divendres

Reculls del sembrat




Quan les hores passen i els dies empenys,
la buidor t'omple l'ànima,
incapaç d'omplir-la d'anhels renovats.

Quan el buit es fa gran i esclata,
busco els forats desats perquè hi entri l'esperança.

Res no acaba quan un vol,
si no quan toca.

Omplir un full en blanc,
sense res a dir,
sense res a transmetre,
no diu res més que a tu,
la buidor t'omple l'ànima.

Guareixes amb esperança,
esclates amb precaució.
Et mires i remires per buscar-hi solució.
D'on surt el dolor?
Són les cames, els genolls, l'esquena o,
és l'ànima.

Reculls del sembrat.
Tinc sort,
hi ha qui vetlla pels meus camps.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris: