Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

Això ja no va d'Independència. Escolta Europa, això va de democràcia.


En el procés Català no hi ha mitges tintes. O estàs convençut i disposat a defensar la independència o bé, estàs totalment en contra i et negues fins i tot a dialogar. Ambdues posicions titllen d'equidistants, partidaris o partidistes a tots aquells qui no s'hi pronuncien, ni a favor, ni en contra.

El diàleg hauria de ser el camí per trobar solucions. Per uns, indispensable fer-ho sobre la qüestió Independència i pels altres, sobre qualsevol altra cosa que no impliqui la secessió del territori Català de la resta d'Espanya. Hi ha qui en tindria prou de veure'ls asseguts disposats fins i tot, a parlar sobre el que s'ha de parlar.

A contra cor, els podríem obligar a seure uns davant dels altres i en un torn rotatiu de paraula, exposar perquè uns volem la Independència i els altres, perquè els agradaria que continuéssim essent part d'Espanya. Ningú no pot guanyar sinó està disposat a cedir.

Un diàleg contrau obligacions, escoltar, raonar i posar-se en el lloc de l'oponent, respectar les diferents maneres de pensar o posar en dubte la qüestió tractada i exposar, si n'hi ha, arguments que siguin favorables a la teva causa i et permetin trobar punts comuns per convèncer o fer dubtar al teu interlocutor. La raó dels arguments polítics ha de prevaldre sobre la raó a la força.

La qüestió més rellevant del procés d'independència es fonamenta en preguntar qui dels dos pobles té la democràcia del seu costat. Espanya, Estat de dret, disposa d'un Règim Democràtic amb una Constitució on disposa de la indivisibilitat del territori i no reconeix el dret d'autodeterminació. Catalunya, per encàrrec a les urnes del seu poble, el govern Català pren l'adhesió d'Espanya als tractats de l'ONU com argumentari de la raó doncs, en la carta dels Drets Humans, expressament es reconeix i preval sobre les lleis de cada Estat.

Així doncs, mentre els Espanyols imposen la força de les seves lleis, els catalans implorem al món per tal que ens reconegui com a un Estat Sobirà en forma de República.

Certament això té tres maneres d'acabar: Una, a benefici d'Espanya, el Gobierno imposa la seva força política i policial, esclafa el moviment independentista i acaba amb la cultura catalana. Dos, el moviment catalanista, pacíficament, desobeeix la imposició del 155 i fa inútil qualsevol intent del Gobierno per sotmetre als catalans, fent bona la proclamació de la República Catalana. Tres, davant l'evidència de les posicions enfrontades i irreconciliables, sota l'amenaça real de trencament de l'aliança econòmica Europea, els Estats obliguen a Espanya a acceptar una mediació internacional i acatar els resultats d'un suposat referèndum legal d'autodeterminació a Catalunya.

Cultural, política, econòmicament, els catalans ens diferenciem molt de la resta d'Espanyols i sobretot, en el concepte com definim la democràcia. Per molts de nosaltres, com a mínim 2300000 catalans, participar i votar és l'ànima i raó de ser de la democràcia, mentre que el concepte Espanyol, davant la reclamació d'independència, pren l'acatament a la Constitució com a regla màxima del joc acordat per tots.

Així doncs, uns i altres hem d'entendre que, sense diàleg ni voluntat de cedir, no hi ha cap altra camí. Uns imposant el pes de la llei i els altres, entomant la repressió política i militar, reclamant a Europa que comprengui la indefensió que ens provoca als catalans, la imposició de la voluntat majoritària Espanyola.

A hores d'ara, encara hi ha qui creu que això va d'independència?, escolta Europa, això va de democràcia!

Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes