dissabte

Carpe diem


Editorial d'en Pep Cassany


Si no fas el ximple, els anys et sumen experiències vitals que t'han de permetre escollir el que vols tornar a viure i el que no. L'edat resta bajanades i treu el millor de tu mateix. Equivocar-se, caure i aixecar-se forma part de l'aprenentatge. De jove, t'alces de cop i com més gran et fas, costa més. Per tant, l'aprenentatge, la pràctica i l'experiència permeten prendre perspectiva i triar què, com i quan vols tornar-ho a provar o abandonar abans de tornar a caure.

El got mig ple o mig vuit; el 6 mirat per dues persones enfrontades; la panoràmica dels dos passatgers que viatgen en el mateix tren amb vistes cap a mar o cap a la paret de roques excavades a la muntanya; Tots aquests exemples per donar-nos a entendre que la mateixa situació sempre hi ha qui la viu de manera diferent a nosaltres mateixos.

Amb vint anys, vaig aprendre que entre el blanc i el negre d'una mateixa qüestió, existeix un grapat de tons grisos que poden matisar i difuminar les diferències per trobar un punt de trobada de dues parts enfrontades. Dos no es barallen si un no vol.

De gran, perquè ara sí que he reconegut que sóc adult, vaig descobrir que entre el blanc i el negre no només hi ha els grisos sinó tots els colors. Opinions i maneres de fer, n'hi ha tantes com porta barrets existeixen en el món. Tots hi podem dir la nostra. En el meu cas, em quedo amb el que signifiquen les paraules d'un polític que va gosar dir: no vull convèncer a ningú, ni vull que pensin com jo. Només vull que respectin la meva manera de pensar i en tot cas, que tampoc ningú em vulgui convèncer que jo estic equivocat.

En aquesta societat on, qui no llegeix no és educat, qui no escolta o mira les notícies és titllat d'ignorant o, qui pren la seva pròpia manera de fer és titllat com a filòsof de pacotilla, tots plegats hauríem de deixar de mirar-nos el melic, oblidar-nos de jutjar-ho tot des del nostre punt de vista i en un cas, començar a no imposar la nostra opinió a qui no ens la demana.

Aquesta setmana vaig rebre un missatge amb un dels pensaments que atribueixen al Dalai Lama; Moltes persones perden la salut per fer diners, més tard perdem els diners per recuperar la salut. Pensant en el futur, deixen gaudir de viure el present; Vivim com si mai haguéssim de morir i ens morim com si mai s'ha viscut.

Carpe diem. Viu i deixa viure.

SI T'AGRADEN ELS RELATS CURTS, ADQUIREIX  AQUÍ EL MEU PRIMER LLIBRE DE RELATS D'AMOR I SEXE - BIG BANG AMOR

Etiquetes de comentaris: ,

Divorci d'Animals

Divorci amb animals


No hi ha hagut res que l'hagi fet plorar excepte la pena que ha sentit el seu gos quan no ha pogut tornar a casa. La casa. Aquell espai compartit de família on persones i animals conviuen uns amb els altres cercant el seu lloc i intentant conviure amb la resta de la manada.

Ja se sap, de líders només pot haver-n'hi un i els seguidors, aprenen, acaten i obeeixen les normes i lleis de qui per veterania, rang o caràcter, imposa la seva manera de fer a la resta de la seva manada.

Trenta anys de felicitat fingida. No són pocs, com tampoc és menyspreable el concepte de felicitat. Els trenta anys de joventut que l'han dut a la mitjana edat i a creure's massa gran per recuperar tot el temps perdut i que ara, per mandra, no li permet recomençar.

Caure i aixecar-se. Un esport practicat per tots aquells que traumàticament o serenament, deixen de banda una vida passada i aprenen a reviure de nou per ells mateixos. Saber-se sol i no desitjar-ho fa forat en l'ànim de qualsevol. Trenta anys després, ell no s'hauria pensat mai que la dona li poses les maletes i el gos a la porta.

Ella, es queda a Barcelona. Pis i gossa per continuar amb la seva vida. Ell, pixapins amb Torre a una urbanització prop del mar, li ha tocat marxar cap a la Costa, abans redós de família i caps de setmana lluny del brogit de la ciutat i ara, redós de silenci i soledat. El gos és l'únic que l'espera a la porta de casa quan torna i l'únic amic qui li fa costat. Pel bo i pel dolent, diuen que els gossos se semblen als seus amos i aquest, no li agrada quedar-se a la casa de la platja.

Té una vida de gos o com bé diu ell, de gossa. Em comenta que les bèsties només van altes cada sis mesos i per tant, és l'únic moment que els ve de gust trobar parella puntual. Per més que ho assumeixi, preferiria semblar-se més al seu amic, l'Elvis, mescla andalusa de gos petaner i Pit Bull, més dòcil que cap altra bèstia grossa que pugui conèixer. Li agradaria trobar una parella nova cada setmana tot i que no es queixa i en tot cas, a falta d'ocasions, on millor es troba és a braços del seu amo.

Segurament, això és collita pròpia, comparteixen hàbits de lectura. Filosofia. Es concentren, es miren i reflexionen del que els ha succeït darrerament. Pixapins lluny de casa, sols, desats i abandonats, amb l'esperança de trobar l'encaix que els permeti ser novament ells mateixos. Gaudir de la Torre, els amics i la família. Tornar a casa per Nadal i no haver de baixar constantment a la ciutat ni a Bodes Batejos ni Comunions.

Amics meus, ja sabeu que ens han explicat: Crisis és igual a oportunitat i per tant, capítol passat resta a la memòria, encara que hi hagi a qui li agradi recordar-los amb enyorança, amb el fals pretext que "qualsevol temps passat va ser millor". Personalment només puc explicar-vos que per a mi, les experiències com aquesta són part de les meves vides viscudes i per tant, amb aquest bagatge afronto, amb curiositat, el que em vulgui proporcionar la que ve.

El rei ha mort. Visca el rei del Rock.

SI T'AGRADEN ELS RELATS CURTS, ADQUIREIX  AQUÍ EL MEU PRIMER LLIBRE DE RELATS D'AMOR I SEXE - BIG BANG AMOR

Etiquetes de comentaris: , , , ,