El trencaclosques del Amor

Tots tenim una necessitat o altra i molts, es passen mitja vida perseguint el somni d'omplir aquest buit. Fent un paral·lelisme, hi ha qui s'entossudeix a construir un trencaclosques on li manquen peces i per més que busca i remena, obsessionat, no troba la peça d'encaix. La frustració els envaeix cada cop que pensen en els buits i ja no recorden la il·lusió que tenien quan van començar o l'emoció que els provocava cada cop que, casualment, trobaven una de les peces que encaixaven perfectament amb les altres.

Molts, idealitzen la imatge del trencaclosques. Creuen que un cop acabat, hauran aconseguit la fita proposada i la imatge completa serà perfecte.

Certament, la vida no és un trencaclosques i molt menys, perfecta. La vida és tot el que ens envolta en el camí entre el naixement i la mort. Abans i després de nosaltres, hi ha vida.

De nosaltres depèn com viure el camí, gaudint-lo o patint-lo. Creure que temps passats foren millors i tenir por del que vindrà, no ens permetria viure el dia a dia com al regal que sens dubte ens dóna la vida. Per tant, viure del passat o d'un futur imaginari, pot provocar-nos malestar, nervis o frustració.

Una de les necessitats bàsiques de qualsevol persona és estimar o ser estimat. L'amor.

Existeixen moltes tipologies d'amor, tot i que jo els resumiria en dos tipus, l'incondicional i el condicional.

Al néixer, l'amor incondicional ens és lliurat normalment pels nostres pares i germans. i nosaltres, el lliurarem als nostres fills i poques vegades, a família, amics o una altra persona.

Estimar a qui envolta les nostres vides és condicional aels seus comportaments, valors, atracció física o qualsevol dels sentiments que nosaltres considerem positius. Estimarem a aquells que creiem ens aporten o els volem aportar quelcom que farà millors les nostres vides i a canvi, ens proposem oferir-los el millor de nosaltres, l'amor.

L'estima perduda es converteix en un sentiment traït.

Quan ens manca l'amor amb una parella i ens entossudim a recercar-ne una altra per tal d'omplir el buit provocat per estimar o ser estimat, a voltes la necessitat vital es pot convertir en obsessió. Les obsessions, encara que tinguin contingut positiu, ens ennuvolen el cervell i no ens permeten gaudir d'altres persones o coses que tenim a l'abast per ser feliços. La imatge idealitzada del trencaclosques acabat, a voltes és, absurdament fixada en el buit de la peça que ens manca i per tant, no som capaços de contemplar la bellesa de la imatge formada al davant.

Per a mi, la diferència principal entre l'amor i la necessitat d'estimar és que, l'amor és incondicional i estimar ens condiciona.

Quan parlar de sentiments es fa complex i l'amor, és el més complex dels sentiments d'una persona, pensa com li explicaries als teus fills. Per sort, llegir  El Petit Princep  ens pot donar un cop de mà.

Finalment el post que m'ha fet reflexionar y escriure, la diferència entre dos mots castellans "querer y amar".  Cal llegir-lo i aprendre'n.