La rateta que escombrava la placeta
Una vegada hi havia una rateta que escombrava l'escaleta, veient com va anar la primera part del conte, ara escombra la placeta.
Ja no és tan joveneta i el conte ha canviat. Ara ho veu tot des d'una posició privilegiada, amb l'experiència, records i amb ganes de viure en un altre conte, si pot ser, més semblant al de la Ventafocs.
La trobareu asseguda rere el taulell de la seva sabateria i amb la vista fixada en la manera de caminar de la gent, tipa de veure passar gats, gossos, ases i bèsties i cada matí, quan té un moment, juga a endevinar el número de peu dels vianants que s'aturen al davant de l'aparador de la botiga.
Els mira si duen sabates petites o tenen els peus grans. Potser tenen els peus plans, fan servir calçat ortopèdic. Tenen peus molsuts, amb durícies, bonics, ben cuidats, amb ungles pintades, mitjons de colors. Sabates mal tintades, brutes, trencades, descuidades, relluents, fantàstiques, botes altes, baixes, amb taló, planes, punteres de vellut, Camperes, sandàlies.
Un dia, algú li havia dit, "tants caps, tants barrets" i ella va pensar, hi ha el doble de peus que de caps, això pot ser un bon negoci! Amb tanta clientela diversa, volia triar com encomanar la felicitat a les clientes i va recordar, la feinada que havia tingut la Ventafocs per trobar sabates noves i el difícil que li resultava a qualsevol noia que tingués, un peu més gran que el 42 i volgués presumir de sabatetes de princesa.
La rateta-botiguera surt al carrer amb l'escombra a la mà i un somriure preciós al seu rostre. A vegades, quan passo pel seu costat, l'he vist fixar la mirada en el raspall i escoltar les passes d'alguna noia que caminava en la seva direcció. Diu, que no ens podríem imaginar on es pot arribar amb unes bones sabates noves i lluents.
Un dia, parlant amb ella, em va explicar que hi ha molts tipus de passes. Les més divertides, les escoltava amb els vailets que sortien a jugar fent cap a la plaça. Les passes més avorrides, les de les noies que passaven pel davant de la botiga i arrossegaven els peus, cansades. Hi ha passes que llueixen el "tipet", d'altres volums, passes de formiga o d'altres que semblen salts de perdiu o de llebre.
La rateta a vegades rumia que compraria si guanyés algun dineret. Va pensar a fer un viatge, una escapada a la muntanya, un creuer o, un destí al paradís. Autònoma com és, va dir-me que pensant a qui s'enduria a una illa deserta, sense pretendent, va concloure que anar-hi sola li semblava una mica avorrit.
Va recordar la primera part del conte on ànecs, galls i gossos, tots plegats bons fadrins, la volien esposar i ella, per desgràcia, va escoltar el marrameu d'un gat i va creure's que les veus dolces duen la felicitat. Triar per triar, que no sigui bèstia i si arribés el cas, caldria que fos bon fadrí.
Qui espera, es desespera i el que sospira, tard o d'hora acaba per ensopegar amb una bona persona, que és el que jo li desitjo. De la seva mida. La mateixa espècie. Amb un peu més gran del 45. Pelut o pelat, però amb ganes de compartir.
Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta, tingues paciència, no deixis de seduir amb els teus sospirs. Tard o d'hora, tot arriba.
Ja no és tan joveneta i el conte ha canviat. Ara ho veu tot des d'una posició privilegiada, amb l'experiència, records i amb ganes de viure en un altre conte, si pot ser, més semblant al de la Ventafocs.
La trobareu asseguda rere el taulell de la seva sabateria i amb la vista fixada en la manera de caminar de la gent, tipa de veure passar gats, gossos, ases i bèsties i cada matí, quan té un moment, juga a endevinar el número de peu dels vianants que s'aturen al davant de l'aparador de la botiga.
Els mira si duen sabates petites o tenen els peus grans. Potser tenen els peus plans, fan servir calçat ortopèdic. Tenen peus molsuts, amb durícies, bonics, ben cuidats, amb ungles pintades, mitjons de colors. Sabates mal tintades, brutes, trencades, descuidades, relluents, fantàstiques, botes altes, baixes, amb taló, planes, punteres de vellut, Camperes, sandàlies.
Un dia, algú li havia dit, "tants caps, tants barrets" i ella va pensar, hi ha el doble de peus que de caps, això pot ser un bon negoci! Amb tanta clientela diversa, volia triar com encomanar la felicitat a les clientes i va recordar, la feinada que havia tingut la Ventafocs per trobar sabates noves i el difícil que li resultava a qualsevol noia que tingués, un peu més gran que el 42 i volgués presumir de sabatetes de princesa.
La rateta-botiguera surt al carrer amb l'escombra a la mà i un somriure preciós al seu rostre. A vegades, quan passo pel seu costat, l'he vist fixar la mirada en el raspall i escoltar les passes d'alguna noia que caminava en la seva direcció. Diu, que no ens podríem imaginar on es pot arribar amb unes bones sabates noves i lluents.
Un dia, parlant amb ella, em va explicar que hi ha molts tipus de passes. Les més divertides, les escoltava amb els vailets que sortien a jugar fent cap a la plaça. Les passes més avorrides, les de les noies que passaven pel davant de la botiga i arrossegaven els peus, cansades. Hi ha passes que llueixen el "tipet", d'altres volums, passes de formiga o d'altres que semblen salts de perdiu o de llebre.
La rateta a vegades rumia que compraria si guanyés algun dineret. Va pensar a fer un viatge, una escapada a la muntanya, un creuer o, un destí al paradís. Autònoma com és, va dir-me que pensant a qui s'enduria a una illa deserta, sense pretendent, va concloure que anar-hi sola li semblava una mica avorrit.
Va recordar la primera part del conte on ànecs, galls i gossos, tots plegats bons fadrins, la volien esposar i ella, per desgràcia, va escoltar el marrameu d'un gat i va creure's que les veus dolces duen la felicitat. Triar per triar, que no sigui bèstia i si arribés el cas, caldria que fos bon fadrí.
Qui espera, es desespera i el que sospira, tard o d'hora acaba per ensopegar amb una bona persona, que és el que jo li desitjo. De la seva mida. La mateixa espècie. Amb un peu més gran del 45. Pelut o pelat, però amb ganes de compartir.
Rateta, rateta, tu que ets tan boniqueta, tingues paciència, no deixis de seduir amb els teus sospirs. Tard o d'hora, tot arriba.
Cap comentari
Desa el teu comentari