dilluns

Jo confesso

confessions d'en Pep


Jo confesso,

No crec, però deixo que d'altres creguin.
Del blanc al negre no només hi veig grisos sinó tots els colors.
Que m'agrada el que m'agrada i no deixo de provar, per saber si encara m'agrada o m'agradarà.
Seure en una cadira de vímet, davant la taula d'un cafè i mirar com passa la gent.
Aprendré tard o d'hora, quatre acords davant d'un piano.
Parlaré anglès com els indis.
Seuré al cim d'una muntanya amb la companyia d'un bon llibre i gaudiré de mi mateix.
Després de caure de l'escala, vull tornar pujar graó a graó i conquerir els meus somnis.
Tornaré a enamorar-me bojament, amb el cap damunt les espatlles.
Faré camí i deixaré la pols a les xiruques.
Sentiré l'aire esmunyint-se pel meu rostre mentre viatjo acompanyat.
Ensopegaré amb la sort.
Viuré el que no està escrit.

Tinc raons inconfessables per no confessar i així, m'amagaré en el meu jo, per deixar-te a tu intuir, com voldràs que sigui el teu demà.

Si t'agraden el reptes, aventura't amb mi.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

pepgirona66@gmail.com

Etiquetes de comentaris:

dissabte

Ciutats del futur

Articles d'opinió i relats curts en català d'en Josep Cassany


Moltes vegades el cinema s'ha avançat als nostres pensaments proposant-nos escenaris de vida del futur. La tecnologia, ha predominat en totes les propostes excepte quan aquesta, ha esdevingut l'eina que ha destruït el món.

Fa anys, quan comprem un aparell electrònic de darrera tecnologia, sabem que abans de sortir de la botiga ja es vell. Sospitem o sabem, que les fàbriques de software i hardware ja tenen preparats per a entrar al mercat versions més potents, revolucionaries o més econòmiques.

A voltes, entre línees d'un o altra diari o revista seriosa, un apunt de quatre ratlles que ens obre una finestra cap al futur. Avui Li-fi.

Mentre llegia, un llampec ha recorregut el meu cervell. Ciutadans globals. Un concepte que de ben segur fa temps que es va desenvolupant. Davant nostre i imperceptiblement per tots nosaltres. Ciutats creades per empreses tipus Apple, Microsoft o Facebook, on els seus ciutadans viuran reclosos en llibertat sota les seves pròpies lleis i organitzacions, on creuran gaudir d’unes condicions de vida excel·lents, envejats pels de fora i on els de dins sortiran a fora en missió d'exploració o experiència vital.

Edificis intel·ligents, controlats per tot tipus de software i hardware al suposat servei dels habitants, carrers, voreres, parcs on passejar connectats a la xarxa, amb gadgets que ens informaran de tot tipus de dades de la planta o arbre que veurem. Vehicles sense conductors ens duran d'un costat a l'altra sense accidents, embossos o fresses. Ni fred ni calor. Una bombolla que ens protegirà de la pluja, actuarà com a filtre solar i ens controlarà les hores de dia i de nit.

Hi ha alguna cosa que us sona ? doncs si aquest es el futur que espera a les properes generacions, on fred, calor i gana, terrorisme i violència serà patida pels països del tercer món, no dubteu que les revolucions sorgeixen del poble i continuaran existint les guerres.

El poder es reconeix a aquell que sense imposar-lo el imparteix per a un be comú. Mentre existeixi la humanitat i per tant, la cobdícia per tenir, disposar-lo i imposar-lo segons el seu criteri i voluntat, existiran les classes i les lluites socials. Si mai arriba una guerra no ho dubteu, no serà de fronteres ni conquestes, serà de poder i per imposar la seva particular visió del destí de la població mundial. 

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor



Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

dimecres

Xinxilla i, com separar el gra de la palla


en opinió d'en Josep Cassany


Comencem la casa per la teulada, irònicament, els "dinarets" són tastets culinaris exquisits que tots devorem amb l'excusa d'anar a xerrar sobre els temes que alguns creiem interessants per debatre entre nosaltres o al carrer, sobre Lloret.

Em quedo amb la imatge del cafè, copa i cigarret, a la terrasseta del carrer del Romaní. Un moment per als de tu a tu, lluny del debat públic oficial d'una taula amb 22 comensals on, només divuit eren homes i 4 les dones. I no és que estigui acotada la participació de les dones, ans al contrari, potser han entès abans que els homes que mentre xerren no poden separar el gra de la palla.

De tantes coses que avui s'han xerrat, em quedaré amb quatre conceptes. "Vés comptant, si en comptes de quatre són deu".

En tot cas, aquí en deixo uns retalls.

Sóc l'infiltrat, el que posa el to crític al grup. Vés a saber, potser forma part del meu ADN emocional. Tal com diuen els de Lloret als forasters que si han quedat, ara sou empeltats.

Som-hi.

A Lloret, com a qualsevol poble, no es pot parlar malament dels governants si no formes part de la casta (partidaris o oposició). Qualsevol qüestió que afecti uns, és criticat pels uns i pels altres.

Una demanda desestimada ha estat recorreguda per dues vegades fins a arribar a l'Audiència Provincial, a l'entendre els altres que els uns no podrien expressar-se lliurement sense que aquest fet fos titllat d'ofensiu. Aquí ho deixo. Ja us he dit que no es pot criticar posant-hi noms!!

Per cert, Crespo, el metge, el polític més carismàtic i amb més projecció de Lloret, culpable de les arts polítiques dels seus coetanis, llegiu Camps, Pujol, Urdangarin, etc., etc., etc.

Lloret és una ciutat que viu del Turisme. Conclusió extreta d'un debat estèril que no aporta res més que soroll de fons mentre d'altres, fan o no fan.

L'estructura i organització de l'ajuntament de Lloret està obsoleta. Mentre fan una feina no en poden fer dues. Només el que xinxa cada dia als funcionaris, aconsegueixen els objectius que es proposen. Encara que sigui per treure's de sobre la molèstia d'escoltar cada dia al mateix ciutadà que es preocupa per la rajola trencada de la vorera o la bombeta fosa en l'enllumenat públic del seu barri.

Ens calen molts ciutadans que atabalin als funcionaris per tal que ens arrangin totes les llambordes que es mouen, bombetes foses, façanes pintades amb grafitis o que despengin els cables que recorren el passeig de palmera en palmera.

Alguns dels propietaris de locals a Lloret, prefereixen mantenir locals tancats que no baixar un euro del lloguer. Els emprenedors que s'atreveixen a obrir negocis, prefereixen les habituals tovalloles del toro cardant a l'ase i la nina flamenca, que tot sigui dit és el producte estrella pels turistes, que invertir en comerç de qualitat per la gent del poble que a falta d'oferta general, prefereix marxar a comprar a la capital. Si més no, vesteix més i queda més "pijo" poder comentar-ho així als amics.

Propostes per repensar Lloret, poques. Sembla que aquest no és el lloc de debat i en tot cas, segur que sigui quina siguin les propostes que provinguin del poble, si no sorgeixen de cap grup de poder polític i/o econòmic, no tindran cap futur. Per cert, encara hi ha molts que viuen dels records del que varen proposar fa 20 anys.

Si comparem Lloret amb un llagut català de vuit i timoner, si cada vogador agafa el ritme que vol i no segueix al patró, l'embarcació no salparà de la platja. Ara bé, cal patró i mariners amb ganes de fer-ho bé i patir fins a arribar a la nostra particular Ítaca.

Finalment acabo dient, que hauré de tornar un altre dia doncs avui, els poders econòmics que m'ha imposat La Caixa, 19 dies abans no caduqui la targeta de dèbit que disposo, sense un duro a la butxaca he marxat sense pagar i amb un deute pendent amb en Joan Pau i molts de vosaltres, que si bé no us dec un duro sí que espereu de mi, quatre ratlles i una crítica, si pot ser feridora millor, sempre que no vagi amb vosaltres i que ens recordi a tots plegats de què ha anat avui la xerrameca, perquè del menjar, no puc ni vull recordar el títol del plat, doncs com sempre, em quedo amb el seu gust i la seva qualitat.

Salut!!

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris: , ,

dissabte

Cop de puny a l'ull

Notícies de Lloret per en Pep Cassany


Segur que voleu Repensar? Com deien els missaires, fer acte de contrició?? El "Repensa" em va semblar un cop de puny a l'ull de tots plegats.

Els darrers dies he pogut tornar a passejar per Lloret i parlar amb molts de vosaltres., els que teniu interessos econòmics en el poble. Aquells que fins ara, us hi heu anat jugant els quartos per tirar endavant els vostres negocis i per tant, sou bocins i part de la imatge actual del poble.

Hotelers, Comerciants, Agències i Locals d'oci nocturn. Vilatans. Cadascun de vosaltres ha llançat pilotes fora. Sou producte de les vostres inversions i situacions econòmiques. Tots heu jugat amb els medis i les armes que us han condicionat en les vostres actuacions.

Cap de vosaltres, heu assumit en la nostra conversa, una petita part de responsabilitat per haver arribat aquí, un poble que es pregunta que ha de fer per canviar l'obsolet model turístic, doncs no us agrada ni a vosaltres, ni tampoc us és rentable. Jugueu sobre segur. Les vostres inversions, en la major part dels casos, ja han estat amortitzades i pel que a mi em sembla, ara preferiu mantenir-vos i quedar-vos a l'expectativa abans que tornar a promoure, emprendre i innovar.

En les ponències del Repensa, tots vàreu rebre de valents i en especial, els Hotelers varen sortir mal parats. Se'ls va qualificar de fàbrica de llits quan la societat actual el que comença a demandar són destins que promoguin experiències.

Les agències de viatges i per tant, les persones responsables d'explicar-nos la bonhomia d'un destí o altre, se'ls exclou de l'equació preveient que les tecnològiques, seran les mestresses del negoci d'intermediació. La qualificació d'una ciutat o destinació serà atorgada per la suma d'experiències viscudes pels usuaris que, amb ànim de col·laborar i transmetre a altres persones la seva pròpia escala de valors.

Als comerciants, que l'exdirector de comerç va titllar d'inexistent, doncs va ser incapaç de trobar-los a la xarxa, demostrant que sou poc presents o bé, que ell no s'havia preparat la xerrada. En tot cas, excepte la Conxita que dempeus i amb el micròfon a la mà, va gosar explicar-li que el 50% dels botiguers són de fora i els d'ací, prefereixen rellogar-los els locals i cobrar, per tal de no complicar-se la vida i amb l'excepció, de tots aquells que encara els agrada treballar per vici i més d'un, amb vocació de comerciant.

Als empresaris de les discoteques i de l'oci nocturn, se'ls vol fora del centre del poble, quan són ells que varen arribar abans que qualsevol altra i ara se'ls acusa de "molestos".

Recordeu que tots plegats, sou part de l'oferta turística de Lloret i en tot cas, tots en sou mereixedors de reconeixement i també, quan cal, culpables de malmenar la imatge turística del poble.

És més senzill senyalar als altres que no reconèixer la nostra part de responsabilitat en el desastre.

El consistori Lloretenc, portaveu dels interessos de tots plegats, comencen a veure les orelles al llop. Valents, per demanar-nos repensar i ara, obligats a afrontar la situació i fer el primer pas per tal de reinventar la nostra ciutat, fer-la justa, social, amigable, hospitalària, bonica, confortable, especial, original i única.

Se'ns ha girat un munt de feina a tots plegats!! Doncs, som-hi!



Etiquetes de comentaris: , , , , ,

divendres

Les empreses tecnològiques dominaran el negoci turístic


Les empreses tecnològiques dominaran el futur.


Així de clar i contundent es mostrà Fernando Gallardo, expert en innovació hotelera i crític hoteler al diari El País.

Dades contundents de la població de Nova York i que creen tendència:


  • 93 % de la població disposa de telèfons mòbils
  • 65 % dels joves (15-45 anys) creu que perdre el mòbil és pitjor que una avaria del cotxe
  • 84 % dels joves, tenen perfils a les xarxes socials
  • 53,7 % es la taxa d'atur juvenil
  • 55 % del jovent creu que no arribarà a disposar de cap pensió
  • 33 % del jovent creu que no es casarà o tindrà fills.
  • 50 % de la població de Nova York és considerat single
  • 88 % del jovent que actualment està en atur, creu que en els pròxims 6 mesos trobarà feina
  • 75 % del jovent viu a les ciutats i com a urbanites, cerquen destins de platja urbana. Les dades dels països emergents difereixen de les presentades fins al moment. Continuem amb la mateixa font d'informació:
  • 84 % del jovent creu que és més important fer quelcom pels altres que no el reconeixement laboral. Aquesta dada, no és comparable amb el nostre país doncs entén, el Sr. Gallardo que nosaltres no som solidaris de la mateixa manera que d'altres països com els Estats Units ho és. Nosaltres encara tardarem 10, 20 o 30 anys a arribar a entendre la solidaritat com a valor principal.
  • La col·laboració a altres països dóna prestigi social.
  • 33 % del jovent creu que les reunions de treball no són efectives. Per a comunicar-se diàriament utilitzen mètodes digitals més efectius.
  • 46 % del jovent li agradaria emprendre un negoci
  • 68 % del jovent utilitza l'economia de compartir. pear to pear
  • 27 % dels joves compren cotxe. Consideren al vehicle com a una eina de transport i per tant, significa un canvi de model de mobilitat a tenir molt en compte pels futurs turistes que no disposarien de permís de conduir.
  • 84 % del jovent es considera influenciat pels comentaris en xarxes socials, tan de forma positiva com negativa.
  • 99 % del jovent s'informa a la xarxa abans de comprar qualsevol article o servei, adquirit a la xarxa o a la botiga de la seva ciutat.
  • 41 % del jovent ha fet compres via telèfon mòbil.
  • 44 % creu que el matrimoni està desfasat
  • 61 % es preocupa per la sostenibilitat mediambiental. Es produeix el traspàs de la preocupació de la qualitat a la preocupació per la sostenibilitat del producte o servei.
Es consideren viatgers, mai turistes. Consumeixen experiències.

Gallardo diu no al canvi radical de model turístic, sinó que aposta per la transformació, l'evolució, la mutació. Cal concretar com gestionarem la metamorfosis per tal que sigui racional i no a la força.

Vivim la tercera revolució industrial:

  1. Impresio digital 3 D
  2. Robòtica de software
  3. Capitalització intelectual i amb més valor pel talent
  4. Nova economia col.laborativa
  5. Mercat global
  6. Model regulador basat en el individu
  7. Productivitat sostenible
  8. Desapareix el intermediari transaccional i el substitueix el intermediari tecnològic.
  9. Desapreix el treball assalariat per valorar i vendre el teu talent de forma autònoma.
  10. Es fomenta els procesos humans creatius.
  11. Transparència

Canvi de la llicència de govern i validació del teu comerç amb fins garantistes (col·legis professionals, apertures municipals, etc) al reconeixement del teu negoci per les opinions que els teus usuaris aboquen a la xarxa i la qualificació.

La pretesa seguretat es canvia per la llibertat.

Passem de compartir informació a les xarxes socials a compartir béns i serveis amb altres usuaris.

"LES EMPRESES TECNOLÒGIQUES DOMINARAN EL NEGOCI TURÍSTIC"

Fi de la venda de llits en hotels.
Inici d'intercanvi d'experiències emocionals i per tant, els hotels han de generar emocions.
Fi de les regulacions i qualificacions que atorgaran determinaven el nombre d'estrelles i qualitat de l'establiment per tal d'arribar a la qualificació dels usuaris per les experiències viscudes.

L'economia col.laborativa s'acabarà imposant. No es poden posar portes al camp.

La transformació de passar de competir de ser el millor a competir per ser diferents. No existeixen els mercats, existeixen les persones.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

pepgirona66@gmail.com

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

dijous

Repensa: Gadgets, dades i xarxa

Lloret de Mar i les noves tecnologies. Pep Cassany


Les oportunitats que la revolució digital dóna a les ciutats turístiques, segons Genís Roca, president de Roca & Salvatella i un dels màxims experts en revolució digital del país.

Internet no va de tecnologia sinó de coneixement. Tot és qüestió d'obrir-se.

La tecnologia és fruit de les necessitats de la societat. Si bé el 1995 la web era de les empreses i els processos, el 2005 va esdevenir de les persones, dels mòbils i de la reputació digital.

El 2015, torna a produir-se un altre avenç. La xarxa dels sensors. Per controlar i filtrar dades. Saber que tenim o falta a la nevera, on és un cotxe o l'altre o bé, quants quilòmetres has recorregut fent running. Dades, sensors i gadgets que recullen dades. Volem saber i ser transparents.

Tot i que molts volem saber, l'accés a les dades portarà conflicte.

Un clar exemple d'utilització de les dades és la geolocalització dels nostres mòbils. Les companyies de telèfon, disposen de la informació que transmeten els nostres dispositius, estiguin o no en funcionament. Coneixen, tracten i venen les dades d'ubicació, procedència o temps que restem en un o altra zona o carrer. Ens fa por omplir les dades d'un formulari d'una plana web, però no ens imaginem com es transmeten determinades conductes mitjançant els gadgets que duem incorporats.

El màrqueting o l'anàlisi de les dades transmeses, recollides i tractades, poden donar a conèixer el número de vegades que un determinat individu ha anat al supermercat i fins i tot, el passadís i la zona on s'ha aturat.

Les ciutats tecnològiques utilitzen en benefici de tots, les dades que es recullen amb aquests sensors. Si bé en un principi una ciutat com Nova York utilitzava dispositius per saber la localització i salut de cada un dels arbres de la ciutat i amb això, el responsable de parcs i jardins podia fer i preveure millor la seva feina, obrir portes, donant accés a les dades, ha permès crear noves apps on tothom, descarregant-les en el mòbil, pot conèixer l'especie, l'edat o qualsevol malaltia d'aquell arbre.

Fluxos de virus que corren d'una a altra banda del país. App per veure l'evolució, distància i precaucions a prendre abans no arribin on ets tu.

Obrir per donar peu a innovar. Crear.

Internet ens permet abocar i disposar de moltes dades pròpies i alienes. Les dades no serveixen de res per si soles. Cal gestionar-les, analitzar-les i fer-les servir per a la fi que han estat recollides.

Cal teixir vincles amb tothom que s'interessi per nosaltres i així construir una relació que ens permeti conèixer més i més del nostre seguidor.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

Repensa: Visc a Lloret, compro fora


Visc a Lloret, compro fora ? d'en Josep Cassany


Segons Jaume Angerri, exdirector general de COMERÇ de la Generalitat de Catalunya i consultor en innovació comercial, el comerç (en lletra petita) és el segon motor econòmic de Lloret.

Sembla que tenim problemes. No el potenciem ni l'exposem com a referent de la ciutat. En la seva recerca a la xarxa, només troba destacat el Mercat Municipal o el Mercat dels Marxants. I ell mateix es pregunta, com posicionar Lloret com a ciutat/destinació de comerç?

Perquè no hi són les grans marques? Del llistat de marques/franquícies referents a qualsevol ciutat de comerç, seria lògic que 5,6,7, o 8 d'elles estigués establerta en una ciutat de més de 40000 habitants i amb un turisme estacionari tan elevat.

Examinem Lloret, el comerç, el barri antic, la diferencia en el "target" de clients, els del poble o els turistes. Preguntem-nos si hi han interessos contraposats.

Els lloretencs no van als carrers més comercials del poble perquè hi ha el turisme, o senzillament l'oferta dels comerciants abocats als turistes no satisfà les seves expectatives de comerç de qualitat?

Lloret té el turisme que atrau la seva oferta, existent des de fa un munt d'anys i els seus clients disposen de baixos ingressos i per tant no busquen el comerç de qualitat. Només els mou a comprar el record i això promou als comerciants de Lloret a reproduir una vegada i una altra aquesta oferta. Tal com va expressar la Conxita Romaní en la seva intervenció del torn de preguntes, el 50% del comerç a Lloret és idèntic. Parlem en veu alta dels basars, que si bé el Sr. Angerri pot apuntar que cada un d'aquests comerços antigament, es donaven d'alta d'IAE en diferents epígrafs i activitats, ha constatat per ell mateix que finalment, tots ofereixen el mateix producte.

Així doncs, on compren els Lloretencs?

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

Repensa: Lloret Quo vadis ?


El Repensa Lloret d'en Toni Puig, per Pep Cassany

Toni Puig, professor de màrqueting públic a ESADE, de manera col·loquial, simpàtica i fins i tot humorística, ens etziba de manera clara i punyent nous reptes a afrontar de manera immediata.

Què és primer, la ciutat o el turisme? Si no hi ha una oferta de ciutat, no hi ha cap atractiu per a cridar al turisme. Per tant, ara que ja sabem qui som i que necessitem canviar, cal posar-nos a treballar per a reinventar la ciutat des d'una marca singular.

Una marca no és un logo ni un eslògan. Que vindrà després. Una marca és el que transmet una ciutat com Lloret. El futur passa per les ciutats que tenen més de 40000 habitants. Continuen gaudint de la qualitat de vida fruit de la seva dimensió, ni massa grans ni massa petites. S'ha treballat molt per a millorar les ciutats i fer-los llocs agradables on compartim tots plegats serveis (ensenyament, sanitat, serveis), projectes públics I una clara vocació d'estar al servei de les persones.

Les retallades, la corrupció i tots els mals que han sortit en els darrers temps, cal que surtin de les nostres viles i tornar als inicis de la nostra voluntat de millorar. Constantment.

Si sabem que volem canviar, cal posar-nos d'acord, sense ismes ni partidaris d'uns o altres. Si tancant els ulls i assenyalant cadascú el Nord, les mans senyalen punts cardinals diferents, cal posar en comú on volem anar, fixar el camí, comunicar-ho i saber tots plegats on ens dirigim.

Tant se n'ha de fer que canviï el govern local. Si tots ens hem posat d'acord en el destí o posicionament que volem per Lloret, només caldrà seguir el full de ruta.

Cal tornar a posicionar la ciutat millorant els serveis públics. Primer planejar, saber el que volem i després, ja decidirem com ho fem o fins i tot, com ho podem finançar.

Cal la col·laboració de govern i vilatans, associacions, gremis i veïns, tots junts per aconseguir prendre decisions conjuntes.

Cal que els nostres governants canviïn el temps del verb. Cal deixar de dir: jo governo i substituir-lo pel nosaltres governem.

Adaptem els serveis a les nostres necessitats.

La cultura, els espais verds, l'educació, el comerç just, tots plegats formant part d'altre munt de valors no exposats són acceleradors de la marca de ciutat que podem desitjar.

Comuniquem com som i que fem. No cal que ens venguem amb subtils anuncis que prometen el que ens agradaria ser i no som.

Ens calen reptes. Que serà Lloret d'aquí 10, 15 o 20 anys?, i més enllà?

Ens demana SENTIT. Tenir sentit de pertinença a la marca. Perquè ens agrada, ens defineix i ens fa millors.

Inspirar futur. Quant val inspirar el futur d'una empresa? Pensar. Pensar diferent. Pensar en una ciutat de futur i una marca de valors.

Innovar. Fer les coses que els altres no fan.

És hora de mobilitzar-nos. Què hem de fer ?, comencem! posar-nos al davant o darrere de qui convingui i començar.

Però, com es dissenya i construeix aquesta marca de valor? Cal escoltar a la ciutat plural, a les seves xarxes. Aquelles que estan adormides i aquelles que estan despertes. S'ha d'escoltar a tothom. Tant les opinions que ens són favorables com les que no.

Cerca un equip. Quatre pensadors, un economista i un de "raro" (raro però lúcid). Un equip intel·ligent. Doneu-los ales i que provin de volar. Que inventin, que facin servir la seva creativitat. Que en facin un breu resum i sense perdre el seny, ens llancin les seves propostes.

Què val posar una marca, una ciutat en el mapa? Gastem-ho, ni un euro més.

La marca és la idea, el concepte. Ni el logo ni les lletres.

La marca ens marca. Tots a una. Que hem de fer per anar cap al mateix objectiu. Ens aplega per posar-nos d'acord. La marca es desenvolupa i creix en un llarg període de temps. La fem pública, la comuniquem i finalment, l'acaba assumint tothom.

Una vegada acordat el plantejament, comença la transformació. Ens ajudarà a posicionar-nos de manera diferent dintre i fora de la ciutat que volem. Ho farem i ho farem bé. Ni a poc a poc, ni de miqueta en miqueta. Posarem passió i treball per tirar endavant.
"No és qüestió de diners, és qüestió d'estil"
Un exemple, una proposta: Lloret, oberta al Mar.

Què farem per esdevenir el referent de totes les ciutats del mediterrani? Organitzarem el festival del Mar en el mes de Maig. Durem artistes que ens aportin valors i repercussió. Organitzarem un fòrum de la innovació a la tardor. La creació, el talent és un valor que ens interessa atraure.

Com podem disposar de bancs disposats d'esquena a la platja? És una manca de coherència amagar els nostres atractius.

Tots sumem. Les petites i mitjanes empreses ens aporten valors a la marca. Les idees ens faran créixer.
--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor


pepgirona66@gmail.com


Article Ponència José Antonio Donaire
Article Ponència Jaume Angerri

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

Lloret, l'ou o la gallina ? Futurisme


Fent futurisme de Lloret de Mar. Un article d'en Josep Cassany




Lloret repensa Lloret! Heus aquí la qüestió! I avui ens trobem tots per rebre una lliçó magistral de màrqueting dels millors mestres que tenim a l'abast.

Fem un exercici de futurisme de la mà del professor de turisme a la Universitat de Girona, Senyor José Antonio Donaire

Repensem Lloret. Què ens agradaria que fos Lloret d'ací 10 o 15 anys? Lloret, avui ciutat turística pateix la fatiga del destí que va promoure els anys 70. Fa 30 anys que ofereix el mateix. Sol i platja, destí de joves i alcohol.

Si practiquem el futurisme, creem noves oportunitats, nous escenaris i per fer-ho, ens caldran noves eines.

El turisme no pararà de créixer a escala mundial. Els darrers 120 anys han generat un flux de turisme de 1000 milions de persones anuals i en els pròxims 20 anys, es preveu duplicar aquest nombre de viatgers. Davant aquesta xifra ens comencem a fregar les mans, ara bé, tots els països, regions i municipis semblants al nostre també ho fan i ens cal pensar com diferenciar la nostra oferta de qualsevol altra competència.

Com qualsevol campanya de comunicació o màrqueting, haurem de plantejar quin és el nostre "target" objectiu de clients i en una societat tan longeva, l'edat dels nostres visitants. Quin son els seus orígens o quines són les seves inquietuds. Certament, comencen a visitar-nos gent que prové de països que som incapaços de geolocalitzar en un mapa mundi.

Davant d'aquesta competència ferotge, sembla que fins ara, hem optat per competir en preus, una guerra perduda i que ens acabarà empobrint més que les polítiques econòmiques del govern de torn.

L'anomenada i criticada economia col·laborativa, competència deslleial dels "lobies" establerts i normalitzats pels governs, llegiu Associacions, Gremis, Col·legis Professionals, sindicats, etc., etc. Irrompen en força al nom model econòmic del S. XXI. Ensorren barreres establertes, estableixen noves relacions entre persones i empreses i ofereixen preus més baixos que beneficien al conjunt de la societat.

A tots plegats ens interessen que entri la innovació i el talent. Els joves, els emprenedors, esperem que s'incorporin aviat al sistema. Si no ho fem nosaltres, ho farà la nostra competència. Ens cal obrir portes. Obrir noves vies ens permet crear.

Tal com he apuntat abans, la demografia canvia. En pocs anys, el grup demogràfic més important estarà en la maduresa. Cal donar-los accessibilitat, donar-los una oferta adequada a les seves demandes de noves experiències. Com explicava el professor Toni Puig, us imagineu a Mick Jagger entrant en una de les Residències d'Avis actuals?, doncs té l'edat per fer-ho. Que li diria el Jagger a la Directora del centre? Em cal més marxa. Si us plau, vull continuar "Satisfaction".

Utilitzant les dades estadístiques Londinenques, ja que sembla tenen més valor i actualitat que les nostres, podem dir que les famílies actuals estan formades en tan sols un 16% pel model tradicional d'un matrimoni i dos fills. Fins al 28% són solters i fins a un 35% són parelles sense fills. És aquesta la tendència? En qualsevol cas, demostraria un canvi en la demografia que tenim entesa com a tradicional a Espanya.

En tots els canvis que el professor José Antonio Donaire ens relata, s'observa el procés desturificació. La crisi del nostre relat. L'hem fet servir tant que no ens escolten. Que hem de fer, el mateix?, o alguna cosa diferent si el que volem és obtenir un altre resultat?

Triomfa el concepte de viatges per a persones que diuen no ser turistes. Viatgen i volen viure experiències, però no l'oferta turística empaquetada que l'etiquetarà com a turista, encara que al voler descobrir quelcom nou, explicaran les seves experiències de viatge com ho fa qualsevol turista. Per tant, la paraula turista és negativa i per tant, eliminada del seu llenguatge.

Triomfa el concepte de ciutat que dóna opcions. Negocis, estades esportives, oci, restauració, platges o enllaços a punts d'interès al voltant o nexe de la seva ciutat. Si Londres és capaç de vendre's ella mateixa, promovent-se com enllaç amb París, dóna a entendre que no competeix contra la ciutat de l'amor, sinó que el viatger pot anar a Londres i si vol, més tard enllaçar amb París. A tots nosaltres, viatgers, turistes, cada moment anem transformant els nostres valors.

Actualment hi ha la tendència de cuidar el Medi Ambient. Ens importa la justícia social. Reclamem transparència. Volem saber-ho tot i ens cal ensenyar-ho tot. Ens prenem molt seriosament els nostres valors i el dels nostres semblants.

L'Agenda que ens proposa el Professor Donaire es basa en cinc punts. Creativitat, innovació, recerca, obrir-nos amb dades, ser transparents. Preparar-nos per la mobilitat dels nous grups demogràfics que seran majoritaris en poc temps. Dissoldre fronteres amb altres ciutats o destinacions, gestionar enllaços per tal que enriqueixin la nostra oferta. Associar Lloret als nous valors en creixement: ecologia, transparència, natura, justícia social, o d'altres que puguem observar.

Repensar i reaccionar

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor


pepgirona66@gmail.com

Etiquetes de comentaris: , , , ,