Joventut, divina Joventut

Joventut, divina joventut. I parlaré dels sentiments que es desperten quan ets jove, quan ho tens tot per descobrir.

Recordeu el primer petó?, la primera mirada, el primer t'estimo, el primer amor, el primer desamor, la primera pèrdua, la primera retrobada, el primer desig?

Sentiments, sentiments a flor de pell. Tot o res.

La bogeria omplia el meu cap de papallones volant. Quan em deien sí, feia l'impossible per continuar al seu costat. Amb el no, la ràbia em feia bullir la sang. No en sabia més, tenia pocs anys.

Avui parlo de l'adéu a la innocència d'aquells dies, on tot o res, era la manera de viure.

Una guitarra, les guspires d'un foc, el vent en una cala. Una llàgrima o un somriure. La lluna.

És així, la joventut només la vivim una vegada i aquest escrit és la prova de la meva enyorança per haver perdut aquells sentiments. Tot o res.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor
@josepcassany
pepgirona66@gmail.com