diumenge

Emprenedors romàntics


les flors d'en Josep Cassany

És així, si neix!! No hi ha força en el món que aturi a un emprenedor. Caus, t'aixeques, caus, tornes a aixecar-te, caus i penses. Que difícil!!, tornes a caure i et sembla impossible. En el camí, gaudeixes dels petits èxits que has tingut. Com podem millorar???

Diuen que, als Estats Units, és més senzill aconseguir un préstec per a un empresari que ha tingut una fallida, que per a un emprenedor novell. Quina barra!! Tot i ser del nou continent, els americans han après abans que nosaltres que l'experiència és la mare de la Ciència.

En època de bonança general, i faig referència al fet que el boom no va ser només en la construcció, les empreses teníem difícil trobar l'anomenat capital humà. Per a mi, una definició etèria de les ganes de pencar i fer-ho bé.

Ara trobem capital humà per tot arreu. La necessitat augmenta el capital humà a passos de gegant.

Però, com podem incorporar tot aquest capital humà a les empreses? Creieu tant boig a un empresari perquè demà comenci a contractar, indefinidament, a tot aquell personal que necessita? Recordeu a l'Artur Mas, quan va encetar el nou govern que va dir? Doncs senzillament, "amb menys haurem de fer més i millor".

Coneixeu quines són les ajudes que reben els emprenedors o els autònoms? Creieu que els governs d'aquest país ho fan? Jo, estic convençut que els "pensadors" d'aquests plans estratègics són funcionaris. És impossible que cap d'ells hagi parlat o més ben dit, escoltat, a l'autònom o emprenedor que vol començar una activitat per compte propi.

No em direu que no s'han de tenir "pebrots" per voler "fer".

Tots coneixem el conte de la lletera. És així que l'emprenedor comença a somiar en el seu negoci. Cada nit abans de començar la nova activitat, repassa el conte cercant on cau la lletera, i confiant que a ell no li té perquè passar.

Sense romàntics, que difícil seria emprendre i tirar endavant.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor


pepgirona66@gmail.com

Cal que neixin Flors a cada instant



Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

dimarts

Un full en blanc


davant d'un full en blanc, què escriurà en Pep Cassany?

Un full en blanc mai no té fi,

un munt de fulls són infinits, res a escriure, res a dir.

Una paraula triada a l'atzar inicia el camí. Frase feta.

Ja saps que vols dir!

Durà missatge, durà opinió.

Durà ànima, que és el que importa i arribarà a destí

Si escriure és un art, tenir la ploma fina és d'artista.

Com qui no vol, escrius pensant que t'han de llegir.

Frases curtes, plenes de sentit per qui escriu aquí.

Paraules planes, fins i tot esdrúixoles...

Res a dir, ningú et vol llegir.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

pepgirona66@gmail.com

Etiquetes de comentaris: , ,

diumenge

Run 4 cancer

Run4cancer, per en Josep Cassany
Cinc o deu quilòmetres a la meva vida, són poca cosa per ajudar en la lluita contra "la malaltia". El càncer, llarga cursa de fons, on gràcies a la ciència, cada dia més gent l'aconsegueix vèncer.

Vèncer o morir, els hi va la vida.

Molts de nosaltres només ens recordem de Santa Bàrbara quan trona. Per sort, molts d'altres no han deixat mai de banda als necessitats. Aquells, que per una o alta cosa, els fa falta tenir algú al costat.

Oncolliga és una associació que informa, assisteix i acompanya en la lluita contra el càncer. Gràcies.

El teixit associatiu és vital per arribar allà on els mitjans públics no poden, volen o deuen arribar.

A les associacions també els calen ajudes. No només de mans i caps, d'idees i col·laboradors sinó ajuts econòmics que els permetin seguir amb la seva tasca.

Avui, per iniciativa d'Oncolliga, corredors i caminants, hem participat en un dels seus esdeveniments. En part, és un acte de divulgació de la seva tasca i en part, hauria de ser un acte de recaptació de fons per a la seva causa.

Una inscripció de deu euros em sembla poc per tanta feina. No es tracta d'un compte de resultats on el saldo sigui positiu després de sumar el total d'ingressos i despeses, sinó que, quan associació com Oncolliga fa una crida, caldria donar-los una resposta i suport molt més gran del que els hi hem donat.

Quin recorregut més meravellós hem fet. Nosaltres, pel mig de les deveses de Salt. Un entorn únic i desconegut per molta gent de Girona. Fins i tot per a mi, que sempre dic que ho he voltat tot, sempre em queda alguna cosa per conèixer.

No es tractava d'arribar primer, només de participar. A més, ens han regalat un fantàstic matí de diumenge.

Els que hem tingut temps d'anar petant la xerrada tot caminant, hem gaudit de la bona companyia, de l'entorn, de l'experiència. Descobrir nous camins, que algú abans que tots nosaltres, s'ha preocupat de marcar la direcció. Ens han acompanyat els voluntaris. Allà on hi havia les desviacions, hi havia qui feia servir un somriure i una paraula amable per donar-te ànims i indicar quin és el camí a seguir.

És així com ho fa Oncolliga. Són aquí per fer costat a qui els necessita i nosaltres, que potser avui no els coneixíem, els necessitem més que mai per sentir-nos en una societat solidària.

Potser estaré cansat. Em sortiran butllofes als peus i creuré que he de tornar a fer esport. Però si alguna cosa vull recordar, és el somriure de ma germana a la meva arribada, que tot i tenir "la malaltia", ella havia arribat dues hores abans de començar la cursa per ajudar en la seva organització.

Per a tots aquells que formeu part d'Oncolliga, voldria donar-vos les gràcies. Per fer-nos recordar que no hi ha res més important que la "vida" i en aquesta carrera de fons, tots guanyem, gràcies a gent com vosaltres.

Salut!!


--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor


Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,