divendres

Cal

Articles d'opinió i relats curts en català d'en Josep Cassany


Ens fem més petits quan un amic ens deixa. O així m'ho sembla a mi.

Quan l'amic és una persona diferent, amb qui vols compartir l'estona, la taula, la copa i fins i tot aquell grup de whatsapp, l'amic ja no és l'amigatxo sinó l'amic amb qui pots comptar.

Ens ha deixat un terrestre extra!

A tots els que l'hem conegut i compartit tertúlia amb ell, ens ha deixat un buit gran. Molt gran. Difícil d'omplir.

Camins de feina afins em varen donar l'oportunitat de conèixer-t. Quan la feina s'acaba i ens trobàvem "los lunes al sol" ens ha unit l'amistat.

Aquí es demostrava que les diferències polítiques al voltant d'una sobretaula són menys diferències. Els teus arguments feien callar. Jo t'escoltava per saber com penseu els qui defenseu opcions diferents de les meves. El respecte ha estat sempre mutu i d'això aquí en deixo constància.

Marxes sense voler-ho.

És ben cert que ningú mort mentre hi hagi algú altre que et recordi. I ben segur que nosaltres no t'oblidarem.

Tudo bem, tudo bom ? No Carlos hoy no tudo bem

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor