La tristesa es passeja pels carrers
Des del 2009, la crisi ens ha canviat la cara a tots. La tristesa ens ha envaït i la reflectim en els nostres rostres del dia a dia.
Queden lluny els dies on la gent passejava amb un somriure d'orella a orella. Els carrers eren plens de gent. Tots sabíem a on anàvem, que volíem fer el cap de setmana i tant ens era si dinàvem a casa o fora.Els diners no et donen la felicitat però, com diu un amic meu, calmen els nervis!!
Les preocupacions envaeixen tots els àmbits de les nostres vides. Si tenim feina, pensem que podem perdre-la, o que ens abaixaran el sou, o les hores de treball.
Si llegim els diaris o veiem les notícies a televisió, tot es resumeix en la crisi i les seves conseqüències. Costa molt trobar una notícia en positiu.
Si avui caic, demà m'aixeco!! Aquest és el meu tarannà.
No m'agradaria pensar que sóc conformista, però entenc que encara que ens costi, ens hem d'adaptar a les noves situacions econòmiques. Si abans podíem fer més, ara toca ajustar-nos.
Ens demanen que ens ajustem el cinturó quan abans ens han abaixat els pantalons.
Que hi farem, ara ens toca a tots plegats tornar a mirar endavant i engegar nous projectes, adaptats als nous temps i a les circumstàncies.
Necessitem tornar a sortir al carrer amb un somriure, i demà, toca.
Cap comentari
Desa el teu comentari