dissabte

cal donar les gràcies a La Marató


Cal donar les Gràcies a la Marató de TV3, per Pep Cassany


Ens cal a tots donar-vos les gràcies, tant als qui amb la vostra feina desenvolupeu el programa, com a tots aquells que, desinteressadament hi participeu i sobretot, a aquells que any rere any aporteu el vostre gra de sorra en forma de diners perquè, tots junts, avancem.

Moltes vegades he meditat sobre la solidaritat que mostrem com a poble. Ens fa diferents? També m'he plantejat si, en una societat avançada com la nostra, caldria fer una diada com aquesta per a dotar de fons als nostres investigadors perquè puguin fer la seva feina.

Vaig creure'ns rics i rucs per no destinar més fons, dels pressupostos dels governs, per la investigació. Crec, que tard o d'hora, les malalties a tots ens toca viure-les, i quan això passa, ens recordem d'allò que no vàrem fer.

Demandem carreteres, places, educació, seguretat... i no ens cuidem a nosaltres mateixos del nostre pervenir. La genètica ens fa males passades. Molts de nosaltres, afegim conductes de risc en els nostres hàbits. Alimentació inadequada, fum, alcohol, sedentarisme .... Però quan patim la malaltia, reconeixem que el més important és el nostre salut.

Som un país solidari. Un dia a l'any, recaptem diners per a donar ales als nostres investigadors per a trobar solucions. Un altre dia, recaptem aliments, així omplim el rebost dels més desafavorits. Aportem padrins a les ONG's perquè facin la feina que ningú recorda que s'ha de fer.

Però, Tot això ens fa diferents?

Tot això no és res davant un mar brau de necessitats. Són petits granets de sorra que el temporal de llevant fa córrer per la platja i balancejant-nos d'una banda cap a l'altra o senzillament, ens endinsa mar endins.

Molt millor és fer això que no fer res. Però, en comptes de mirar-nos tant el melic, podríem agafar exemples de societats més avançades que la nostra. Aquelles que, per exemple, són capaces d'invertir i apostar pels seus investigadors. Aquelles que impedeixen que ningú passi gana, fred o set, perquè les persones que en formen part són les que cuiden dels qui els envolten. Aquelles societats que no inverteixen en guerres i ho fan en el benestar del seu poble.

Si així fos, això ens faria diferents.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris: , , , , ,

dimarts

Cal tenir padrins

Articles d'opinió i relats curts en català d'en Pep Cassany

Amb 19 anys, qui va ser el meu Director de vendes, va deixar anar un refrany abans de donar-me la feina. "Cal tenir padrins". Més concretament va dir "quién a buen arbol se arrima, buena sombra le cobija". Jo no entenia res, però tantes vegades ho he notat, que de tant sentir-ho, he acabat creient-m'ho.

Efectes mimètics en diria jo. Si quan tot et ve de pega, amb els collons ensopegues, quan les coses et van bé, encara t'aniran millor.

Sempre plou sobre mullat. Funciona, tant pel bo com pel dolent.

Afeccionat com sóc al refranyer popular, podria omplir aquest article de missatges bons o dolents que, com sempre, atemporals i plens de significats ocults, poden fer-se servir en molts àmbits de la vida.

A tall d'exemple, un dia com avui, serè, el sol llueix i escalfa, carrers nets per pluges passades. Tothom a lloc, ha arribat l'hivern i ja duem abrics, bufandes i guants. Passejo per la ciutat, i trobo a d'altres que com jo, aprofiten el dia per sortir, a peu, a fer els encàrrecs. Tot i que continuem en crisis, avui la veiem més dèbil, aviat recuperarem i tirarem endavant. Que malament ho hem passat i quants plans de futur ens caldrà tornar a fer per arrencar de nou.

Si avui rebo un missatge, serà bo. Algú que percebi de mi l'optimisme que desprèn la meva manera de fer. La cara de felicitat i els ulls brillants que han sorgit després de temps de dur-los amagats sota els vidres fumats de les ulleres que formen part de la disfressa i que oculten a qui ens mira, la preocupació i patiment que desprenen els ulls, miralls de l'ànima.

Quan tot va bé, la gent s'acosta, et pregunta el motiu de tanta felicitat. Vol compartir el teu millor moment. Ans al contrari, veus sortir corrents, fins i tot a aquells que creies amics, si les coses van mal dades.

Que bonic és somiar i no tenir malsons. La diferència rau en el vessant positiu dels somnis imaginaris que són plaents, vers l'angoixa i el patiment que t'ofereixen les pors, reals i imaginaries, d'allò que desconeix o que no vols conèixer.

Si al llegir aquest escrit, ho has fet mitjançant la recomanació del blog en la web del diari, voldrà dir que continua essent bàsic tenir padrins, doncs fins ara, perdut en la secció d'enllaços no l'hauries trobat. Gràcies Marc, per donar-me l'oportunitat de ser llegit.

Salut,

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris: