El mirall
El mirall reflecteix
la meva mirada,
cansada i trista,
solcs i pell.
Llavis erms
Sense vidres,
la meva imatge es
difumina.
El gris es torna
blanquinós,
la barba
desapareix
Mirada a la
maduresa,
enrere deixo la joventut,
M’hi resisteixo i
em refermo,
els anys només es
compten en vida.
La mort desa un
buit.
Un record
fugisser de companys de vida.
T’atura i t’obliga.
Tu, viu la vida.
Un camí.
Una sola via.
Escriu, viu,
reviu.
Obre’t pas i
deixa viure.
La vida no és
teva,
companys d’instants.
Hi camines,
la vida és vida
Dues.
La interior i la
compartida.
Nexe entre
ambdues,
blau al blanc
Cap comentari
Desa el teu comentari