dilluns

Quaranta graus - Relats curts en Català


Quaranta Graus. Un relat curt d'en Josep Cassany

Rodola que rodolarà, lentament des del front fins a la cella que l'atura i després la condueix cap a la sina on rellisca i es fa gran, unint-se amb d'altres que provenen dels cabells i que els agrada caure al seu damunt com si es tractés d'un degoter.

Amunt, amunt, des de la fresca fins a l'aire del desert, s'enfila el mercuri amb ganes de ser lliure, passar de líquid a sòlid i així, goteta a goteta convertir-se en pilotetes que rodolin pels carrers i a la fresca.

Dos ous sortien de la carnisseria on estàvem a la fresca, per caure damunt l'asfalt calent, davant lo cotxe, que bruscament atura l'home no sense abans, cridar un "me ca" i deixar-me bocabadat tot veient els dos rovells d'uns ous, ferrats, sense oli ni paella.

A la piscina petita de la pública, una mare intenta que el seu fill, no s'afogui sense bombolleta, no li caldria doncs tocaria a terra, però de tan calenta, bullent, de ninos i nines cridant, sense bolquers i amb quaranta graus a sol i ombra, no se sap el color del líquid que conté el vas, però per si de cas, ni els peus jo hi posaria.

Els llençols em molesten i més nu no puc estar, cal que demà em talli la pelambrera i li digui a la parenta, que per dormir, no cal estar juntets, doncs obert i oberta de cames, l'aire es passeja tot lluint la seva fresca, que ara si, entra per la finestra i a la dona no li molesta.

Al matí, al migdia i al vespre i si cal, abans i després de fer i deixar de fer qualsevol cosa, l'aigua freda que llença el telèfon de la dutxa, que no ens truca i tothom despenja, es converteix en la companyia més cobejada i amb més requesta.

Si fa fred, perquè fa fred.

Ara toca i algú es lamenta, no perquè faci calor, sinó per què no l'enganxa de vacances i així quedar-se a la fresca.
--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

pepgirona66@gmail.com

Etiquetes de comentaris: