El retrat de l'egoisme que no llegiran els egocèntrics

No t'enganyis, la teva personalitat no s'assembla en res a Gandi ni a Teresa de Calcuta, ni tampoc a Vicenç Ferrer per anomenar un exemple més proper. Si no et vols enganyar a tu mateix/a i et pares a pensar, de ben segur acabaràs per descobrir que el més important per tu, ets tu mateix.

Quan t'aixeques, en què penses?, en el que has de fer, t'agradi o no, i en els compromisos contrets: Treballar per un altre, per tu mateix amb l'objectiu de guanyar diners, en el lleure que et satisfaci o en la falta d'activitat que et provocarà satisfacció o insatisfacció. No t'aixeques pensant que el teu compromís vers els altres els provocarà alegria als qui aquell dia t'envoltin.

Has pensat mai en allò que et manca?, segur. No t'adones que a prop teu hi ha qui li falta salut, escalf o el més bàsic per sobreviure. Segurament alguna vegada hauràs donat una almoina o diners per una causa, regalat roba que no et poses o senzillament, comprat un quilo d'arròs per als més necessitats. No vols veure que al teu voltant, hi ha necessitats de tota classe. Donar allò que no necessites no és un acte de generositat doncs, només qui es desprèn del vital per un mateix, quedant mancat d'aquell objecte o aportació econòmica, temps propi o habilitat i coneixement compartit amb qui ho pugui necessitar, es converteix en un acte o persona altruista.

Quantes vegades t'han demanat, directe o indirectament, quelcom que estava al teu abast de donar o compartir i tu no has fet res?, més de deu vegades cada dia. Tots rebem sol·licituds d'amistat, compartir post, col·laborar en la recollida de signatures o passem per davant de gent demanant almoines, per vergonya de la nostra societat, ni mirem a la cara per no sentir-nos malament amb la nostra consciència.

T'has alegrat mai per la desgràcia dels altres?, sí, de ben segur. No hi ha ningú que no expressi satisfacció en veure caure, patir, sofrir desgràcia, no prosperar, etc. , de la persona o col·lectiu que és contrària a la teva forma de veure, viure o percebre la teva pròpia identitat, creença o amistat. El respecte i la seva mancança, és la base de la convivència i a diferència de les masses, babaues per necessitat, els individus no fem res per seguir l'escala de valors natural. Les persones, els animals, la natura, el be comú.

Has fet mai res pensant que d'una forma o l'altra et serà compensat?, en la religió el compliment de les lleis divines et recompensen amb la vida eterna al costat de Déu, en la societat que t'envolta el compliment de les normes i lleis que limiten el que pots fer, sancionen la infracció o et reconforten perquè no t'han enganxat o comprovant que qui la fa, d'una manera o altra l'acaba pagant.

Coneixes a algú que no sigui així?, difícilment. Fins i tot aquells personatges a qui he esmentat en començar, han obtingut directe o indirectament una satisfacció personal. No ho han fet per ells mateixos, ho han fet per les seves causes socials, però sense el reconeixement de la societat a la seva tasca en benefici de les seves causes, aquestes no haurien avançat.

Així doncs, quan et demanin un like, un comentari, una col·laboració, una aportació a una causa, una part del teu temps, o quelcom que no et faci falta, continuaràs mirant a un altre costat per tal de no reconèixer que ets un/a egoista i senzillament, egocèntric, i no penses en res més que en tu mateix?

La resposta és tant humana com vergonyosa de pensar. Sí, és cert. Ni tan sols compartiràs el que en penses d'un article com aquest doncs resulta una bufetada a la societat que hem construït tots plegats.

Bones festes,

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor
@josepcassany