Si la Constitució fos un text democràtic, permetria expressar-se a les urnes
Les ferides dels dos bàndols de la guerra civil a hores d'ara no s'han tancat. És evident que els combats a gran escala varen concloure l'any 39, encara que d'una manera o l'altra, les ideologies dels combatents han perdurat en els llegats familiars.
En el bipartidisme democràtic, esquerres i dretes, continuen representant les dues Espanyes, de la mateixa manera que, els hereus de la República Catalana, reclamem els mateixos drets que un dia proclamàrem des del balcó de la Generalitat els prengueren per les armes.
A l'Espanya de postguerra on la repressió franquista al bàndol perdedor era generalitzada, les opinions polítiques s'emmudiren i quedaren recloses en àmbits familiars. Som els fills i néts del franquisme els que en la transició i la consolidació de la democràcia ens creiem lliures per expressar les nostres idees i posar-les en comú tot esperant que siguin tingudes en compte segons els resultats de les urnes.
En general, hem acceptat les normes del joc democràtic fixades en la Constitució del 78, redactada després d'una Dictadura i aprovada per tots. Entenc que en aquell període, després de la mort de Franco, la successió del Rei i l'encàrrec del govern de Suárez, els pares de la Constitució varen redactar un document de mínims i que de ben segur, ara la redactarien de manera diferent. Si en això hi estem d'acord, perquè som incapaços de posar-nos a redactar-ne una de nova? Per què a hores d'ara continuem enfrontats en els mateixos dos bàndols i amb les mateixes dues regions que volem un estat propi.
A l'Estat Espanyol, qui en el joc democràtic esdevé guanyador en percentatge de vots, menysprea l'opinió dels adversaris polítics, imposa Lleis pròpies i per tant, reclou les idees polítiques de la majoria de la població al seu àmbit social o territorial.
Quan escolto als representants polítics i no als partits, hi ha qui creu que estem vivint la joventut de la democràcia i la Constitució vigent és un document vàlid, d'altres que la creuen prou madura i per tant intocable exceptuant qüestions d'estat i d'altres que creuen continuem vivint en un període de transició on tot es podria canviar.
En tot cas, en primer lloc com a societat ens caldria tancar ferides i salvar distàncies entre dues posicions que resulten immòbils, governants i oposició. Qui governa i aprova lleis sense tenir en compte d'altres posicions polítiques no és un governant democràtic sinó un Dictador encobert pels seus parlamentaris.
Una societat democràticament madura hauria d'afrontar la reforma de la Constitució per a convertir-la en un text de drets fonamentals, amb capacitat d'adaptar-se, regenerar-se i modernitzar-se d'acord a la voluntat del poble. Un document viu sotmès a les urnes.
Un bon governant hauria de ser aquell qui no pretén complaure als seus si no aquell qui governa tenint en compte a tothom. Aquell que governa sol, s'assegura la continuació del conflicte a curt, mitjà o llarg termini doncs, les idees i creences, pensaments i sentiments, rauen en l'individu.
Cal que Espanya afronti una reforma constitucional que permeti als individus i pobles, sentir-se representats. Tant siguin els espanyols que volen ser-ho, com els catalans i bascos que no ens hi sentim i ens creiem que disposem de la majoria democràtica per tal de constituir-nos en un estat propi.
Si la Constitució fos un text democràtic, permetria expressar-se a les urnes.
En el bipartidisme democràtic, esquerres i dretes, continuen representant les dues Espanyes, de la mateixa manera que, els hereus de la República Catalana, reclamem els mateixos drets que un dia proclamàrem des del balcó de la Generalitat els prengueren per les armes.
A l'Espanya de postguerra on la repressió franquista al bàndol perdedor era generalitzada, les opinions polítiques s'emmudiren i quedaren recloses en àmbits familiars. Som els fills i néts del franquisme els que en la transició i la consolidació de la democràcia ens creiem lliures per expressar les nostres idees i posar-les en comú tot esperant que siguin tingudes en compte segons els resultats de les urnes.
En general, hem acceptat les normes del joc democràtic fixades en la Constitució del 78, redactada després d'una Dictadura i aprovada per tots. Entenc que en aquell període, després de la mort de Franco, la successió del Rei i l'encàrrec del govern de Suárez, els pares de la Constitució varen redactar un document de mínims i que de ben segur, ara la redactarien de manera diferent. Si en això hi estem d'acord, perquè som incapaços de posar-nos a redactar-ne una de nova? Per què a hores d'ara continuem enfrontats en els mateixos dos bàndols i amb les mateixes dues regions que volem un estat propi.
A l'Estat Espanyol, qui en el joc democràtic esdevé guanyador en percentatge de vots, menysprea l'opinió dels adversaris polítics, imposa Lleis pròpies i per tant, reclou les idees polítiques de la majoria de la població al seu àmbit social o territorial.
Quan escolto als representants polítics i no als partits, hi ha qui creu que estem vivint la joventut de la democràcia i la Constitució vigent és un document vàlid, d'altres que la creuen prou madura i per tant intocable exceptuant qüestions d'estat i d'altres que creuen continuem vivint en un període de transició on tot es podria canviar.
En tot cas, en primer lloc com a societat ens caldria tancar ferides i salvar distàncies entre dues posicions que resulten immòbils, governants i oposició. Qui governa i aprova lleis sense tenir en compte d'altres posicions polítiques no és un governant democràtic sinó un Dictador encobert pels seus parlamentaris.
Una societat democràticament madura hauria d'afrontar la reforma de la Constitució per a convertir-la en un text de drets fonamentals, amb capacitat d'adaptar-se, regenerar-se i modernitzar-se d'acord a la voluntat del poble. Un document viu sotmès a les urnes.
Un bon governant hauria de ser aquell qui no pretén complaure als seus si no aquell qui governa tenint en compte a tothom. Aquell que governa sol, s'assegura la continuació del conflicte a curt, mitjà o llarg termini doncs, les idees i creences, pensaments i sentiments, rauen en l'individu.
Cal que Espanya afronti una reforma constitucional que permeti als individus i pobles, sentir-se representats. Tant siguin els espanyols que volen ser-ho, com els catalans i bascos que no ens hi sentim i ens creiem que disposem de la majoria democràtica per tal de constituir-nos en un estat propi.
Si la Constitució fos un text democràtic, permetria expressar-se a les urnes.
Cap comentari
Desa el teu comentari