Pubilla juganera

Treu les ungles i esgarrapa quan el pretendent se li escapa. No és mossa de mal veure, ans el contrari, du el somriure d'orella a orella i ens demostra com és ella, la qui arrisca davant d'un pretendent tan innocent, que a mi em fa dubtar d'atorgar-li a ella el paper de pretendenta.

A voltes n'hi ha per llogar-hi cadires. El manso, no entén els senyals més evidents i fins i tot, en llegir la paraula POTS ho interpreta de mala manera per acabar dient STOP.

Desinhibida, no és així com ella es veu, davant nostre, ens mostra el costat més divertit i esbojarrat, per acabar tot dient-me a cau d'orella, no juguis amb l'hereu o acabaràs esgarrapat.

Ai donzella, si no en sap més o no vol i creu que el comprarà qui l'entengui, senzillament, que somiï, ell s'ho perd. El camp de la veïna creu és verd, quan el teu prat, segat, endreçat i amb el blat guardat, segur que dóna farina, de la més fina, que acabarà a cal flequer on convertir-se en un bon pa de pagès, de crostó, torradet i gustós.

Pobre de mi, lletraferit i testimoni d'aquesta possible parella que, com a pols oposats s'atrauen tot i que al preludi, girats, es repelen.