Josep Cassany

Opinió i relats curts en català
Articles d'opinió sobre fets quotidians, tractats des d'un punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent. Secció especial de relats curts en català.

Novetats

No deixaré de ramblejar per Barcelona



Passejar pels Camps Elisis a París, Bond Street a Londres o la 5a Avinguda a Nova York és una activitat obligada per qualsevol turista. Deixaré de ramblejar per Barcelona? No. Sóc dels qui agrada el passeig, aturar-me a les parades de llibres, a les de flors o entrar a la Boqueria. Arribar-me fins al Museu de Cera o visitar el Liceu. M'agrada veure passar als turistes, als barcelonins o als passavolants. Asseure'm a la terrassa d'aquell bar que em clavarà una clatellada per una canya. Mirar i mirar, veure'ls passar. Joves, grans, guapos, lletjos, baixets, alts, rosses, punkies, catalans o africans. Sigui qui sigui i vingui d'on vingui. M'agradin o no, tots formem part, jo inclòs, del paisatge urbà d'una ciutat oberta al mar i per tant, oberta al món.

No deixaré de pensar, era inevitable. Barcelona com qualsevol altra ciutat o destí turístic mundial, és un objectiu mediàtic per amplificar el missatge del terrorisme. Ho sabem. Ho hem patit d'altres vegades. Els diem, no us en sortireu, encara que som conscients què un home sol, un petit grup armat o un exèrcit terrorista pot atemptar aquí o allà sense que ningú ho pugui evitar.

La policia i els serveis d'intel·ligència de tots els països destinen persones i recursos a preveure i evitar aquests crims i, encara que ho sospitin i ens alertin, no podem de deixar de viure amb normalitat. Si deixéssim de fer-ho, ells guanyen.

Hi haurà temps per analitzar i debatre de tots els fets succeïts. Si estàvem en alerta i coneixien als sospitosos, si una rambla com la de Barcelona no hauria de disposar de pilones per impedir el pas de qualsevol vehicle pel mig del passeig o, sí la ciutat ha estat víctima del seu èxit turístic. De ben segur, tothom n'extraurà les seves pròpies conclusions.

Malauradament a hores d'ara, tretze persones han perdut la vida. Una centena han estat ferides i milers han estat colpides per la tragèdia familiar. Un País, Catalunya, plora la tragèdia humana. La notícia s'ha escampat pels cinc continents. El missatge s'ha difós. El terrorisme, mata.

M'afegeixo al condol dels familiars i amics de les víctimes per la pèrdua que han sofert. Agraeixo a les forces de seguretat, equips sanitaris, institucions i persones anònimes que han treballat per ajudar a qui ha patit aquest atemptat.

Ara més que mai, no deixaré de ramblejar per Barcelona.

Publicada al Diari Ara: http://www.ara.cat/cartes/Cartes-Directora_0_1853814655.html
Publicada al Periodico de Catalunya: http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/deixare-ramblejar-per-barcelona-137657
Publicada a La vanguardia: http://www.lavanguardia.com/participacion/cartas/20170820/43685046247/no-deixare-de-ramblejar.html
Publicada al Diari de Girona: http://www.diaridegirona.cat/opinio/2017/08/20/cartes/862969.html


Cap comentari

Desa el teu comentari i comparteix aquest article amb els teus amics a les xarxes