Ai, qui fos gat !
La rossa, ni en té ni n'espera. Si l'home arriba, avui no toca. Encreuada de cames i braços en una posició gestual que dóna a entendre explícitament la seva situació actual, la seva riallada es desboca quan se li proposa a un nou amant.
De cua llarga, llengua rasposa i tacte fi, el seu gat és el substitut perfecte. A canvi d'una llauna de sardines, les nits se li fan més curtes i intenses. S'adorm amanyagant al gat mentre ell li retorna un senyal desesperat d'un marrameu desconsolat. Vols dir que no toca ?
Potser no fa tant, ni tant poc, un dia dormia amb un home al costat que li donava més maldecaps que alegries. Sabia que no era la persona amb qui envelliria i més ara, quan encara la crinera la té rossa, abans fosca, senyal de canvi de vida. Per una vegada, a casa del ferrer, cullera de ferro. No hi haurà ningú que no pugui dir que el seu color no queda perfecte en una pell tan fina.
De braços plegats, amb les mans obertes i mirant cap avall, damunt aquelles cames tan fines, creuades, no sigui que hi entri la pols, remata el seu look amb unes sandàlies que l'alcen al nivell del comú dels mortals.
Aquella a qui gairebé no se la sent piular, atenta a les converses dels altres, ens parla amb la seva conducta gestual i al final, escoltant el to d'un missatge de telèfon, s'obre de cames i s'incorpora, fa lliscar els dits per la pantalla i ens regala un somriu embriagador. Aquesta nit tot canvia, ha decidit anar a ballar.
--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor
@josepcassany
Cap comentari
Desa el teu comentari