Desig - Un relat eròtic del Big Bang Amor d'en Pep Cassany
Desig
Dos segons. La teva imatge reflectida a la
pantalla del meu mòbil. Dos segons i en el precís instant d'obrir la foto, vaig
reconèixer les regles de joc.
Deu minuts de conversa i ja desitjo una nova
partida.
Pressa, abans no s'acabi la joventut i es
marceixi la bellesa. Pressa per no fer tard. Abans no es marceixi la pell,
abans no apareguin els solcs de l'experiència, la saviesa i el coneixement.
Pressa per trobar qui et faci seva i et desitgi pel teu cos.
Mantens l'anonimat abans no et decideixes qui pot
ser per a tu una bona parella. A voltes solitària, a voltes compartint-lo amb
qui vols atraure i rarament, amb normes preestablertes.
El color dels teus cabells fent joc amb la
camisa que t'acompanya en els dies de colla.
Pressa per viure de pressa, abans no s'escapi la
joventut que no et permeti pujar al Castell. Abans els malucs no s'eixamplin,
les natges s'engreixin i l'agilitat i la força defalleixi.
Joc, emoció, plaers ocults. Desig de ser desitjat
i desitjada i certament, la teva imatge m'evoca desig per desitjar-te.
Hi jugo. Em complaus.
Les agulles del rellotge discorren al seu pas
lent, s'enjogassen i ens imposen la seva dictadura segon a segon, Transcorre el
temps lentament, feixuc per qui té pressa. Encara manquen sis hores i dotze
minuts. Tot plegat, un joc d'encaixos. Cert, ara tinc pressa.
--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor
Cap comentari
Desa el teu comentari