dissabte

Els espanyols volen el mateix per Espanya

Articles d'opinió d'en Josep Cassany
És així i no em sap greu dir-ho, ni repetir-ho. Els polítics no escolten a la gent del carrer.

Entestats a fer un gir a la seva mala imatge, els partits s'esforcen a fer-nos saber que estan pensant a fer alguna cosa perquè tot plegat canviï. Malauradament, els partits són tan plurals que, per a cada proposta, hi ha tants caps com barrets.

Si el poble espera propostes positives per tal de treure'ns de l'agonia que vivim amb la crisi, ells s'entesten a retallar, retallar i tornar a retallar. No ens calen tantes retallades mal fetes, sinó polítiques per fer-nos créixer. I que fan ells? Continuar retallant fins i tot en el camp de la investigació.

Articles d'opinió i relats curts en català d'en Josep Cassany

Fa anys, en una de les xerrades de n'Àngel Colom, vaig fer meva una de les seves idees. Som sís milions, tres d'ací i tres de fora. "El dia que tots nosaltres ens posem d'acord en la independència i convencem només a un dels que han vingut de fora, serem majoria absoluta i podrem sortir al balcó del Palau de la Generalitat per proclamar la independència."

Així argumentava Colom el fet de fer campanya per la independència en els quarters de la Guàrdia Civil.

Em semblava molt bé, ell contava que tots els catalans la voldríem i jo, n'estava també convençut.

Observant els processos de Quebec i d'Escòcia, on els resultats han estat sempre de signe negatiu per a l'independentisme, ara començo a veure-li les orelles al llop.

O sigui, davant de la gran mobilització en pro de la consulta independentista, només 2,3 milions de catalans ens hem posicionat votant. A l'altra meitat, no li ha interessat participar i per tant, no li ha calgut manifestar el seu NO a la independència de Catalunya.

Si extrapolem els nostres propis resultats i els comparem amb els índexs de participació i resultats dels Referèndums d'Escòcia i Quebec, on la participació ha estat superior al 80% i els resultats ajustats entre les dues forces contaries i, amb mínimes diferències, potser seria hora que nosaltres, catalans, independentistes, comencem a pensar que, potser no obtindríem els resultats esperats.

Cal que comencem a fer pedagogia i explicar que esperem d'aquest nou país. Ara és l'hora i tenim temps per fer coixí, que no arribi el moment per fer via de veritat i estiguem tots adormits.

Hem de fer arribar els nostres arguments arran i arreu. Als Espanyols, als Europeus i a casa nostra. Fem-ho com sabem, utilitzem les raons. Entrem a cada casa mitjançant televisions, radio, internet o qualsevol altra mitjà lícit. Cerquem representants assenyats que sàpiguen articular un discurs coherent, il·lusionador i engrescador.

A la nova llista d'En Mas hi cap tothom. Caldrà saber escollir als millors representants, lluny de partidismes i només a fi d'un bé comú.

L'oportunitat de construir un país nou, és engrescador. Començar de zero. Fer net. Escollir als nostres representants en llistes obertes. Persones amb qui puguem parlar, proposar i demanar resultats.

Lleis que siguin coherents. Administracions eficaces. Treballadors de l'Administració que vulguin servir-nos, que ens escoltin i ens facilitin els tràmits.

Cap més tracte d'amagat. Saber que els nostres impostos són justos amb els poderosos i els febles. Pagar ha de ser un plaer i no una obligació, perquè així disposem d'un confortable estat de benestar.

Saber-nos forts per defensar les causes justes o febles, invertint recursos allà on són necessaris. Ensenyament, Sanitat, Justícia, Cultura, Investigació, recerca... i no necessàriament en aquest ordre, si no en el que ens proposem en cada moment.

Prou de corrupteles. No aguanto les d'ací, menys les del veí. Ens cal estar atents i disposar d'òrgans de vigília i participació ciutadana. No pot ser que els nostres representants actuïn impunement. Que els hi donem la confiança cada quatre anys, no els permet fer el que vulguin. Hem de vetllar-los.

Qualsevol Espanyol voldria el mateix per Espanya. Molts de nosaltres, catalans que creiem disposem de raons i sentiments històrics que ens fan diferents, tenim l'oportunitat de construir un nou País. No cal enfrontar-nos i voler esclafar a qui defensa una opció diferent de la nostra, tot i que, si els expliquem les raons per ser un nou Estat, qui no triarà l'opció de viure millor?

Crisis = oportunitat. La nostra, la vostra i la de tots.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor


Etiquetes de comentaris: , , , , ,

Els politics no escolten a la gent del poble

Els polítics fan orelles sordes al poble

Es així i no em sap greu dir-ho, ni repetir-ho. Els polítics no escolten a la gent del carrer.

Entestats a donar un gir a la seva mala imatge, els partits s'esforcen a fer-nos saber que estan pensant en fer alguna cosa per a que tot plegat canvii. Malauradament, els partits són tan plurals que, per a cada proposta, hi ha tants caps com barrets.

Si el poble espera propostes positives per tal de treure`ns de l'agonia que vivim amb la crisis, ells s'entesten en retallar, retallar i tornar a retallar. No ens calen tantes retallades mal fetes, sino polítiques per fer-nos creixer.  I que fan ells ? Continuar retallant fins i tot en el camp de la investigació.


No caldria invertir en més promoció del turisme ? o en el camp de la investigació i tecnologia ? no caldria reeducar als aturats i si cal, reintroduir-los en el món laboral privat a càrrec de l'Estat ? Prefereixen  pagar les prestacions d'atur que no bonificar a les Empreses no cobrant-lis la seguretat social .


No caldria invertir en més promoció del turisme?, o en el camp de la investigació i tecnologia?, no caldria reeducar als aturats i si cal, reintroduir-los en el món laboral privat a càrrec de l'Estat? Prefereixen pagar les prestacions d'atur que no bonificar a les Empreses no cobrant-los la seguretat social.

De ben segur que hi ha propostes molt diferents i positives a les que ara hi ha sobre la taula. Perquè, francament, si hi ha cap proposta, jo no la veig.

El nostre President va escoltar la veu del poble i que va entendre?, que ell era l'escollit?, ens guiarà cap a la independència? Fantàstic, però si us plau, pel camí, no em vull morir de gana.

Jo no sé què cal fer però en tot cas veig, que la iniciativa privada sempre ha passat pel davant de la pública. Quan no inverteixen prou en investigació, la Marató recapta calés a cabassades per tal de tirar endavant. Quan la gent passa gana, les associacions ajuden amb la Gran recapte d'aliments. Doncs, si tots estem per la feina i sabem el que és important, perquè els nostres polítics no fan res per fer-nos sortir d'aquest forat?

Per cert Senyor Wert, vingui a conèixer a la gent del poble de Catalunya. Segurament, es sorpendrà!!, molts fins  tot, parlen el Castellà!!

I els de casa, que donin exemple als de fora. Tots els polítics imputats per la justícia, en qualsevol causa oberta, no creieu que els caldria apartar-se de la política i deixar que les institucions que representen tinguin una imatge neta, sense cap tipus d'ombra de mals comportaments???, o volen que creiem que tots els polítics són iguals?

Per cert, a Podem / Podemos, tanta democràcia interna i tan pobra proposta democràtica per als pobles. Si ells ho voten tot, potser és hora que també ajudin al fet que nosaltres puguem votar!

Etiquetes de comentaris: