dimarts

Lloret de Mar en defensa de la Costa Brava

Defensem la Costa Brava. Josep Cassany

Als anys 70, el turisme va regirar la fisonomia de la Costa Brava. Aquells petits pobles de pescadors i llocs de descans i repòs dels Senyors de Barcelona, varen quedar envaïts per l'onada de turisme nacional i estranger que cercava sol, platja i un bocí del paradís.

Des de fa uns anys, els qui més estimem la Costa Brava, ens posem les mans al cap i llancem el crit el cel en veure les bestieses urbanístiques que els nostres polítics varen permetre a les nostres platges, a fi d'aconseguir més i més turistes.

Amb el temps, alguns sabem que els turistes venien a visitar-nos per la bellesa de les nostres platges, cales, boscos i paratges naturals. Tant els feia caminar una mica més, si el lloc era verge, per ells, era únic. Els nostres pares i avis, els va semblar que era la seva oportunitat per millorar infraestructures i amb aquestes, augmentar encara més l'afluència de gent i per tant, fer diners posant-se al servei del turisme. Potser sense voler, es va vendre i llogar el patrimoni natural del país
creient que així donaven pas al progrés de la indústria del turisme, que finalment, beneficiava al conjunt del poble i per tant, a tots nosaltres. Era l'època de les divises, on per un franc et donaven 20 pessetes.

Conec molt bé la Costa Brava, me l'estimo. He viscut a Lloret de Mar, Platja d'Aro i Sant Feliu de Guíxols. M'agrada passejar-me per Tossa de Mar, Sant Antoni de Calonge, Palamós, Llafranc, Tamariu, Begur, L'Estartit, L'Escala, Sant Pere Pescador, Roses, Cadaqués i Port de la Selva.

Tot sovint, el seu paisatge em recorda l'època del boom del turisme: Gratacels davant del Mar, que tapen el sol a les platges, sobresurten de les construccions que tenen al voltant i desdibuixen l'harmonia dels pobles. Invents d'un o altra alcalde que es va creure amb la necessitat d'augmentar el turisme de forma desmesurada o bé, tenia interessos particulars en què aquests monstres deixessin rendiments econòmics a ell o als seus. En tot cas, ni jo, ni molts de vosaltres mai ho heu pogut entendre.

A tots els que us estimeu la bellesa natural de la Costa Brava us demano ajuda i reacció per parar una nova agressió al territori. Ara en forma d'autopista des de Palafolls fins a Lloret de Mar. Al seu pas, desapareixeran paratges encara avui verges, llocs lluny de l'abast del turisme i dels que encara avui en podem gaudir tots i potser més endavant els nostres fills.

Per tal d'aturar la maquinària engegada pel Govern, aquesta vegada no podem creure que només els Lloretencs han d'actuar. Aquesta vegada és una agressió contra tots els catalans i entre tots, cal dir prou.

No estem de revolució? Defensem el nostre patrimoni natural a fi de preservar la Costa Brava.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor


DEFENSEM LA COSTA BRAVA

Publicat a El Periodico de Catalunya el 22/03/2015  - http://www.elperiodico.cat/ca/cartas/entre-tots/hem-parar-una-nova-agressio-costa-brava/123144.shtml




Publicat a El Punt-Avui el 25/03/2015










Publicat a La Vanguardia el 28/03/2015





Etiquetes de comentaris: , , , , , , , , ,

dissabte

Game Over Catalunya


Com ho veu en Forges i com ho comparteix 'en Josep Cassany

Si mai podíem haver- estat independents, hem perdut l'oportunitat. Com aquell qui diu, "se'ns ha passat l'arròs". El camí o procés, ha acabat amb la fi.

Pels qui heu seguit aquest bloguer en altres articles, no repetiré arguments. La divisió entre independentistes de cor i de butxaca és la culpable de tots els nostres mals. Uns i altres hem fet camí de costat fins ara, que ens sembla veure la llum que fa pampallugues al final del túnel de la crisi i en un acte de legítim egoisme, ens fa pensar en què és més important a curt termini?, la recuperació econòmica d'Espanya o la travessia pel desert camí de la Catalunya independent.

No hi ha dubte que ambdós arguments són poderosos i que en un debat fratricida entre partidaris dels dos corrents de l'independentisme, si cadascú defensés la seva pròpia convicció, ningú en sortiria vencedor i en tot cas, s'escenificaria la nova derrota del poble de Catalunya.

Mentre el forat de la crisi s'anava eixamplant, cada cop hi havia més gent abocada a cercar una sortida en el camí cap a la independència. Si el govern espanyol només vol Catalunya per tal de no perdre més pes en relació a la resta d'Europa, o per no perdre ingressos, o senzillament per a continuar la colonització d'un territori amb ciutadans d'altres regions més empobrides, molts catalans continuarem creient que Espanya no vol res més de nosaltres.

Som un territori conquerit i ocupat. Els segles han diluït la nostra identitat que, tossudament, alguns volem preservar. Els nostres arguments identitaris es converteixen en pros i contres del procés cap a la independència. Hem estat, som i serem, terra d'acollida i en presumim orgullosament de la nostra voluntat d'integrar a tothom i donar aixopluc sota la nostra senyera. Tant és així, que qui fou president de la Generalitat va definir als catalans com a tots aquells que vivim i treballem a Catalunya. Li va mancar dir, que català és aquell qui se'n sent i per tant, tot i que un o altra pot escollir defensar la seva terra d'acollida, difícilment renunciarà a la seva mare pàtria.

Davant l'aventura dels il·lusos que creiem que Catalunya ha d'esdevenir un dia independent, la realitat particular de l'individu. Si bé podem creure que un bé comú és superior a l'individual, aquest perd força quan molts individus no volen jugar-se el seu actual o proper benestar i el futur dels seus fills, en enfrontaments polítics que no domina i que difícilment poden guanyar. Recordeu la frase del Ministre? "inventos, en casa y con gaseosa".

Doncs aquí acaba el procés. Malauradament, la crisi ens va unir i ara ens tornarà a separar. Ha estat bonic mentre ha durat. Als partidaris del No, no els ha calgut confrontar-se als independentistes de butxaca, aquests han estat derrotats pels seus propis arguments, la pela és la pela i com a bons catalanets que són, ara faran altre cop com les formiguetes, sortir del niu a treballar i fer cèntims per guardar i disposar en la propera crisi que vindrà.

Game Over Catalunya, la crisi ha desendollat la màquina i s'ha acabat el joc. Ara, a treballar.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

   


Etiquetes de comentaris: , , , , ,