Blau, verd, vestit de flors.
Blau.
Blau verd il·luminat per les darreres espurnes de sol que mentre decau, s'esmunyen per les escletxes d'un núvol solitari alçat damunt el mar mediterrani, amb destí a l'infinit, guiat per la tramuntana.
A dos pams de mi, la fragància del seu perfum, recorre i salta la distància per despertar els meus sentits.
Res és per sempre i gaudim del moment. Sense presses, atraus el que projectes i les teves paraules em provoquen saber més de tu.
Potser no, potser no en tens de pressa i per tant, em guardo prou de les temptacions dels meus impulsos, sotmesos a les raons del pensament i víctima de les vides viscudes. Interiorment, reclamo el meu dret a contradir amb actes, les meves paraules, tornar a enamorar-me i viure.
Golós d'explorar i conèixer a la dona que amb mi camina, reprimeixo la veu del meu dimoni que em xiuxiueja a cau d'orella, "acosta't i pren-la per la cintura, viu al dia".
I a tu, que et provoca?
Has arribat fins aquí perseguint el teu somni i fer més gran el teu món. Carregada d'il·lusions, pors, desconeixences i temors, calçat nou, afrontes la muntanya i gaudeixes del camí, quan desitjaries aturar-te i mirar a quatre bandes, meditar i omplir els teus ulls de paisatges com a part del teu bagatge de vida.
El camí es fa curt i encara no et sents preparada per sentir sota els peus, nus, l'herba trepitjada per tants d'altres a ritme de salsa cubana.
Clou la lluna, negra nit, cel estelat, desitjos que recorren el cel.
Cal desitjar i creure, es facin presents.
Blau, verd, vestit de flors.
Blau verd il·luminat per les darreres espurnes de sol que mentre decau, s'esmunyen per les escletxes d'un núvol solitari alçat damunt el mar mediterrani, amb destí a l'infinit, guiat per la tramuntana.
A dos pams de mi, la fragància del seu perfum, recorre i salta la distància per despertar els meus sentits.
Res és per sempre i gaudim del moment. Sense presses, atraus el que projectes i les teves paraules em provoquen saber més de tu.
Potser no, potser no en tens de pressa i per tant, em guardo prou de les temptacions dels meus impulsos, sotmesos a les raons del pensament i víctima de les vides viscudes. Interiorment, reclamo el meu dret a contradir amb actes, les meves paraules, tornar a enamorar-me i viure.
Golós d'explorar i conèixer a la dona que amb mi camina, reprimeixo la veu del meu dimoni que em xiuxiueja a cau d'orella, "acosta't i pren-la per la cintura, viu al dia".
I a tu, que et provoca?
Has arribat fins aquí perseguint el teu somni i fer més gran el teu món. Carregada d'il·lusions, pors, desconeixences i temors, calçat nou, afrontes la muntanya i gaudeixes del camí, quan desitjaries aturar-te i mirar a quatre bandes, meditar i omplir els teus ulls de paisatges com a part del teu bagatge de vida.
El camí es fa curt i encara no et sents preparada per sentir sota els peus, nus, l'herba trepitjada per tants d'altres a ritme de salsa cubana.
Clou la lluna, negra nit, cel estelat, desitjos que recorren el cel.
Cal desitjar i creure, es facin presents.
Blau, verd, vestit de flors.
Cap comentari
Que t'ha semblat ? Dona'm la teva opinió i descobreix què en pensen els altres. Escriu el teu comentari aquí