jo, sé

Saber o no saber, aquesta és una de les eternes qüestions.

Si Shakespeare tan admirat escriptor obligués a Hamlet a fer-se la pregunta, quina seria la resposta correcta? Seria una pregunta retòrica?

Amb els aprenentatges personals que tots afegim a la motxilla a base d'anys, podria respondre que el que sabem és el que un no vol. Si més no, així respondria el malferit. I de tot el plaent viscut i amb la il·lusió que comporta avançar i descobrir noves experiències respondria el triomfador més temerari.

Què som sinó un cúmul d'experiències i il·lusions de futur.

Qui cau dos cops a la mateixa pedra, no és un incaut. És algú que creu que aquell era el camí correcte i es va saber aixecar per tornar-ho a provar. Si no hi tornem, no sabrem si som capaços de superar els obstacles i així obtenir la recompensa més plaent: el reconeixement propi del resultat per l'esforç obtingut.

Aquesta filosofia de bufa planetes pròpia de mi, es pot traslladar a la salut, l'amor i els calés.

Primer la salut, que sense ella no podem fer res més. I és que quan ens falta a nosaltres o a qui estimem no som ningú. Ens anul·la.

L'amor, i que cadascú agafi el vessant de l'amor que li interessi, ens lliga a la terra i a qui ens envolta. No hi ha ningú que no estimi a ningú. Dret universal i gratuït.

I que farem sense diners, moneda de canvi. No fan la felicitat però calmen els nervis. Ara bé, no compren la salut, ni l'amor.

Si el teu jo, com els bessons, té dos vessants, una bona i l'altra obscura, que l'alegria ompli el teu dia a dia i no permeti sortir la negra nit.

Ser o no ser, aquesta és la qüestió?, jo sé, i tu?

--

Per:

Pep Cassany.

Escriptor

@josepcassany

pepgirona66@gmail.com