Vuit roses - un relat del "Big Bang amor" d'en Pep Cassany
Vuit roses - un relat del "Big Bang amor"
M'ha fet dos petons i ens hem acomiadat -fins aviat-, mentre tancava la porta del cotxe.
Aquesta nit, a la ràdio sona "Back to Black d'Amy Whinehouse" i encenent la cigarreta que roent, amb un so cruixent, em demostra com m'he quedat.
Torno cap a casa sol, quan sense voler, és la meva imaginació qui s'aventura, vola i explora altres escenaris possibles. Què hauria d'haver fet de diferent per estar al seu costat?
L'aigua freda de la dutxa redueix la tensió sexual no resolta.
Nu, amb la llum tancada i la finestra ben oberta, gec al meu llit donant-hi voltes: Què ha passat?
Avui podia haver estat el dia que esperava feia temps. M'agraden les paraules, els gestos i la complicitat amb la dona que he conegut.
Continuo escoltant les tristes i dolces melodies de l'Amy i es comencen a succeir imatges on, amb ella, compartim altres escenaris que els reals. Ella a casa seva i jo a casa meva.
Si en comptes de quaranta llargs en tingués vint-i-pocs, on seria ara mateix sinó a casa seva?
Dos trucs fluixets a la porta la posarien en preavís que hi ha algú que vol entrar. Pronunciaria el seu nom i m'anunciaria dient, obrem, sóc jo.
- Potser l'obriria mig nua -, ja deu estar a punt de jeure al llit. Un llit, buit, on els llençols fan nosa,
"Vuit roses he comprat per regalar-ne només una"
No m'hauries dit res, ja que agafats de la mà em conduiries per la casa fins als teus llençols, blancs com l'amistat que avui comença.
Recorreria amb la mirada el teu rostre, il·luminat per la llum de la lluna que s'esmunyiria per les escletxes dels finestrons. Els meus llavis s'acostarien als teus ulls clucs, que abandonats als sentits, es deixarien dur i no voldrien recordar l'adéu d'abans. Tens els llavis secs des de fa temps i ara s'entreobren esperant que els meus llavis els mullin i dolçament, comenci a menjar-me la teva boca.
A cau d'orella et xiuxiuejaria, "no em deixis marxar."
M'ha fet dos petons i ens hem acomiadat -fins aviat-, mentre tancava la porta del cotxe.
Aquesta nit, a la ràdio sona "Back to Black d'Amy Whinehouse" i encenent la cigarreta que roent, amb un so cruixent, em demostra com m'he quedat.
Torno cap a casa sol, quan sense voler, és la meva imaginació qui s'aventura, vola i explora altres escenaris possibles. Què hauria d'haver fet de diferent per estar al seu costat?
L'aigua freda de la dutxa redueix la tensió sexual no resolta.
Nu, amb la llum tancada i la finestra ben oberta, gec al meu llit donant-hi voltes: Què ha passat?
Avui podia haver estat el dia que esperava feia temps. M'agraden les paraules, els gestos i la complicitat amb la dona que he conegut.
Continuo escoltant les tristes i dolces melodies de l'Amy i es comencen a succeir imatges on, amb ella, compartim altres escenaris que els reals. Ella a casa seva i jo a casa meva.
Si en comptes de quaranta llargs en tingués vint-i-pocs, on seria ara mateix sinó a casa seva?
Dos trucs fluixets a la porta la posarien en preavís que hi ha algú que vol entrar. Pronunciaria el seu nom i m'anunciaria dient, obrem, sóc jo.
- Potser l'obriria mig nua -, ja deu estar a punt de jeure al llit. Un llit, buit, on els llençols fan nosa,
"Vuit roses he comprat per regalar-ne només una"
No m'hauries dit res, ja que agafats de la mà em conduiries per la casa fins als teus llençols, blancs com l'amistat que avui comença.
Recorreria amb la mirada el teu rostre, il·luminat per la llum de la lluna que s'esmunyiria per les escletxes dels finestrons. Els meus llavis s'acostarien als teus ulls clucs, que abandonats als sentits, es deixarien dur i no voldrien recordar l'adéu d'abans. Tens els llavis secs des de fa temps i ara s'entreobren esperant que els meus llavis els mullin i dolçament, comenci a menjar-me la teva boca.
A cau d'orella et xiuxiuejaria, "no em deixis marxar."
--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor
m'ha encantat el relat, i la imatge que l'acompanya.
ResponEliminam'ha recordat una mica allò de "ara que fa vint anys que tinc vint anys"...
a partir d'ara, t'aniré seguint de ben a prop!
ResponEliminaGràcies per llegir el post i pel suport que em demostres. Per a mi, escriure es una capbussada interior que emergeix cap a l'exterior per tal que sigui tinguda en compte per d'altres. No sé si ho arribaré a aconsseguir, però en tot cas, soc camí de ser lliure. M'agradarà rebre els teus comentaris en endavant i si mai, publiques el llibre que has d'escriure, ser-ne lector.
Elimina