Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

Operación manolito

Un relat curt del carrer dels petons d'en Pep Cassany


Si no fos perquè ja no tenim l'edat d'anar a escola i on anàvem, tampoc és un destí de colònies pels més petits, podria dir que la sortida d'ahir va ser semblant a l'excursió de final de curs.

Clandestinament, els membres de l'anomenada "operación manolito", ens reunírem en un centre comercial. D'una en una, prenguérem posicions als dos sofàs de la primera planta, contraposant-nos d'esquenes gairebé, com si no ens coneguérem. Calia passar desapercebuts.

En abaixar les escales, al descobert, no vaig trigar a rebre la trobada sorpresa que ja havia predit. Els nanos, amb la seva mare, preguntant-nos a on anàvem i si en un cas, venir amb nosaltres. Impossible: "l'operació manolito", havia requerit discreció i secretisme fins a la tornada. No volíem que la visita cultural es tornés un esdeveniment multitudinari i per un cas, com aquell qui oculta la veritat, hi havia qui havia explicat que anava a fer uns encàrrecs inexistents, a canviar uns pantalons o bé, a veure si la marca de rellotges per la que havia pagat una morterada, allà els venien a quatre duros.

Sortint per la porta del darrere, fent drecera, ja està decidit. Si ens tornem a trobar a algun conegut, ja sabem on dir que anem. A comprar pinso, a la botiga d'animals i en un cas, si fallem de totes totes, en tornar-nos a sentir caçats, en fracassar la missió, haurem de tornar pel mateix camí, entrar al súper i comprar plàtans.

Les rialles, els comentaris sorneguers i les constants aturades, delaten els nervis de tots i totes per complir amb èxit l'operació. Hem de fer-ho d'una vegada i acabar amb la vergonya. Decidits, en fila índia, escopetes preparades, enfilem els darrers cinquanta metres. Un senyal i tornem a aturar-nos. Algú s'ha deixat de posar en silenci el seu mòbil. És en Jordi qui truca: On sou?, collons!!, cap a la jogueteria, que no vens?

Allà em vaig adonar que hi ha autèntics professionals de la sort i l'engany. Tot d'una, surt del cotxe, i amb l'excusa que no pot acompanyar-nos perquè ha quedat per anar a jugar al pàdel, vesteix calces curtes i la jaqueta del xandall de quan encara anava a escola. Ben mirat, un desertor. No tenia ni cinc minuts per ajudar-nos a avançar? Ni un pas enrere.

Situats davant les portes de l'infern, a esquerra i dreta cobrint tots els costats, esperàvem l'obertura automàtica i per tant, com babaus, ens quedarem a fora, amb mirades de complicitat i qüestionant-nos, qui serà el guapo que abaixi la maneta per obrir la porta.

El local era fosc, pintant tot de color negre, amb una il·luminació dirigida a les estanteries, plenes d'aparells de tots colors. De ben segur, en entrar per la duana, els propietaris declararien que eren telèfons. El rosa fúcsia és el color predominant, vés a saber si és el que està de moda. Un munt de caixes enfilades, d'exquisit disseny, apuntaven les bonances dels productes continguts.

Com en tota visita cultural, el director del museu, en aquest cas una noieta jove, d'origen brasiler, ens donà la benvinguda i s'oferí per mostrar-nos com interaccionar amb aquella colla d'objectes, desconeguts per a molts i, en secret, preuades possessions de molts d'altres.

Tot el contingut de la botiga està a la venda i en tot cas, hi ha gent per a tot. Particularment, un objecte amb forma d'u, amb bateria per a dues hores de funcionament ininterromput, amb comandament a distància i possibilitat de connectar-se a l'aplicació dels telèfons intel·ligents, va cridar-me l'atenció. Un moviment suau, sense sorolls estridents, per a treballs humits i foscos a la vegada, oferia la possibilitat de jugar de dos en dos. Podria dir que vaig caure de culs en saber el seu preu, encara que allà, d'ensenyar culs, ni us passi pel magí doncs, podeu acabar empalats amb el dilatador anal més gran que mai he vist o he pogut imaginar. De mides i forma, semblants a les pilones dels carrers, les petites i rodones, aquelles que fan mal quan en acostar-t'hi amb el cotxe, no te n'havies adonat i acabes amb el cotxe aixafat.

Quina col·lecció més important, de ben segur supera les mil peces i varietats. De ben segur més d'una els hauria confiscat quasi tots. Olis, locions, lubricants, vibradors, disfresses, condoms, dilatadors, masturbadors, sabates de taló i llibres. Com fer-li l'amor a la teva dona? - Un lloc ben estrany per fer-se aquesta pregunta si has estat capaç d'arribar-hi.

No hi ha visita que no acabi amb el torn de preguntes d'aquells qui els ha quedat el dubte. Per descomptat, tot està a la venda i tot és per fer-ho servir. De veritat?, sembla impossible!

No us animeu?, va preguntar-nos la dependenta de la casa de joguines eròtiques. -Ens ho haurem de parlar, hem vingut per fer un regal- a veure si a hores d'ara, abans de sortir de casa, ens inventem una bona excusa per tornar i no semblar una colla de mainada innocent.

Sexe per sexe, sols o acompanyats. Hi ha algú que no hi vulgui jugar?

Cap comentari

Desa el teu comentari