dimarts

Sense soroll

Sense soroll, un relat d'en Pep Cassany


Una altra entitat de rellevància social en aquest cas, per la Vila de Lloret, normalitza la participació de les dones en els seus òrgans de govern. Des de fa uns anys, les dones ja podien formar part de l'Obreria en ple dret i per tant, només calia temps perquè una d'elles arribés al càrrec d'Obrer de Santa Cristina.

Certament, aquesta ha estat la voluntat dels socis de l'Obreria doncs, de manera democràtica cada dos anys escullen i renoven a dos dels quatre obrers.

Aquest procés no seria extraordinari si no fos el cas que l'Ester Mas ha estat la primera dona escollida en els 662 anys d'història de l'Entitat.

Tot canvi comporta trencadisses i en aquest cas, s'esbocina l'històric costum que sigui un home qui faci d'Obrer. Aquest fet no és de gust de tothom, ja que hi ha qui creu que les tradicions centenàries ho són gràcies a la tossuderia d'aquells que han fet que perduri.

Si algú podia aportar consens o majories és sense cap dubte l'Ester Mas. D'arrels Lloretenques, fidel complidora de les tradicions, col·laboradora en les tasques que se li encomanen, persona de bon cor i socialment coneguda i respectada tant en l'àmbit personal com en el professional.

A partir del moment que va ser escollida com a Obrer, en cap moment va creure's amb l'autoritat moral per imposar la seva sortida i acompanyament de la quarta obrera. Senzillament, va esperar a saber l'opinió dels seus companys i amb la saviesa del saber fer, orgullosa, com a dona, obrer i representant de l'Obreria de Santa Cristina, recollí i acompanyà a la quarta balladora per fer cap a la plaça de la Vila.

Ester, el teu somriure va omplir la Plaça. Gràcies per ser com ets!

29 de juliol de 2016

Publicat a la web de El Periódico de Catalunya: http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/una-dona-obrer-santa-cristina-80240#

Publicat al Diari de Girona : http://www.diaridegirona.cat/opinio/2016/07/29/cartes/796385.html

Publicat al Punt Avui: http://www.elpuntavui.cat/opinio/article/23-lectorescriu/992631-sense-soroll.html




Etiquetes de comentaris: , , , , , ,

Fills imposats


Fills imposats - moralitat i immoralitat de les persones i les lleis


Conscient del perill que corro per les paraules escrites que, vessant opinions polèmiques, poden ser mal interpretades, em disposo a defensar el dret dels pares a no fer-se càrrec dels fills no desitjats.

Abans de res, conec el que diu la Llei i per tant, no faig un al·legat en contra de la llei sinó, a favor del seny i en contra de la manca de moralitat d'algunes dones que, imposen la seva posició i obliguen a l'home a ser pare.

En aquest judici de valors no en sóc part interessada doncs, mai he estat víctima de xantatge i els meus, són fills desitjats.

A hores d'ara, ningú hauria de dubtar del dret de la dona a decidir sobre el seu cos i per tant, totalment lliure per decidir en el primer estadi de gestació si vol interrompre lliurement el seu embaràs. De la mateixa manera, cap dona, hauria de poder imposar la seva decisió de ser mare en contra de l'home que no desitja fer-se càrrec del nonat.

Què motiva a una dona que, davant la negativa de la seva parella "casual" o "estable" a ser pare, decideix tirar endavant amb l'embaràs? Quin dret és aquest que l'assisteix a gestar i obligar a l'home a ser progenitor i reconèixer a un nadó com a fill seu?

Les primeres respostes són les del poder que els atorga a les dones la tradició i el costum popular que diu, que si un home no ha pres prou precaucions o aquestes han fallat, o fins i tot, si ha estat enganyat per la dona, la culpa és d'ell, per neci i fins i tot per llei, davant la prova genètica positiva, està obligat a fer-se càrrec econòmicament del nadó i fins a l'edat que la llei acceptarà el fet que el fill es pugui valdre per si mateix.

Tots i totes, tindrem un cas prop nostre per explicar i per a cada un, una opinió o l'altra. En el meu cas, un conegut que ha tingut la sort de donar negatiu a la prova genètica d'un embaràs no desitjat, fruit d'una relació esporàdica amb una dona que, desitjant ser mare va optar per capturar a un donant de semen gratuït i que en un moment donat, li passes una pensió d'aliments pel fill que va resultar ser d'un altre.

Qui té el dret sobre els seus progenitors és el nadó i aquest, si neix en circumstàncies que ara creiem especials, o sigui, sense pare, mare, en parelles d'un mateix sexe, en dones que han llogat el seu úter als seus pares, o dones solteres que han seleccionat el seu donant de semen, etc., etc. Quan aquell nen o nena creixi sempre tindrà la curiositat de saber més del seu pare o mare biològic. És un sentiment personal i per tant, respectable i a vegades, toparà amb les disposicions legals que protegeixen als donants de semen o òvuls i desprotegeixen a alguns que tot i haver dut un fill al món, no ho han fet pel desig de ser pares i mares, i en d'altres que no han pogut fer-se'n càrrec per motius econòmics, malalties, guerres, fam, etc.

No tinc la solució doncs, el celibat no entra dins el meu vocabulari. En tot cas, apel·lo a la vergonya perquè la dona que vulgui ser mare, ho faci per voluntat pròpia i aquesta, no obligui a l'home a fer-se càrrec d'un fill no desitjat.

Genèticament estaràs obligat a fer-te'n càrrec econòmicament però, i si no vols fer de pare? És just?

Etiquetes de comentaris: , , , , , , ,

dilluns

Cap de Creus, un bocí de paradís.


Cap de creus



En un racó de món, perduts de la mà de Déu, arribem al cim on, una antiga barraca de pastors ens ofereix l'únic resguard del sol en cinc quilòmetres a la rotllana.

Talment com Déus, restem immòbils contemplant la seva obra. Als nostres peus, les roques i matolls d'una muntanya àrida on res creix més enlaire dels dos pams de terra, acostumada a plantar-li cara a la tramuntana, que sempre arriba valenta i esmolada, gelosa de la bellesa que admira cada dia el Puig de bufadors.

A vista d'ocell sembla que el mar entra i surt de la terra, a voltes punyent, davant roques que s'aixequen desvergonyides i tallants, sense por als embats de les onades que, avui inexistents, esculpeixen gota a gota un racó del paradís. Pedres i més pedres, secs, platgetes i muntanya. El mediterrani dibuixa la Costa Brava i l'home, arran de mar hi construeix la seva llar, un dia, refugi de pescadors i avui, escapada de passavolants que enamorats del que va ser, decidiren envair la terra promesa.

Despullats davant tanta bellesa on la natura inunda els cinc sentits, emmudim.

El sol de mitja tarda amara les façanes blanques de les cases de Cadaqués, mentre a la ratlla dels barcos, el cel, blau lluent, difumina el seu color per la calitja que desprèn l'aigua de mar, avui roenta, cedint i evaporant-se per llevar-se camí cap al cel i acabar tot dibuixant un llarg i estirassat núvol blanc.

Cap de Creus, un bocí de paradís.

Etiquetes de comentaris: , , ,

dijous

Tu rai

En tu rai sempre cerca la mamella on mamar



Emprenyat amb el món que l'envolta. Cansat, de llegir els posts de les frases fetes amb els millors desitjos. Gurus, que aconsellen el que fer i no fer per ser millors, més eficients, més bons, més intel·ligents. Cansat de resoldre problemes senzills com si aquests fossin un repte. Cansat de falsedats. Escoltar a la gent que davant seu diu una cosa, n'escriu una altra i finalment, el critica per l'esquena.

Ja t'ho deia ta mare, si no vols pols, no vagis a l'era, doncs ja saps el que et trobaràs.

Tip de tanta mediocritat que es creu excelsa sap que el món avança gràcies als somiadors, els que arrisquen el que tenen i el que no tenen. Perdedors que un dia l'encerten i gràcies a la seva insistència, veuen els seus somnis realitzats.

Ai, si no fos. Tu rai!, gemega qui no té motiu per gemegar i encara pretén intoxicar-te amb els que per ell són un problema i per a tu, una benaurança. Tenir, tenir, tenir, quan el que més importa és fer servir i gaudir del que tens al teu abast.

Mort, ben mort. Qui t'ha mort?, en tu rai encara riu.





Etiquetes de comentaris: