Periodisme de manipulació
Si no ho tinc mal entès, el periodista no s'hauria de convertir en notícia. Vindria a dir que, hauria d'informar de forma rigorosa i veraç dels fets que succeeixen.
Interpretar una veritat sovint es converteix en una mentida.
Tots els mitjans de comunicació tenen una línia editorial, encara que els més seriosos, incorporen a periodistes o col·laboradors que no comparteixen el mateix pensament polític. Si són pocs o molts, cadascú jutjarà a la seva manera. Fer-los fora del mitjà per no compartir l'editorial és caciquisme.
Quan es tracta de parlar de política, alguns periodistes editen la notícia des de la seva ideologia personal. Vinc a dir, el contingut d'una notícia llegida en un diari o l'altre, escoltada en una o altra radio, o vista a una televisió o l'altra, resulta tan diferent que ens obligaria a preguntar-nos si aquests periodistes han cobert el mateix fet. Potser els titulars tendenciosos són triats pel cap de departament o la Direcció del programa o mitjà. Pretenen captar l'atenció del seu públic i si convé, fer-los empassar bou per bèstia grossa. Aquesta és l'estratègia de màrqueting i per tant, en la llibertat d'expressió que els empara, no puc dir-hi massa res.
Quan un periodista o col·laborador d'un programa escriu o parla des de la seva opinió, encara que no la comparteixi, la respecto. Si aquesta persona és capaç de dialogar i respectar l'opinió dels seus lectors, radiooients o tele-espectadors, generalment es troba recompensat per l'audiència, tant dels que comparteixen o subscriuen les seves paraules com també d'aquells que en són radicalment oposats. Per contra, el periodista que replica, menysprea, burla o es mofa dels qui no pensen com ell i en la seva defensa, ataca a tort i a dret per imposar el seu pensament, esdevé notícia i perd la condició d'imparcialitat sotmetent-se a l'esclavitud del seu bàndol.
Entenc que sobre gustos no hi ha res escrit i, els formats televisius que tracten de política, en la seva hora de màxima audiència, deuen ser a gust d'aquesta. En un estat plurinacional, plurilingüístic, pluricultural i de lliurepensament polític, tothom hauria d'estar-hi representat. La direcció del programa és la que tria el format i porta al plató als personatges de diverses ideologies i pensaments, amb diferents tarannàs personals. La tria de predicadors és la que m'esgarrifa. Tot pel showtime, Particularment em repugna doncs, em costa molt d'escoltar i entendre a tots aquests personatges que s'escridassen entre ells sense escoltar ni dialogar. Sempre volen tenir la raó. La seva actitud prepotent i de menyspreu als qui no comparteixen les seves idees em fa fàstic i siguin quines siguin les seves ideologies polítiques, aquestes desapareixen o perden l'essència.
Aquests dies de procés on els mitjans de comunicació catalans i espanyols estan sotmesos a tot tipus de pressió, en general, els periodistes han perdut l'oportunitat de convertir-se en eficaços observadors i transmissors de les notícies. Tots s'han fet forts en les seves línies editorials i per tant, difonen les notícies a gust dels seus parroquians. La informació veraç, l'hem de cercar als mitjans internacionals.
Ara ens hem de fixar com tracten els nostres afers els periodistes d'arreu del món. Ens cal llegir els diaris i veure les televisions de tot el món per adonar-nos que ells informen dels fets i no de les seves opinions personals. Ara bé, davant del desconeixement dels idiomes i del llenguatge emprat tractant la notícia, tornarem a caure en el parany de llegir els titulars afins amb la nostra manera de pensar?
Caldria disposar de periodistes microcirurgians. Capaços de reconèixer l'arrel del conflicte i entendre l'abast de les seves intervencions per no provocar danys per la seva mala praxi. Malauradament, només cal observar, disposem de pocs professionals objectius i sobren opinions.
Malauradament la classe política espanyola tampoc és un bon exemple per a ells. Els periodistes, com els nens petits, actuen de la mateixa manera que ho fan els seus líders. Malauradament, tots hi perdem.
Interpretar una veritat sovint es converteix en una mentida.
Tots els mitjans de comunicació tenen una línia editorial, encara que els més seriosos, incorporen a periodistes o col·laboradors que no comparteixen el mateix pensament polític. Si són pocs o molts, cadascú jutjarà a la seva manera. Fer-los fora del mitjà per no compartir l'editorial és caciquisme.
Quan es tracta de parlar de política, alguns periodistes editen la notícia des de la seva ideologia personal. Vinc a dir, el contingut d'una notícia llegida en un diari o l'altre, escoltada en una o altra radio, o vista a una televisió o l'altra, resulta tan diferent que ens obligaria a preguntar-nos si aquests periodistes han cobert el mateix fet. Potser els titulars tendenciosos són triats pel cap de departament o la Direcció del programa o mitjà. Pretenen captar l'atenció del seu públic i si convé, fer-los empassar bou per bèstia grossa. Aquesta és l'estratègia de màrqueting i per tant, en la llibertat d'expressió que els empara, no puc dir-hi massa res.
Quan un periodista o col·laborador d'un programa escriu o parla des de la seva opinió, encara que no la comparteixi, la respecto. Si aquesta persona és capaç de dialogar i respectar l'opinió dels seus lectors, radiooients o tele-espectadors, generalment es troba recompensat per l'audiència, tant dels que comparteixen o subscriuen les seves paraules com també d'aquells que en són radicalment oposats. Per contra, el periodista que replica, menysprea, burla o es mofa dels qui no pensen com ell i en la seva defensa, ataca a tort i a dret per imposar el seu pensament, esdevé notícia i perd la condició d'imparcialitat sotmetent-se a l'esclavitud del seu bàndol.
Entenc que sobre gustos no hi ha res escrit i, els formats televisius que tracten de política, en la seva hora de màxima audiència, deuen ser a gust d'aquesta. En un estat plurinacional, plurilingüístic, pluricultural i de lliurepensament polític, tothom hauria d'estar-hi representat. La direcció del programa és la que tria el format i porta al plató als personatges de diverses ideologies i pensaments, amb diferents tarannàs personals. La tria de predicadors és la que m'esgarrifa. Tot pel showtime, Particularment em repugna doncs, em costa molt d'escoltar i entendre a tots aquests personatges que s'escridassen entre ells sense escoltar ni dialogar. Sempre volen tenir la raó. La seva actitud prepotent i de menyspreu als qui no comparteixen les seves idees em fa fàstic i siguin quines siguin les seves ideologies polítiques, aquestes desapareixen o perden l'essència.
Aquests dies de procés on els mitjans de comunicació catalans i espanyols estan sotmesos a tot tipus de pressió, en general, els periodistes han perdut l'oportunitat de convertir-se en eficaços observadors i transmissors de les notícies. Tots s'han fet forts en les seves línies editorials i per tant, difonen les notícies a gust dels seus parroquians. La informació veraç, l'hem de cercar als mitjans internacionals.
Ara ens hem de fixar com tracten els nostres afers els periodistes d'arreu del món. Ens cal llegir els diaris i veure les televisions de tot el món per adonar-nos que ells informen dels fets i no de les seves opinions personals. Ara bé, davant del desconeixement dels idiomes i del llenguatge emprat tractant la notícia, tornarem a caure en el parany de llegir els titulars afins amb la nostra manera de pensar?
Caldria disposar de periodistes microcirurgians. Capaços de reconèixer l'arrel del conflicte i entendre l'abast de les seves intervencions per no provocar danys per la seva mala praxi. Malauradament, només cal observar, disposem de pocs professionals objectius i sobren opinions.
Malauradament la classe política espanyola tampoc és un bon exemple per a ells. Els periodistes, com els nens petits, actuen de la mateixa manera que ho fan els seus líders. Malauradament, tots hi perdem.
Cap comentari
Desa el teu comentari