divendres

Facebook: Les falses amistats a la xarxa



La perversió de la paraula amistat a les xarxes socials, d'en Josep Cassany



Sempre s'ha dit que per comptar les amistats només ens calen els dits d'una mà i a vegades, encara en sobren. D'ençà que Facebook ha comercialitzat el terme amistat, tots plegats, ens hem afegit a la moda i hem pervertit el significat de la paraula.

Què és un amic? Un amic és aquell amb qui no cal comptar-hi doncs sempre hi és.

A l'era del desenvolupament de les xarxes socials, podem creure'ns que tots els que tenim afegits són res més que coneixences? Malament rai si per saber que fa un amic ens hem de connectar a la xarxa.

Darrerament us he parlat de la nova colla que estem construint mitjançant un grup a Facebook. Per edat, condició i circumstàncies semblants, com ara ser pares o mares sense parella, homes i dones separats o solters, abans anomenats, solters d'or, hem decidit tots plegats fer un pas al davant i passar de la virtualitat a la realitat. Compartim converses, copes, sopars, penes i moltes rialles.

Pocs de nosaltres deixem de donar cada dia un cop d'ull a l'activitat que generem. Molts, ho fem cada matí, migdia i vespre i alguns, hora a hora i minut a minut. La xarxa ha engolit a molts tornant-los addictes i provocant-los una síndrome d'abstinència quan per decisió pròpia o de tots, prescindim del telèfon per centrar-nos en l'activitat que estem duent a terme. És irònic que vulguem demostrar a la xarxa com de bé ens ho estem passant, fent fotos o vídeos compartits a l'instant, mentre nosaltres mateixos ens perdem la festa que hauríem d'estar gaudint. No ens enganyem, en som conscients.

D'aquesta experiència podrem dir que hem fet moltes coneixences. Si estem de sort, amb els anys, podrem dir que vàrem guanyar un o dos nous amics. No puc endevinar el que ens tenen preparat en un futur però, si en depèn de la condició humana, darrere el núvol de falses amistats restarà la soledat de l'individu quan es desconnecta de l'aplicació.

Mentre sigui jo qui mani a la meva vida, qui em conegui i ho desitgi, podrà comptar amb mi. Una paraula, un gest o una atenció envers qui ho necessita, ho pateix o ho desitja, és la meva manera de fer i em permet sentir-me bé amb mi mateix. No sóc un Sant, us ho puc ben assegurar. El primer dels pecadors i per tant, tot i que no us puc prometre fidelitat en l'amistat, la coneixença que hem encetat en aquesta nova societat virtual, ha de permetre continuar avançant cap al veritable significat de la paraula amistat.

Companys, companyes, encetem una campanya en contra del gegant que, potser sense ser-ne conscient, està canviant el significat de l'amistat. Signem peticions i omplim la seva xarxa per tal que deixi d'apropiar-se de la paraula "amic" i permeti a les noves generacions, descobrir als seus amics.

http://www.elperiodico.com/es/entre-todos/participacion/facebook-xarxa-les-falses-amistats-68619

Etiquetes de comentaris: , , ,

dissabte

Fa vint anys que tens vint anys


Un article d'opinió d'en Pep Cassany


Fa vint anys que tens vint anys i per això, has tingut temps de casar-te dues vegades i pel que sé, amb la mateixa dona.

Ara et creus sol i saps que no ho estàs. Més aviat estàs aclaparat de tantes i tantes persones que volen estar al teu costat. Tu, acostumat a treballar per la "festa", ara en gaudeixes i et trobes fora de lloc.

Potser avui tens enyorança. Potser avui, lluny de casa, recordes la sensació de despertar en el teu llit compartit, amb els llençols calents i la sensació encara endormiscada que, avui no, avui no et vols aixecar del llit. Una abraçada, un petó, una carícia i una persona especial al teu costat.

Desperta nano!, vivim el present i avui, com deia el poc honorable, això no toca.

En el fit a fit, preguntes, escoltes i expresses opinions. T'agrada saber com ho portem tots plegats. A la colla que has triat i amb la que ara per ara et relaciones, has trobat mil i una formes diferents de pensar i de fer. Ara que ja fa vint anys que en tens vint anys, reconeixes que en la diversitat de maneres de fer i pensar està la riquesa de la colla. És el nostre estat d'ànim el que ens fa valorar un mateix fet de forma positiva, negativa o millor encara, no prendre partit.

Vint anys on potser has trobat a faltar els amics. Aquesta, la nostra, és semblant a la colla d'adolescents que ens esperava cada cap de setmana per sortir de festa. En colla i sobretot, sense conèixer massa de cadascú, parlem del que ens uneix. Deixem de banda les nostres preocupacions particulars i per tant, tot és divertit.

Perquè ja en fa vint, d'aquells vint i les experiències viscudes se sumen al nostre actiu particular, quan perdem el que teníem ens adonem del que no havíem valorat, a voltes aspectes positius i moltes altres no tant, dels que hem fugit i no hi volem ni sentir-ne a parlar.

No em preocupa si t'acostes o t'allunyes de la colla. Els amics es retroben pels camins, a voltes sol, a voltes acompanyats. Quan ens trobem et miraré de fit a fit i et preguntaré, ets feliç? Si em dius adéu, vull que el dia sigui net i clar, i avui, plou, per això avui no toca.

Etiquetes de comentaris:

divendres

La seva tauleta de nit

Un relat curt, metàforic, del comportament del Senyor del Castell


Dos calaixos separen i classifiquen tot tipus de plaers sexuals. El de dalt, conté els aparells i líquids on de forma juganera, el Senyor, excita a la parella i considera que, segons la partenaire del dia, li caldrà obrir el segon calaix per triar el preservatiu més adient segons la seva pròpia classificació: "Sensitive, retardant, amb pinxos, o de colors i sabors diversos".

El senyor del Castell, admira i reclama el dret de cuixa de les camperoles que treballen els seus camps. Pobres noietes, no coneixen la tauleta de nit del Senyor!, encara que les deixi soles a la cambra, coneixent les seves enrevessades historietes sexuals, no gosen acostar-se i obrir els calaixos.
"Entreu, entreu. Avui hi ha còctel." Postres de Sant Joan!, diu el Senyor, que li provoca una trempera babaua. El Senyor de Barcelona s'avorreix. Prefereix el líquid que prové de França, encara que acabi amb una visita matinera a urgències després de tot un dia fent-los l'amor. Ara li resta una encetada a l'aparell, que no baixa, fins que arriba la medicina més moderna: Glaçons.

Els de Girona no es mouen de Girona i enamoren. Pobres camperoles, sense tastar ni líquids ni coques, ni altres mètodes vasodilatadors menys potents que els mostrarien el camí de Cuenca! Elles, que mai han vist les Castelles, prefereixen els camps d'userda d'altres camperols.
"A tu que et passa? No estàs receptiu. L'amor es presenta de forma grossa i no li fas ni cas. Ets més basto que un preservatiu d'uralita."

Camperola, quan em parles, escups.


Etiquetes de comentaris:

Intimitats


Per molts anys Sònia, d'en Pep Cassany



Íntimament t'acostes,

ens fas petons i abraçades de calaix.

Íntimament em preguntes,

com estàs?

No cau res en sac trencat,

escoltes, et preocupes, comparteixes i,

rius.

Quan convé plores i ens planys

Íntimament vius enamorada,

les filles, l'home,

els amics,

els companys.

En veure't,

el teu somriure ens acarona els rostres,

ens mimes,

ens fas costat,

Íntimament,

reineta,

l'amistat m'obliga,

per molts anys

Etiquetes de comentaris:

dissabte

Canviar pets per merda

Canviar pets per merda, articles d'opinió d'en Josep Cassany


No estic sol, no estàs sola. Hi ha vida després de la separació i el divorci. Els fills, la família i els amics. Els nous amics i amigues, els que encara no has conegut i et queda tota una vida per conèixer. Persones que per a tu, avui som anònimes. Passem pel teu davant, pel costat i ens girem amb un somriure en veure't passar amb aquesta cara de pomes agres que duus.

Potser no t'ho esperaves. Mai has estat sol o sola. No has pres les teves pròpies decisions o potser, de les teves decisions en depenien terceres persones. Ara et toca a tu lluitar per tu mateixa.

El bo de la soledat i d'aprendre a conviure amb ella, és sentir-te bé en cada una de les coses que fas per tu. Petits èxits. Creu-me, qui vol espolsar-se la soledat i té ànsia per tornar a trobar parella sol trobar, el mateix que ja tenia. Podrem dir la famosa frase que ens alliçona. "Canviar pets per merda".


Etiquetes de comentaris:

Coincidències

Coincidències, facebook, opinió d'en josep cassany


Una, dues, tres, deu, quinze. Ho admeto, coincidències. Però en tot cas, digueu-me agosarat, no és estrany que amb cada noia per qui et sents atret en el seu perfil de Facebook, sigui d'ón sigui i faci el temps que faci que ha entrat a la colla, sempre et trobes el mateix amic en comú?

I pel que sembla, no sóc jo sol qui se n'ha adonat compte. Ho he comentat amb altres companys de colla i m'expliquen el mateix. Pot ser que sigui un home jove, guapo, ric i famós a qui totes li vagin al darrere? Sabent qui és, jo diria que no.

El que és cert, abans jo no demano l'amistat a Facebook, primer conec a la persona. Poc o molt, però hauré coincidit amb ell o ella. Tindrem punts en comú o senzillament, voldré saber-ne més i estar al corrent del seu dia a dia. El temps de demanar amistat indiscriminadament a desconeguts/des, ha passat a la història de Facebook.

A totes?, les coneix a totes?, ja recorda qui és cada una de les seves amistats? No dic que no ho pugui fer, més aviat el que dic és que se'm fa rar, Us confessaré, que al veure un perfil on hi ha aquest amic comú, deixo de mirar-lo de manera quasi immediata. Em sento malament, el defineixo com a un depredador d'amics i abans no em converteixi jo en una ombra de la seva manera de fer, em tiro enrere.

La veritat, he deixat de parlar amb algunes noies pensant, que potser també parlen amb ell. Digueu-me "tiquis-miquis". Cert. En tot cas, si una persona que em coneix, em demana amistat a Facebook, m'agrada parlar-hi de tant en tant. Per això són els amics, oi?

No m'agrada prejutjar. Ara, ja fa dies que he anat observant i amb perspectiva, intento fer-me una composició de situació i mentalment, raono el perquè d'aquestes coincidències.

Certament, dec una cervesa a una amiga a qui l'amic no ha tirat la canya! Jo m'hi jugava un pèsol que abans no es fes de dia, ja li hauria demanat amistat. Creu-me, rar, rar.

*** El temps ens posa a lloc. Per part meva, vaig demanar disculpes a la persona a qui em referia en aquest article. Jo mateix, podria ser el protagonista. Jo mateix he viscut el mateix procés. ****




Etiquetes de comentaris:

dilluns

L'armari dels records


relats de les xarxes socials d'en Josep Cassany



Em fas girar el coll quan escolto la teva veu pel damunt de les notes d'una primera cançó. Cap de nosaltres sap gairebé res de tu, però tots ho fem, qualifiquem a la persona que no coneixem per l'aparença. Algú va dir que una imatge val més que mil paraules sense saber, que les aparences enganyen i tu, ens tenies enganyats a tots plegats.

Guaita-la ella!! Carretera a l'infern amb AC-DC. No s'hi ha posat per poc. La noieta amb cara angelical, mareta, marona, marassa, deixa els nins baix de l'escenari i ens treu els colors a tots esgarrapant-se la veu a ritme de les millors guitarres. Au, va!, quan acabis no em tornis a vendre a la dona que quasi no gosa dir res i ens demana permís per a tot! Et volem així, amb l'ànima despullada que surt per la boca. Ara ja sabem qui ets i ens agrades així!

Benvinguda a la família "senses". Som tants i tan diferents, que cada dia que passa en coneixeràs a un de nou. No hi ha amos, senyors ni normes a complir, excepte les de l'educació i respecte. Sense pèls a la llengua, deixa-m'ho dir.

No puc, ni vull, parlar per boca de tots. La meva, avui resulta una feina complicada, m'agradaria traslladar-vos per un moment, al món de la gent feliç, on tothom qui entra per la porta deixa les pors, les tristeses, la soledat, el patiment i l'enyorança, a l'armari dels records doncs, a partir d'aquest moment, decideix compartir, fruir, riure, somriure, cantar, ballar i si cal, plorar d'alegria per haver-nos conegut.

Parlen que ens hem convertit en una gran família. Ja els agradaria a molts tenir-ne una de semblant. ! La família no es pot triar, als amics, sí. Petits i grans amics amb qui tens ganes de tornar a descobrir el món.

Fora de lloc em cal dir, que ahir em vaig sentir captivat pels ulls negres i profunds d'una dona, de rostre net, llavis petoners i veu de vellut, que encara a hores d'ara m'abraça i m'acarona i em demana, més, en vull saber més de tu.

D'altra banda, amic amb mans de ferrer que de dia, arranges les graelles i de nit, goses escriure-li odes de comiat, amb paraules tan boniques, mates de ràbia i enveja a les dones que mai les han escoltat. Acords d'una guitarra, ets un artista i t'ho has guanyat, aixeques al públic de les cadires i els regales, agafant-los desprevinguts, la màgia de l'instant on els uns, s'atansen als altres.

A voltes, m'agradaria aturar el temps. M'endinso al meu llit intentant retenir les emocions, les viscudes i les que em queden per viure al vostre costat.

Sanses. Deixeu-me dir-vos a tots, sou molt bona gent!!

Etiquetes de comentaris: