dijous

Del meu llavi brollava una gota de sang


Un dels 30 relats d'amor i sexe del Big Bang Amor



La lluna d'agost il·luminava el camí de la platja.  Lluna plena, enfilada en un cel d'estiu amarant de blau grisós tot l'horitzó. Aigua de mar bellugadissa i a cada cresta de l'onada reflectia la teva llum, blanca lluna,  omplint de pampallugues tot el mar de Llavaneres.

Mentre caminaves, queien una a una les cinc peces de roba que lluïes: Samarreta, pantalons, calces i dues sandàlies.

Em semblaves una venus sorgida de l'asfalt amb intenció de conquerir la platja. No et vas aturar, alleugerint el pas, cridaves i reies demanant-me que em despullés i et seguís.

L’un darrere l'altra o l'altra davant de l'un, ens submergíem en aquella aigua, a l'hora calenta, en la que dimonis i àngels volten per la sorra de la platja.

No vaig tenir temps de treure'm la roba, ni tan sols vaig recordar anar vestit. Moll, la camisa s'ajustava al meu cos i regalimava l'aigua que abans de tornar al mar, s'evaporava per la temperatura que jo agafava llepant-me els llavis i pensant en quin seria el proper pas.

Agafar-te, llançar-te enlaire, capbussar-te, jugar, pessigar-te, abraçar-te i fer-te un petó.

Del meu llavi brollava una gota de sang com a resultat de la teva primera mossegada. La llepaves i menjaves, tot dient que jo era teu.

Et tenia nua, tota per mi i l'abraçada era preludi d'una altra mossegada, ara meva, metre a cau d'orella et demanava que em fessis teu en aquell instant. Talment com ho faries en una illa deserta.

I si passa el tren ?

Que trempin i agafin gelosia de nosaltres fent l’amor, doncs patiran més els que mirin que nosaltres.
Jèiem un damunt l'altra amb mig cos dintre de l'aigua i mig cos a la sorra de la platja. Restàvem invisibles als ulls dels vianants, dels passavolants o de la reina d’Anglaterra.

Ara fort, tu damunt i jo a baix, em domines i em forces.

Vols que cridi el teu nom i no puc, ho sento, els teus gemecs em desconcerten. Atura’t ! sóc jo qui vaig a dalt i tu a baix.

El teu sexe és moll i m'agrada menjar-me'l. Avui tindrà gust de mar que, mesclat amb la teva dolçor, aconseguirà un sabor exclusiu i únic, flor d’un dia.

M'arrapo als teus pits que pessigo mentre crides que et faig mal !. Però no puc ni vull deixar-te, et faig meva amb les onades coordinades al vaivé dels nostres cossos, rodolant i mullant-nos, enfonsant-nos dins de l'aigua, abraçats tot fent l’amor, amb les teves cames creuant la meva esquena mentre t’agafes dels meus braços i, em demanes - no t’aturis i corre’t amb mi -.


--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor


Etiquetes de comentaris: , ,

dissabte

Lloret de Mar, Señores, Lloret de Mar

Articles d'opinió d'en Josep Cassany

Fa anys les barques de passeig anunciaven així als turistes l'arribada a la platja de Lloret. Els ramats de turistes baixaven en massa i al seu torn, d'altres pujaven per visitar la famosa Costa Brava.

Terra endins, els conservadors no entenien el turisme jove de Lloret. Quan una cosa no s'entén, és més senzill criticar-lo que observar-lo i conèixer les seves virtuts.

Lloret copia a Lloret, o sigui, tothom desitja el mateix èxit que té el veí. Potser va ser així que tot va començar. Quan els primers hotelers varen omplir de joves estudiants els seus hotels mentre d'altres no els omplien de turisme familiar, aquests varen creure que era millor això que no res. I quan la demanda canvia, el comerç s'adapta. Si abans els restaurants tenien la paella com a plat estrella, després van venir les hamburgueses. Si els espectacles i xous en viu no funcionen, la música enllaunada omple els pubs. Adaptar-se o morir. Tot canvi significa evolució, ens agradi o no.

Vaig descobrir Lloret de jove, com molts d'altres, fèiem la professó de la cervesa pels pubs. No coneixia res més que el mite del turisme de borratxera. Si m'agradava aquell Lloret, quan hi vaig quedar-me a viure, va ser una gran sorpresa descobrir tot un poble.

L'amor dels lloretencs pel seu poble és molt gran! Se l'estimen i el defensen a morir. Quantes tradicions es preserven. Quantes es recuperen. Com s'impliquen per voler millorar dia a dia.

A tall d'exemple pels que disposeu de Facebook us convido a visitar al grup "tu no ets de Lloret sinó .. "Que si bé el títol sembla excloure, l'activitat dels seus participants agrupa i fa memòria de tots aquells que han estat part del poble. Deunidó quin concepte "poble". Si coneguéssiu el Lloret que té ànima de poble us enamoraria.

La tirada a l'art, el ball de plaça, els llaguts, les ermites, les cales, les enramades, Sant Romà, el Casinet, la casa Garriga, les cases dels indians, Sant Pere del Bosc ...

Difícilment es pot canviar d'un dia per l'altra el model turístic de Lloret, però també estic convençut que tot aquest actiu cultural també pot portar un altre tipus de client, no en massa, però si de qualitat.

En màrqueting s'etiqueta tot. Una sola idea, tres segons per transmetre-la i fer que aquesta idea sigui memorable i única.

Articles d'opinió i relats curts en català d'en Josep Cassany

Si Las Vegas és el joc, París és la ciutat de l'amor, Milà la capital de la moda. Totes elles famoses internacionalment per un sol concepte, no són més que allò pel que tenen fama? Clar que si, però han explotat allò que les fa originals.

Si Lloret no vol ser coneguda arreu del món com a destí turístic de sol, platja i borratxera, serà difícil treure's del damunt l'etiqueta mentre aquesta sigui l'oferta. Alguna cosa extraordinària haurà de passar perquè ens la classifiquin de manera diferent.

Imagineu-vos que un dia, l'Angelina Jolie o en Brat Pitt de torn compra una casa a Lloret. Es passegen pels comerços i restaurants del poble, conviden als seus amics de Hollywood a casa seva i juntament amb ells, aterrissin els paparazzis, que passaria? Doncs que la difusió a escala mundial posaria en relleu Lloret com a destí turístic de famosos.

També estic convençut que la Costa Brava va perdre la seva gran oportunitat quan Port Aventura es va decidir per Salou. Ser el primer, original i únic et permet sobresortir de la competència.

Com a Lloretenc de cor, jo us puc dir, que allò que fa diferent a Lloret és, la seva gent. Això no es ven i per tant, potser ens haurem d'inventar, si és això el que volem, un nou Lloret.

Publicat a El Periodico de Catalunya el 26 d'agost de 2014, En Català,  En castellà.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor




Etiquetes de comentaris: , , ,