dissabte

I pel camí... declarem la independència




Escriu Lluís Llach a les xarxes "voleu dir que no estem declarant la independència?", és possible, o si més no, ja estic content només d'imaginar-ho.

Vull fixar-me en la nostra resposta a la infame sentència del procés. Malgrat que tots sabíem que les condemnes serien dures, també sabíem que la nostra resposta no seria fluixa. Les marxes, manifestacions, missatges i/o articles d'opinió dels independentistes, conflueixen en dir que no hi ha cap altra solució que declarar la independència. Un Estat no reconeixerà el dret a l'autodeterminació d'una part del seu territori i utilitzarà tot les eines que disposa, reconeixent-se capaç i carregat de les seves raons, per aixafar qualsevol revolució.

No ens deixarà votar. Perquè no pot i no vol. Prefereix esclafar la revolta amb la violència repressora que mostra a tot el món, que asseure's com a un estat democràtic i reconèixer que el 80% dels ciutadans d'una part del seu territori demana el dret a decidir lliurement el seu futur.

La violència per part de grups radicals no representa al moviment independentista, de la mateixa manera que dic, no tot aquell qui creu que ens mereixem el dret a decidir votaria Sí a la independència de Catalunya.

Els grups radicals, aquells qui construeixen barricades, cremen contenidors i fan malbé el mobiliari públic, no ens representen. Ara bé, he de dir que actuen amb la connivència d'una bona part de l'independentisme que si bé els critica, mira cap a una altra banda i no s'hi oposa frontalment.

Els radicals ens tenen atordits. Tots els independentistes que sortim al carrer una i una vegada per demostrar el nostre compromís amb Catalunya, mirem els disturbis per la televisió sense creure'ns el que estem veient. La violència, de cap classe, no ens representa. Obertament i en veu alta declarem el nostre rebuig, però és ben cert que veiem, com la Policia provoca i aquests nois responen. L'escalada de violència està servida. Què va ser primer, l'ou o la gallina?

Contra la sentència: Independència. Res farà canviar la forma de pensar dels polítics espanyols. Units per la unitat d'Espanya. Des de les esquerres més progressistes, fins a les dretes més radicals, tots junts, lluiten i ho continuaran fent, contra el dret d'autodeterminació del seu poble. Imposar la llei que un dia tots varen votar per convertir-se en un Estat Democràtic, els dóna el dret per actuar contra els fills d'aquells que la varen votar i que no s'hi senten adherits.

Pot ser Espanya un estat democràtic quan el cap d'Estat és un Rei qui ningú ha escollit?

Els darrers anys, hem vist com el descontentament ha fet créixer sentiments contraposats. Volem la independència, que no ens reconeixeran mai, de forma cívica, votant, i estem en contra de la violència que exerceixen els grups radicals. Alhora, sabem que si no ens la volen reconèixer cívicament, només la podem agafar violentant o desobeint les lleis i per tant, encara que no ens unim als grups radicals, no ens hi oposem. Acabem pensant, tot suma. Seguim. Potser sí, com diu en Lluís Llach, pel camí, declarem la independència sense haver-nos ni adonat.

Visca Catalunya!




--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris: , , ,