Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

Això sembla el pati d'una escola

les xarxes socials d'en Pep Cassany

Ja fa anys que sóc de la colla dels solters i solteres més grans de 40 de les comarques Gironines. Ho dic així, sense concretar cap nom de grup, perquè participo en més d'un com molts de nosaltres.

Cadascú de nosaltres ha entrat en aquesta colla amb les seves circumstàncies personals. Uns l'han estat cercant, d'altres, convidats per amics, havent-ne sentit a parlar o fins i tot, pel suggeriment del Senyor Facebook. En alguns grups l'activitat és frenètica, en d'altres inexistents. Uns sorgeixen de nou i d'altres desapareixen. Els seguim o en sortim, d'acord a les amistats que hi trobem o la simpatia que ens desperta.

El fet de formar part d'un grup de solters/divorciats, implícitament comporta que tots compartim l'estat civil. Altres factors més o menys compartits són, els grups d'edat, fills, experiències personals, mancances, recerques o ganes de fer. Normalment, tothom pot trobar allò que busca, si és que realment ho sap o bé, ho descobrim sense voler-ho.

Puc afirmar que les colles que jo conec, no són colles per cercar parella. No vol dir que no la puguis trobar, però en tot cas, aquest no és l'objectiu. És comuna la voluntat en tots nosaltres fer activitats, passejades, tocs, sortir de festa, anar a teatre, festes majors, costellades o qualsevol altra proposta que puguis i vulguis compartir.

Hi ha quelcom que sorprèn molta gent al cap de poc temps de formar part d'aquest tipus de colla. El comportament de pati d'escola. Molts i moltes semblen haver retornat a l'adolescència i reviure l'edat del "pavo". Voldrien ser adults quan es comporten com mainada. S'escolten comentaris malparlant d'uns i altres lleugerament. Si un ha estat amb una altra i l'ha deixat o, aquell ha dit que vindria i no ha vingut o, si ve en fulano no podem convidar a menguano.

En grans grups com aquest, heterogenis, tants caps tants barrets. Tothom és simpàtic, amable i correcte fins que no demostra el contrari. Una bona norma de comportament a proposar seria, "el que no vulguis per tu, no ho vulguis per ningú". Sentit comú, el menys comú dels sentits.

A banda de les persones que pel seu comportament públic i desagradable, són rebutjats obertament, d'altres persones que coneixeràs et seran més o menys afins. Vinc a dir, no tothom cau bé a tothom i, ni tan sols, hauries de pretendre intentar-ho fer tu mateix/a. Sempre trobem qui ens desagradarà per la seva manera de parlar, dir, fer o comportar-se amb els altres. Sovint prejutgem i donem poques oportunitats. El temps posa a tothom a lloc.

Doncs deixeu-me dir que en general, tots plegats sou molt bona gent, encara que ningú deixarà de trobar les excepcions que confirmen la norma.

Finalment una reflexió personal no compartida per tothom. Si us ha agradat conèixer a la gent d'aquesta colla i gràcies a aquest grup ha estat possible, encara que a hores d'ara hàgiu trobat allò que volíeu, no deixeu de publicar i compartir amb tothom, novells, primerencs i veterans, noves activitats i esdeveniments en què participeu. No privatitzeu les vostres coneixences i formeu grups que s'alimenten de privats, excloent a molts en benefici de pocs. No critiqueu, malparleu, deixeu de convidar o deixeu de banda a altres persones que potser no us agraden tant. Aquest tipus de comportament acaben matant als grans grups de Facebook.

La vostra vida és vostra i de la mateixa manera que no us agradaria que parlessin malament de vosaltres, no ho feu vosaltres de ningú. Comporteu-vos com adults. Respecteu a tothom. Viviu i deixeu viure.

De ben segur, a tots ens caldria mossegar-nos de tant en tant la llengua.

Val més el que es calla que el que es diu

Cap comentari

Desa el teu comentari