L'hora del pati a l'escola dels adults

Trenta anys després de deixar l'escola d'infants, els adults continuen comportant-se de la mateixa manera. Allunyats d'antigues parelles o bé, sense cap parella reconeguda en aquests moments, com a individus adults, madurs i sense complexos, aprofitem l'hora d'esbarjo per compartir les experiències amb les noves amistats. Persones noves, coneixences recents, allunyades d'antics cercles de parelles. Gent a qui petonegem i abracem com si fossin parents o amics de tota la vida i que a voltes, tot just en sabem el seu nom o el poble on viuen.

L'hora d'esbarjo serveix per allunyar-nos de la realitat que ens envolta. La feina, la mainada, les males relacions amb les exparelles. Un lloc comú on tothom deixa anar merda o es nodreix de les converses banals dels altres per adonar-se que és possible sortir del seu propi entorn.

De la mateixa manera que la mare ens preparava l'esmorzar per devorar-lo en els primers cinc minuts després de sortir al pati, ara ens asseiem al voltant d'una taula, de menjar ràpid i preu econòmic per, de forma individual, igual que quan érem petits i no compartíem res, per demanar el nostre plat i el nostre beure, menjar-lo igual de ràpid i tenir temps per xerrar amb els companys i companyes de taula i posar-nos al dia de tot el que hem fet aquella darrera setmana o els projectes per als dies vinents. O sigui, un munt de xafarderies que no et duen a res.

A diferència dels intercanvis de cromos, jocs de ioió, pilotes o castells de sorra fina, el que més ens interessa ara és la informació. Saber qui, què, com i quan, nosaltres o algú de nosaltres o fins i tot, tercers que no comparteixen aquesta nit, aquesta taula, han fet, deixat de fer, amb qui, com i quan han volgut o deixat de fer. Putes enveges i poca cosa més. 

No cal dir, igual que a classe, tothom és amic de tothom malgrat, a l'hora de la veritat, al pati de l'escola no tothom juga amb tothom i tampoc es comparteix opinió i conversa amb tothom. Sempre hi ha qui et cau millor i a qui no pots veure. El "mutis" i el "canvi de tema", és una pràctica ben apresa de petits. Allò que ara en diguem assetjament escolar, abans era percebut com una cosa ben normal entre els líders de la classe "els guais" contra els tontets. A hores d'ara, hi ha qui pretén continuar exercint la mateixa pressió sense adonar-se que tot ha canviat. Ells mateixos s'aïllen. Estan amargades i amarguen a qui tenen al voltant. 

Les converses en veu alta i clara atrauen aquells qui no tenen conversa pròpia o bé, no reben res de la conversa dels companys de taula. De fet, les converses entre homes, i les converses entre dones abans se centraven en esports o bé mainada, quelcom ha canviat i ara són diferents. Les rotllanes són mixtes i els temes variats, en el meu cas, al voltant del sexe. Dels sexes més ben dit. O sigui, de les coses que ens succeeixen als homes i a les dones per igual. Allò que podríem dir, interessos comuns.

A l'hora d'esbarjo, parlar de sexes és parlar de bones i males experiències passades, anhels futurs i condicions imposades per viure o deixar de viure noves aventures. En el meu cas, parlar de vides viscudes o de com podria ser jo mateix en una altra vida. Escoltar què tenen a dir i sobretot, fixar-me en tot allò que no ens expliquen. Reconèixer les mitges veritats, sinònim de mentides ensucrades. Percebre mancances i detectar figures quadrades que voldrien ser esfèriques. Formar conjunts on la interjecció sigui un espai comú de dos (MCD) i no un conjunt de cercles que representin al Mínim Comú Múltiple. O sigui, trobar parella o acabar al llit amb algú altra.

En el meu cas, pretenent fer un paral·lelisme, ja fa un temps que vaig sortir d'escola. Ara m'agrada de tant en tant anar a veure els antics companys de classe. Em trobo amb molts repetidors i amb noves incorporacions. Dels coneguts, saludo a tothom. Me n'alegro de trobar-los i compartir una estona i aprofito per fer noves coneixences. La rebuda a voltes és agredolça. L'emoció va per classes, ja se sap, no tothom et cau bé ni pots pretendre caure bé a tothom. I si és així, que es fotin!

El pas de l'adolescència a l'edat adulta i més endavant a la maduresa, independentment dels coneixements adquirits a l'escola, és resultat del cúmul d'experiències viscudes. Per tant, quants més anys tens, o això és el que l'antropologia ens explica de les tribus primitives, serveixen per acumular saviesa. Deixes de ser impulsiu i tossut per comprendre que no tothom disposa de la mateixa manera de veure i viure els fets. Hi ha qui arriba a vell sense haver viscut i per tant, disposa de pocs arguments per defensar determinades actituds. Mirar sempre el teu melic equival a perdre's tot el món que ens envolta i això, comporta moltes enveges d'altres.

En resum, definitivament, m'agradava la meva escola, els meus companys i companyes i els meus mestres. Tinc un bon record de tots plegats, ara bé, m'adono que m'he fet gran i com és normal ja fa temps que vaig madurar. A hores d'ara, ja no aguanto segons quin tipus de comportaments i menys els infantils i preadolescents. Les males mirades, els mutis, el parlar en veu baixa, els menyspreus entre companys i la manca de maduresa de moltes persones.

A hores d'ara, voleu dir que no cal deixar l'escola, viure i deixar viure?

--
Per:
Pep Cassany.
Escriptor
@josepcassany