Altra vegada dansa la mort

Dansa la mort al meu davant.
se'n riu de la vida,
de les esperances,
dels somnis, desitjos i futurs.

Maldestra presentant-se i
malaurada despedida
Dansa la mort i ens mira.

Mai arriba prou d'hora per aquells qui hom desitja,
camina a la vora d'aquells que si juguen la vida.
Arrabassa la vida d'aquells a qui algú estima.

Dansa la mort davant nosaltres,
la mirem de reüll i no ens estima.

Hi ha qui li canta i ella li dansa,
cançons de lloances i mentides.

Hi ha qui jeu a la caixa i la mort ja no dansa.
S'asseu al darrer banc dirigint l'espectacle i somriu.

Ningú ja no canta cançons de lloances,
ara els toca cançons d'esperances,
cançons de mentides i ella,
la mort,
somriu i s'enfila per veure a tothom.
Encara no sap a qui triar per ballar-li la dansa.

Ningú plora.
L'estimen. L'enyoren. L'honoren i canten.
S'esmunyen les veus, les notes i els acords cap enlaire,
fent perdurar els records.

Ja no dansa la mort,
entristida,
avergonyida,
s'endú un bon home,

A qui ballarà ara la mort ?
Llei de vida.




--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor
@josepcassany