Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

I ara, què? Potser és hora que algú ens ho expliqui

i ara què ? potser és l'hora que algú ens  ho expliqui.

Quan tot just no fa ni tres setmanes el Parlament Català proclamà la República de Catalunya, han passat tantes coses que gairebé ens n'hem oblidat. Què ens està passant? Tot va tant de pressa que ja no sabem que és el que està passant. Potser és hora que algú ens ho expliqui.

El President i part del govern de Catalunya està refugiat a Bèlgica. No només cerca l'empara de la justícia Belga sinó, amplifica la causa catalana a Europa i la resta del món. Mediàticament parlant, l'encausament i ordre de recerca i captura emesa per la justícia Espanyola contra tots ells, omple de sensacionalisme els mitjans de comunicació de tot Europa. Ara mateix tota Europa coneix l'anhel de Catalunya per ser un Estat Independent i tot, gràcies a la violència de la Policia al tancar col·legis electorals defensats pels ciutadans.

En el club dels Estats, cap es posicionarà a favor de Catalunya i en contra d'Espanya, un dels socis importants, encara que tots reconeixen l'errada del Govern de Mariano Rajoy en pretendre imposar la força Constitucional en contra de la voluntat de decidir dels ciutadans de Catalunya.

Si en res ens posem d'acord els ciutadans, és en ser consultats democràticament. Molts de nosaltres hem recelat dels polítics doncs, estem acostumats a sentir-nos decebuts quan no compleixen el seu programa electoral. En aquest cas, han complert. Fins i tot, deixant de banda els seus partidismes i les conseqüències particulars que això comportava. Hem vist acabar carreres polítiques i els més valents, acceptar la possibilitat d'entrar a la presó per tal de respectar el mandat del poble.

Els Jordis, els Consellers i fins i tot, la Presidenta de la Mesa del Parlament, han entrat a presó. L'Audiència Nacional i el Tribunal Suprem han tractat el cas de manera conjunta i amb resultat diferent. Uns continuen a la presó i els altres no.

Set-cents alcaldes investigats, en posar les urnes, tot i que hem de tenir en compte, ningú parla de tots aquells ciutadans sense vinculació a cap partit polític, investigats també per la Policia per la mateixa causa o per altres semblants. Impressors, Directors de Mitjans de Comunicació, activistes, tuitaires o ciutadans què, davant la repressió de la Policia l'1 d'octubre, en la seva defensa, han estat encausats per obstrucció i atemptat. Ara mateix, hi ha molta gent atemorida per l'onada de repressió que s'està esperant per part de les forces unionistes, tant siguin de l'Estat, Policia o encausaments judicials.

Una vegada activitat l'article 155 de la Constitució Espanyola, destituït i empresonat mig govern, convoquen noves eleccions autonòmiques i tots plegats, les assumim com a un nou repte democràtic. Allò que fins ara havia unit tres partits tan diferents, republicans, demòcrates i cupaires, la proclamació d'un Estat Independent en forma de República, ara sembla un record del passat.

Ha estat tal l'erosió del procés que, només el President Puigdemont demana la candidatura unitària. No he escoltat cap raonament que ho justifiqui doncs, si la llei electoral premia als partits en candidatures separades i castiga a una possible coalició conjunta, només caldria dir-ho clar i net.

Hi ha tant de soroll que a tots ens costa escoltar un missatge clar. Manca un lideratge. Si fins fa poc el President Puigdemont i els líders de l'ANC i Òmnium ens marcaven el camí a seguir, ara mateix els representants actuals no han tingut temps de prendre el relleu i no disposen del carisma necessari.

El sobiranisme pren diverses direccions per arribar al mateix objectiu. Aconseguir un Estat Independent d'Espanya.

Estem tips de declaracions d'una banda i l'altra, reconeixent no haver estat prou preparats per la proclamació de la República. Consellers dimissionaris què sense pudor, deixen clar que mai han seguit el camí dictat pel President. Milers d'opinions a favor i en contra del procés sobiranista. Accions aïllades per oposar-se o fer sentir la veu del poble. Propostes esbojarrades, coherents, impossibles o massa complicades d'assumir pel gruix de la ciutadania.

Dissabte dia 11, un milió de ciutadans omplirem altra vegada els carrers de Barcelona. L'endemà diumenge, el TN migdia no portava cap imatge de la manifestació. Vinc a dir, per més impactant que resulti la imatge d'un milió de llums mirant al cel, l'opinió pública mundial comença ja a estar tan acostumada a les grans manifestacions que ja no els impacten.

Contraposant una manifestació unionista amb tres-centes mil persones envers, les sobiranistes amb més d'un milió, exceptuant aldarulls, els semblen tan importants l'una i l'altra. El mateix passarà a Brussel·les. Tornarem a fer-ho. La mobilització pot ser la més important viscuda davant el Parlament Europeu. Creieu, servirà de res? En tot cas, si acaben per veure les nostres imatges, faran el mateix que en el CDR local al qual vaig assistir ahir.

Després d'una assemblea on els punts de l'ordre del dia són ampliats i debatuts entre tots, arribada l'hora de votar si es participa en nom del CDR i amb missatge propi a la concentració de Brussel·les, s'acaba per decidir si es consensua la proposta de votar la participació i havent escoltat els raonaments dels altres companys, cercar més informació a casa, rumiar-ho i tornar a fer una assemblea on finalment, votar d'anar-hi o no.

Els hi estem posant molt fàcil. Sembla que tots plegats no ho teníem tant clar. Allò que no ens explicaven abans del 27 d'octubre per tal de no donar pistes a l'Estat, es confirma, no se sabia com acabaria tot plegat.

Davant un objectiu clar, tots a una. Fem callar veus i picabaralles. Seguim, però fem-ho junts.

Cap comentari

Desa el teu comentari