Cap de Creus, un bocí de paradís.
En un racó de món, perduts de la mà de Déu, arribem al cim on, una antiga barraca de pastors ens ofereix l'únic resguard del sol en cinc quilòmetres a la rotllana.
Talment com Déus, restem immòbils contemplant la seva obra. Als nostres peus, les roques i matolls d'una muntanya àrida on res creix més enlaire dels dos pams de terra, acostumada a plantar-li cara a la tramuntana, que sempre arriba valenta i esmolada, gelosa de la bellesa que admira cada dia el Puig de bufadors.
A vista d'ocell sembla que el mar entra i surt de la terra, a voltes punyent, davant roques que s'aixequen desvergonyides i tallants, sense por als embats de les onades que, avui inexistents, esculpeixen gota a gota un racó del paradís. Pedres i més pedres, secs, platgetes i muntanya. El mediterrani dibuixa la Costa Brava i l'home, arran de mar hi construeix la seva llar, un dia, refugi de pescadors i avui, escapada de passavolants que enamorats del que va ser, decidiren envair la terra promesa.
Despullats davant tanta bellesa on la natura inunda els cinc sentits, emmudim.
El sol de mitja tarda amara les façanes blanques de les cases de Cadaqués, mentre a la ratlla dels barcos, el cel, blau lluent, difumina el seu color per la calitja que desprèn l'aigua de mar, avui roenta, cedint i evaporant-se per llevar-se camí cap al cel i acabar tot dibuixant un llarg i estirassat núvol blanc.
Cap de Creus, un bocí de paradís.
Talment com Déus, restem immòbils contemplant la seva obra. Als nostres peus, les roques i matolls d'una muntanya àrida on res creix més enlaire dels dos pams de terra, acostumada a plantar-li cara a la tramuntana, que sempre arriba valenta i esmolada, gelosa de la bellesa que admira cada dia el Puig de bufadors.
A vista d'ocell sembla que el mar entra i surt de la terra, a voltes punyent, davant roques que s'aixequen desvergonyides i tallants, sense por als embats de les onades que, avui inexistents, esculpeixen gota a gota un racó del paradís. Pedres i més pedres, secs, platgetes i muntanya. El mediterrani dibuixa la Costa Brava i l'home, arran de mar hi construeix la seva llar, un dia, refugi de pescadors i avui, escapada de passavolants que enamorats del que va ser, decidiren envair la terra promesa.
Despullats davant tanta bellesa on la natura inunda els cinc sentits, emmudim.
El sol de mitja tarda amara les façanes blanques de les cases de Cadaqués, mentre a la ratlla dels barcos, el cel, blau lluent, difumina el seu color per la calitja que desprèn l'aigua de mar, avui roenta, cedint i evaporant-se per llevar-se camí cap al cel i acabar tot dibuixant un llarg i estirassat núvol blanc.
Cap de Creus, un bocí de paradís.
Cap comentari
Que t'ha semblat ? Dona'm la teva opinió i descobreix què en pensen els altres. Escriu el teu comentari aquí