Embogides per ells: Grey i Sergio Dalma

Un matrimoni avorrit, sopava per celebrar abans d'hora el dia dels enamorats. Aquest any cau en dimecres de feina i per tant, seguint el guió pactat, si més no el dissabte, toca.

L'excusa per sortir de casa era aquesta i el regal, un xic picant, aprofitar per veure la tercera de la saga d'en Grey o si d'amor encara en queda, dues entrades pel concert d'En Sergio Dalma. Aquest any, les dates escauen prou bé per celebrar-ho com Déu mana. Per Sant Jordi, ja es fa previsible i rutinari. En portaran vint-i-tres de casats o en parella i aquest any, toca.

Per algunes noies el plat fort va ser divendres, estrena de la tercera de Grey. Un actor poc talentós, de cos escultural i obligat a seguir un guió que ha perdut essència de la trama del llibre, és lligat i estacat al peu del llit per la seva esclava sexual, ara mestressa, obligant-lo a passar pel sedàs del matrimoni. Ja ho diu la saviesa popular "Home casat, ase espatllat" i per tant, encara que continuï formant part de l'imaginari desig de les dónes, la propietat d'una altra dóna, generalment és respectada i per tant, encara que els agradaria agafar-lo a banda, també estan disposades a no tocar-lo i continuar desitjant-lo en somnis de nit humits.

Mentre tu mires el futbol a la pantalla instal·lada en un racó de la paret d'aquest restaurant, la teva parella s'entreté amb les patates fregides que volten pel plat. Amb la mirada perduda, les fa voltar d'un costat a l'altre i el cervell la trasllada a una altra escena imaginaria. A Grey no el trobarà mai però, un de semblant, si tornés a sortir amb les amigues de festa, vols dir que no el podria trobar ?

En Pitu Capdevila, el Sergi desitjat per les dones, surt a l'escenari vestit casual, home elegant, amb texans, camisa blanca i americana cenyida al botó de dalt. Llueix el cabell curt, canós, una pell morena i un somriure profident. Dues mil cinc-centes quaranta-vuit dones aniran a dormir aquesta nit amb un somriure als llavis i un pensament de felicitat acompanyat de la tristesa per compartir jaç amb el mateix home, des de fa quaranta anys.

Tres-cents vint-i-dos homes han seguit a les seves dones, al concert del Sergio Dalma a l'Auditori del Fòrum de Barcelona. Tinc a bé explicar-vos que més d'un, és tant o més fan que qualsevol dóna. Les canten i les ballen totes.

Aclaparat per la magnitud del concert, l'auditori i més de dos milers de dones aixecades de la butaca cridant i ballant les cançons més ensucrades dels cantants italians dels anys vuitanta, m'entaforo al meu seient i començo a rumiar. Què té aquest home què no tinguin els altres ? A banda de veu que no li'n falta, art i caràcter, ha aconseguit saltar de dècada en dècada millorant com el vi ho fa amb el pas del temps.

Si no en fa deu, en farà vint, vaig veure'l signar els seus discs a la sortida d'un gran centre comercial. Em va sobtar la seva alçada. La imatge de revistes i televisió, li treu el valor a una altra dita popular: En el pot petit hi ha la bona confitura.

El Sergio, l'artista, domina el mitjà i el tempo de l'escenari. Sap moure's davant del seu públic entregat. Les acarona amb les cançons i les anima a viure l'amor. Com qualsevol cantant titllat de romàntic, les cançons d'amor i desamor formen part del seu repertori i les seves lletres parlen directament al cor de les dónes que un dia, van estimar o ser estimades, deixades i rebutjades per un o mil amants.

La Via Dalma, és la banda sonora de la dolça joventut de les donetes dels vuitanta. No cal dir, el concert, el muntatge i el xou està prou ben aconseguit, encara que la teva dóna no ha anat a veure res més que aquell home petit, gran amant, encantador de serps, capaç de perdurar en el temps i fer d'aquesta una nit, una vetllada gens avorrida.

Fins i tot a mi em fa pensar, què hauria de fer jo per semblar-me un xic a aquest home. L'estilisme, les paraules i cançons a cau d'orella o bé, la promesa d'una vida plena d'amor i sexe.

Davant d'un públic femení embogit vaig comprendre que aquest home, en Sergio Dalma, s'ha convertit en el mite sexual de moltes dones de la generació dels vuitanta. Faríeu bé de tenir-ho en compte, deixar de mirar la televisió i començar a parlar amb la vostra parella. Si cal, recupereu el temps perdut i en tot cas, mantingueu viva la flama de l'amor que ella, encara té, si no per vosaltres, per donar i rebre d'un altre home encara que aquest, sigui imaginari.

PD. - Aquest article ha estat escrit sota amenaça. Qualsevol crítica al mite, serà titllat d'atac directe i per tant, Déu me'n guard de dir res de negatiu.

Propicis amors.