a Girona, desconnectats !!
Quan jo era petit, els pares m'explicaven les diferències entre els veïns de Girona i els de Barcelona. A Girona, no només coneixíem als veïns de l'escala a qui saludàvem cada vegada que els trobàvem sinó, que coneixíem a molts d'altres veïns del barri i de tota la ciutat.
M'explicaven que l'avi Siset, quan passava algú per l'altra vorera i no el saludava, cridava: he fet res perquè no em saludis? I segurament no era res més que l'altra anava despistat i no l'havia vist.
A mi em van ensenyar a saludar en entrar a qualsevol lloc. A acomiadar-me amb un adéu-siau de respecte en marxar. A saludar als coneguts. Tant és així, que quan vaig a Barcelona o qualsevol altre lloc i reconec a persones de Girona, els saludo. Siguin o no coneguts o amics.
Quan recordo que m'explicaven com veïns d'escala a Barcelona es trobaven a l'ascensor i no es saludaven, no podia creure-ho.
Doncs bé, l'epidèmia ja ha arribat a Girona. En aquesta, la Nostra, societat de la comunicació, on tots estem connectats, on tenim tot tipus de comptes i perfils a Facebook, Twitter, Google ... Hem perdut l'educació.
Podem parlar amb qualsevol persona a l'altre costat de món. Veure'ls en videoconferències, creuar-nos e-mails o missatges de xat. Whatsapejar, cercar parelles en planes farcides de fotos ... Però som incapaços de contestar a un bon dia al veí de l'escala.
I de res servirà explicar-ho aquí. Continuarem mirant a qui ens envolta com a voyeurs a qualsevol Pub, incapaços d'acostar-nos a parlar amb aquella persona que ens agradaria conèixer, o bé, si armats de valor ens decidim i ho fem, falta que aquella persona ens contesti i no sigui, per enviar-nos a la merda!
Així doncs, de gran he descobert, que si m'acosto a parlar amb algú a Barcelona, em rep i em contesta normalment amb simpatia, i en Canvi, si ho faig a Girona, em miren amb cara de ... "i ara, que vol aquest". Uns evolucionen i nosaltres involucionem?
Així doncs, connectats??
M'explicaven que l'avi Siset, quan passava algú per l'altra vorera i no el saludava, cridava: he fet res perquè no em saludis? I segurament no era res més que l'altra anava despistat i no l'havia vist.
A mi em van ensenyar a saludar en entrar a qualsevol lloc. A acomiadar-me amb un adéu-siau de respecte en marxar. A saludar als coneguts. Tant és així, que quan vaig a Barcelona o qualsevol altre lloc i reconec a persones de Girona, els saludo. Siguin o no coneguts o amics.
Quan recordo que m'explicaven com veïns d'escala a Barcelona es trobaven a l'ascensor i no es saludaven, no podia creure-ho.
Doncs bé, l'epidèmia ja ha arribat a Girona. En aquesta, la Nostra, societat de la comunicació, on tots estem connectats, on tenim tot tipus de comptes i perfils a Facebook, Twitter, Google ... Hem perdut l'educació.
Podem parlar amb qualsevol persona a l'altre costat de món. Veure'ls en videoconferències, creuar-nos e-mails o missatges de xat. Whatsapejar, cercar parelles en planes farcides de fotos ... Però som incapaços de contestar a un bon dia al veí de l'escala.
I de res servirà explicar-ho aquí. Continuarem mirant a qui ens envolta com a voyeurs a qualsevol Pub, incapaços d'acostar-nos a parlar amb aquella persona que ens agradaria conèixer, o bé, si armats de valor ens decidim i ho fem, falta que aquella persona ens contesti i no sigui, per enviar-nos a la merda!
Així doncs, de gran he descobert, que si m'acosto a parlar amb algú a Barcelona, em rep i em contesta normalment amb simpatia, i en Canvi, si ho faig a Girona, em miren amb cara de ... "i ara, que vol aquest". Uns evolucionen i nosaltres involucionem?
Així doncs, connectats??
--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor
Cap comentari
Que t'ha semblat ? Dona'm la teva opinió i descobreix què en pensen els altres. Escriu el teu comentari aquí