dimarts

Em cal contestar la carta del Rey

Em cal contestar la carta al Rei - Pep Cassany

Avui, com ja fa anys un 23 F, els espanyols necessiten de vostè, un Rei, per tal que intervingui davant el que es creu és un nou atac a la seva pàtria: La independència de Catalunya.

Poques coses ens pot argumentar als catalans que creiem en la independència, de la nostra, envers la seva pàtria i així els ho ha volgut resumir avui als seus súbdits. Gran exercici de concreció, només en dos punts: Superació i unitat.

En resposta a la seva carta, m'agradaria fer-li saber el meu parer. Espanya i Catalunya és i ha estat, com un matrimoni convingut i mal avingut. Ens hem aguantat mútuament per conveniència i amb constant desunió. Un ha imposat a l'altra la seva forma de ser i de fer, envers el patiment de l'altra. Espanya ha dictat que, com i quan Catalunya pot fer o deixar de fer. No ha estat una relació entre iguals, tot i que la història ens explica que ambdós països provenen dels millors llinatges.

De la mateixa manera que la història ha permès que políticament homes i dones fossi'm iguals amb el pas dels segles, amb els mateixos drets, deures i obligacions, i les dones, abans oprimides, se sàpiguen ara emparades per les lleis, avui Catalunya diu prou i demana el divorci d'aquell que sent, l'ha maltractada.

No ens cal escoltar més arguments ni demandes de perdó. No cal fer-nos sentir la por al desconegut. No cal que ens recordeu que no coneixem el camí, ni atemorir-nos de no deixar-nos tornar, ni ens cal saber que ja no comptarem més amb la vostra protecció.

Majestat, els ciutadans de Catalunya li demanem el divorci amb Espanya.

Som grans. Sabem el que volem. Sabem el que no volem. Estem tips que feu sentir-nos malament per ser com som. Ens agrada la nostra cultura, la nostra tradició, la nostra llengua, la nostra pàtria, la nostra manera de fer, de ser i d'actuar.

Feu tard si ara ens voleu reconèixer com una part indivisible de la vostra pàtria. No volem, ni volíem sentir-nos propietat de ningú. Temps era temps quan junts podíem haver format una nova identitat nacional entre iguals.

Així doncs, si avui ens reconeixeu com a una nació, deixeu-nos decidir per nosaltres mateixos com a homes i dones lliures: No ens imposeu, ni amenaceu, ni tan sols intenteu persuadir-nos.

Ara ens toca a nosaltres, decidir.

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor

Etiquetes de comentaris: ,