Invisibles

Si mai he desitjat un superpoder, era la invisibilitat.

Havia imaginat com fer-lo servir. Despullat, entrant a les habitacions, mirant i sentint el que feia i deia la gent quan es creien sols. Agafant allò que em vingués de gust sense que ningú em veiés. Espiant i fent de voyeur. Fer entremaliadures.

La gent s'espantaria en veure com es mouen els objectes, s'obren i tanquen portes o se senten tocats per algun esperit? Sentirien la calidesa de les meves mans en recórrer el seu nu?

Mut, sense parlar per no ser descobert, no podria interactuar. Viuria sol en un món imaginari fet a mida. El mateix do es convertiria en maledicció per no poder ser tocat, escoltat, vist i besat.

Qui voldria viure amb aquest monstre!

De ben segur, tots guardem un nin en el nostre interior. L'hora del pati s'ha acabat i hem de tornar a entrar a classe, aprendre i convertir-nos en homes de profit. Tocar de peus a terra. Fer-nos grans.

Del meu pas a l'escola no en guardo masses bons records. Més aviat, l'ofec del nen per convertir-lo ràpidament en un de profit i l'obligació d'aprendre i superar els exàmens. No recordo mestres de vida. Cap exemple a seguir.

Diuen que la realitat supera la ficció, cert. De tant imaginar-me invisible, la vida m'ha regalat la invisibilitat. De fet, hi ha tantes o més persones invisibles que visibles. Mai t'has sentit invisible enmig d'una rotllana de gent que mentre parla no et té en compte? Has compartit una fotografia que et feia molta il·lusió a la teva xarxa social i no has obtingut cap m'agrada?

Així doncs, finalment ho he aconseguit. M'he adonat que també sóc invisible. En veure el meu Big Bang Amor en una parada de llibres de Sant Jordi, vaig adonar-me què, malgrat ser allà entremig d'altres llibres, el meu difícilment serà mirat i valorat. Gairebé tothom abans d'anar a comprar un llibre per Sant Jordi ja té decidit quin s'endurà a casa. Autors mediàtics amb grans mitjans al seu abast. Premis literaris, obres de culte. No hi ha lloc per debutants desconeguts ni obres d'autors independents.

L'avantatge d'haver-me fet gran i tenir un nin a dins és que a hores d'ara encara el deixo sortir a jugar. Experimento i deso que aprengui dels seus encerts i errades. Quan convé, poso seny i quan puc, em deixo anar amb rauxa.

El dia de Sant Jordi sortiré a jugar a la Plaça. Muntarem una paradeta, davant la plaça del Peix a la Plaça Catalunya de Girona. Damunt el taulell, els meus llibres compartiran l'espai amb els llibres d'altres nens i nenes que també han volgut sortir a jugar. Veurem la gent passar, contestarem les preguntes dels valents i valentes que s'acostin a mirar. Saludarem a les nostres amistats. Vés a saber, fins i tot potser vendrem llibres.

Qui vindrà demà a la Plaça? Serem invisibles o voldràs jugar amb nosaltres?