dilluns

Tot o res


Tot o res - Articles d'opinió d'en Pep Cassany
Temps enrere parlava aquí del Barça d'En Guardiola. Venia a dir que en aquest temps de crisi, fotut per a molts, aquest equip de somni permetia als afeccionats culers continuar llegint els diaris els dilluns al matí, deixant de banda les notícies econòmiques.

Com a molts d'altres, la crisi m'ha sacsejat fortament. He deixat enrere amics, col·laboradors de feina, la mateixa feina, il·lusions, relacions i moltes més coses. Ja se sap que quan les coses van malament, sembla que encara poden anar a pitjor.

Però tot plegat m'ha fet recordar valors que el dia a dia es desdibuixen. Els valors de joventut, el tot o res. Allò que, quan no teníem més experiència que la que vivíem en aquell moment, ens feia pensar que la vida era una merda o senzillament meravellosa.

En la meva vida, he viscut moltes pèrdues. Persones que coneixia, m'estimava Joves, grans, petits. Persones que em van fer gran com a persona. Em van donar una altra escala de valors de la que jo disposava Que em feien pensar quan eren d'important comptar amb elles, per a mi, per a les persones que els estimaven i per a les que ells estimaven.

En aquest moment on l'escala de valors de la societat en què vivim s'ha enfonsat, on dia a dia rebem notícies decebedores dels nostres governants, banquers, empresaris, quan ens sembla que això no s'acabarà mai i que dia a dia es perllonga l'agonia i el patiment de les persones en situació de crisi econòmica, jo vull recordar i recuperar aquells valors del tot o res.

Els dilluns al vespre, Polseres Vermelles em permet recordar quines són les coses més importants de la vida. La salut, la família, l'amistat.

Malauradament, fa anys ens va deixar la Mariona. Més recentment la Mar. La malaltia les va fer patir i deixar-nos abans del que tocava.

Elles ens varen donar a tots els que les envoltàvem d'una manera o l'altra, lliçons de vida. Ens varen recordar quin és el bé més preciós que hem de cuidar. L'afecte del qui ens envolta.

No caldria preocupar-nos per allò que no té solució perquè no en te. No caldria preocupar-nos per allò que té solució, ja que en tenir-la es pot arreglar. No ens cal enfadar-nos, indignar-nos, llepar-nos les ferides, mirar-nos el melic.

Seria bo aprendre a mirar al nostre voltant amb ulls de nen. Tornar a descobrir que ens durà el dia de nou. Estimar als pares, als germans, a la parella, als fills, als amics.

Segurament així, la nostra societat tindrà una oportunitat per tornar a començar. Trobarem nous polítics que miraran de fer el bé pels seus conciutadans. Banquers que tot i guanyar-se la vida, ho faran sense obsessió pels diners. Empresaris honestos amb ells mateixos. Persones que voldran pagar els seus impostos perquè aquests tenen un benefici comú per a tots.

Potser sí, és així, tot o res.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor







Etiquetes de comentaris: