no ens calia tornar a plorar-te sinó, íntimament reconèixer que en la nostra trobada de família d'una manera o altra també hi ets present.
Sempre he sentit a dir que mai ningú no mort mentre d'altres el recordin. Per a mi, el més bonic és com tots recordem l'amor que cap a nosaltres desprenies i com tots continuem estimant-te.
Altre cop, hem aixecat les copes al cel per a tu.
Hem vessat moltes llàgrimes en un any, alhora també hem esbossat molts de somriures recordant-te.
Prou bé coneixies el vessant artístic de cada un dels teus germans. En Xevi no se n'ha estat de pintar el teu retrat o modelar en fang el record que ell en té del teu rostre. Les teves germanes continuen tenint-te com a referent i els manquen els teus consells i rialles. En Jordi ha complert amb les promeses que et va fer.
Per la meva banda, els meus ulls es continuen omplint de llàgrimes quan et recordo i en escriure't, prenc consciència de la teva absència.
Ja ho veus. Res és fàcil.
A voltes, escolto les paraules d'aquells qui creuen important els fets terrenals. No puc i per tant no deixo de recordar-los que el més important en aquest món és la salut de les persones que t'estimes. Els cal saber-ho i fer-ho saber.
No pateixis per nosaltres, no estem sols, ens sentim acompanyats per tu, de la mateixa manera que et volem transmetre la nostra estima. Cadascú a la seva manera.
Ho sé. Ho sabem. Avui fa un any que hi ha un estel més en el nostre cel.
De la mateixa manera en el fet que un any enrere, filles, néts, germans, nebots i amics ens fèiem costat a fi de passar el mal tràngol junts, parlant de la teva vida, el patiment i l'adéu, avui no ens calia tornar a plorar-te sinó, íntimament reconèixer que en la nostra trobada de família d'una manera o altra també hi ets present.
Sempre he sentit a dir que mai ningú no mort mentre d'altres el recordin. Per a mi, el més bonic és com tots recordem l'amor que cap a nosaltres desprenies i com tots continuem estimant-te.
Altre cop, hem aixecat les copes al cel per a tu.
Hem vessat moltes llàgrimes en un any, alhora també hem esbossat molts de somriures recordant-te.
Prou bé coneixies el vessant artístic de cada un dels teus germans. En Xevi no se n'ha estat de pintar el teu retrat o modelar en fang el record que ell en té del teu rostre. Les teves germanes continuen tenint-te com a referent i els manquen els teus consells i rialles. En Jordi ha complert amb les promeses que et va fer.
Per la meva banda, els meus ulls es continuen omplint de llàgrimes quan et recordo i en escriure't, prenc consciència de la teva absència.
Ja ho veus. Res és fàcil.
A voltes, escolto les paraules d'aquells qui creuen important els fets terrenals. No puc i per tant no deixo de recordar-los que el més important en aquest món és la salut de les persones que t'estimes. Els cal saber-ho i fer-ho saber.
No pateixis per nosaltres, no estem sols, ens sentim acompanyats per tu, de la mateixa manera que et volem transmetre la nostra estima. Cadascú a la seva manera.
Ho sé. Ho sabem. Avui fa un any que hi ha un estel més en el nostre cel.
T estimo germanet.
ResponElimina