dissabte

Amor, salut i treball o atur, en època de crisi.

Amor, salut i treball o atur, en època de crisi, d'en Josep Cassany

Aquesta maleïda crisi que ha escombrat Empreses i persones, ens ha servit a molts per requalificar la nostra escala de valors. Si abans es creia que "salut, calés i amor" eren les tres coses més importants, jo ara la canvio per amor, salut i treball.

Amor per donar i per rebre, que encara que el tòpic digui que amor és donar-ho tot sense voler rebre res a canvi, el primer que un reclama de l'amor és que sigui correspost. Si tens amor dels qui t'envolten, t'ajuden i t'empenyen a fer i deixar de fer. Que tan important és fer, com saber dir no. Si jo mateix al meu voltant no tingués aquesta xarxa, difícilment me n'hauria en-sortit aquests darrers anys. A ells els hi dec tota la meva gratitud i amb aquestes quatre ratlles, torno a donar-los les gràcies.

De la salut, poc en cal parlar. Sense salut no som res, ni nosaltres, ni ningú. La salut passa a davant de tot quan no la tens. Si al teu voltant tens persones que els hi falta, res et fa patir més.

I finalment treball, o atur. Segons les estadístiques, ara mateix una de cada quatre persones en edat de treballar, estan aturades.

Quan l'atur es fa llarg, molt llarg, pots arribar a perdre-ho tot: La salut mental i l'amor de la parella o dels amics.

La salut mental i l'amor de la parella es perd per desesperació de la circumstància que estàs vivint. Si quan tens feina i salut, tot rutlla, quan les perds tot canvia. Deixes de fer allò que sempre havies fet. Aixecar-te per anar a treballar, concentrar-te en la teva tasca, dinar a fora de menú, si és que et ve de gust, fer un cafè, sortir amb els amics o fins i tot anar a comprar per menjar. Si senyors, perquè tot en aquest món, s'acaba. I no us parlo del consumisme, sinó del més bàsic per sobreviure.

La manca de treball fa decaure el teu estat d'ànim, ja no fas res del que feies. Has de concentrar-te a la nova feina: buscar feina. I si passa temps i temps i no aconsegueixes el teu objectiu, la teva preocupació passa a ser una desesperació. I qui està desesperat, fàcilment perd els "oremus" i pot arribar a caure en depressió.

Has canviat tant que ja no et reconeix ni "ton pare". No?, has acabat deixant de fer tot allò que feies abans, el teu humor ha canviat, ja no somrius, sempre estàs preocupat, tot allò del que parles ho fas condicionat per la teva circumstància d'estar aturat. Carai!, sí que has canviat. Com vols que la gent que tens al teu voltant t'aguanti?

Sigues valent i aixeca el cap. Certament, la circumstància no canvia, però si "crisis" vol dir "oportunitat", ara és l'hora d'aprofitar-la.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris: , ,

divendres

Palamós, a ulls d'un foraster

Article d'opinió de com el turisme ha afectat als pobles de la Costa BravaUlls estranys regiren el cel cercant la lluna plena.

No cada nit la lluna s'amaga darrere un núvol solitari que, tot enfosquint la nit, ens permet fer la recerca d'estels. Tot d'una començo a pensar.

Passejo el gos i em sembla que en aquest poble, tothom en té un. Tot just acabo d'aterrar i ja començo a observar com es mou la gent pel carrer. Sembla que hi ha més forans que locals, de fet si això fos un partit de futbol, guanyaríem per golejada.

El passeig és ple aquesta nit. Ara que hi penso, aquest matí a les vuit també! Semblava una rambla. Pitjor encara, vull dir, que semblava la cursa del "Corte Inglés". Uns amunt, els altres avall, tots guarnits amb roba d'esport, auriculars a les orelles per no escoltar la remor del mar, o no parant de xerrar amb la companya de caminada que encara és pitjor.

Les bicicletes envaeixen les voreres. Els que patinen esquiven bicicletes, corredors i gossos. La gent que passeja els intenta esquivar a tots i sovint queda aturada. Millor que segui. - Ah!, és cert, la barana del passeig no permet seure mirant el mar -. Potser si giro una mica el cap, veuré com és de bonica la platja!! Renoi, si mig passeig té pàrquing davant de mar!

Article d'opinió sobre Palamós - Pep CassanyUna imatge bucòlica del barri antic, o es barri vell?. No, no, potser aquí d'aquest turó li diuen "el poble". Clar, és aquí on tot va començar.

Carai, carai, carai. Aquest poble tampoc es va salvar de les bajanades de la construcció dels 70. Aquest edifici és més alt que la Catedral de Girona. A banda dels diners, que li devia passar pel cap a l'Arquitecte, al Promotor i l'Alcalde de torn per construir aquest engendro?

Però això sí. Hi ha cinemes "dos". Sembla que en un temps enllà, tothom feia cua per veure al James Bond. Ostres, és cert, jo també hi anava.

Que dir del passat industrial del poble. Encara n'hi ha? Em sembla que aquí viuen del turisme. Ara bé, el diumenge comerços tancats. Deu ser que ja han fet la primera pela i van tips.

I a la nit, què ?, aquelles festes que hi havia per tot arreu. Que se n'ha fet ara del jovent? ja no surt? Marxen? on van?

Això si, caram com són de bons els "montaditos"! Aquí abans la gent menjava gambes. Xucla'ls el cap i llepa't els dits!! Ara millor que t'afanyis a agafar lloc a la barra i que piquis de les tapes que serveixen, que són bones i cuiden de la butxaca.

Ah sí!, m'agrada aquest poble.

Ja ho diu tothom, "com Palamós, no n'hi ha dos".

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor




Etiquetes de comentaris: , , ,