Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

Nosaltres, els independentistes dolents


Una opinió més d'en Pep Cassany


Prou d'argumentar a favor nostre i en contra de la història escrita pels guanyadors, ens ho mereixíem, el 1714 Barcelona va capitular i per tant, Felip V tenia tot el dret d'imposar el decret de nova planta i esclafar el sentiment catalanista dels resistents.

Prou de fer-nos víctimes del nacionalisme republicà espanyol del 34. És normal que un estat empresoni a qui fa una proclama en contra de la pàtria. Un poble no pot trair les lleis aprovades pel Cap d'Estat. La llei, malgrat que no ens agradi, s'ha d'imposar encara que sigui per la força.

Ho hem d'assumir, és just que vulguin educar-nos en els valors patriòtics dels qui dicten les noves lleis. No tenim cap dret a protestar. No ens hem de resistir, ens hem de sotmetre i acceptar, rebre i malgrat que ens atonyinin, somriure a tots els dictats imposats. Si ho fem així, per la festa major, podrem escoltar sardanes a la plaça.

Si en la seva magnificència, un dia, ens retornen les institucions i permeten tornar de l'exili al representant de la Generalitat, malgrat que ens siguin imposades les condicions de l'hereu del vencedor, hem d'agrair el seu gest doncs, és una mostra de respecte.

Si un dia ens permeteren votar democràticament les lleis de la Constitució de l'Estat Espanyol i fins i tot, permeteren a un parell de catalans participar en la seva redacció, encara que aquesta sigui de mínims, atès que renunciem directament a drets bàsics com, el dret a decidir, hem d'estar molt contents i felicitar-nos. Si quaranta anys després no ens agrada, no ens podem queixar. Aquestes són les regles del joc, votades pels nostres avis o pares i, encara que es pugui, hem d'entendre als nets i fills dels vencedors que ara, no les volen canviar. Tenen tot el dret a fer el que vulguin, per majoria democràtica, amb les seves lleis i amb tots nosaltres.

Si som rics, és gràcies a ells. El nostre esforç, dins el marc constitucional, ens fa mereixedors de la nostra sort i és normal, contribuir molt més que d'altres, a la caixa comuna. Si fins ara ens ha anat tan bé, no cal demanar més. Apedaçant el que es faci malbé podem continuar treballant. A tot arreu sempre n'hi ha algun que es queixa però, recordeu que abans no teníem democràcia i ara, el què ens manen, ens ho deixen votar.

Ja tornem a aixecar Castells. A ningú li interessen les sardanes. En un món global no calen identitats minoritàries. La llengua que serà comú a tot el món serà la Castellana i l'Anglesa. L'amenaça comunista estesa a la Xina, Rússia o Veneçuela és dolenta per tothom. Els països Occidentals desenvolupats hem de lluitar plegats contra els règims totalitaris com el que pretenem ara quatre catalanets. Europa és la nostra gran nació i tots junts, són més forts. Marxant d'Espanya, quedarem aïllats i ningú voldrà saber mai més res de nosaltres.

El dia u d'octubre ningú va votar. Els qui tenien la llei del seu bàndol, no podien fer res més que complir-la. Els vàrem voler impedir imposar-la i fins i tot, en el compliment del seu deure, alguns prengueren mal. Ara els tenim embarcats en condicions inhumanes i quan surten del vaixell, ens comportem com uns mal educats. Els parlem Català.

Per sort, hi ha qui té seny i pren, engarjola i lleva la paraula dels tumultuosos. Cap mitjà nacional o internacional es pot creure com ens comportem amb l'Estat. No hi ha més remei per tornar a la legalitat, acceptar ens imposin l'article 155, aquell que democràticament vàrem votar. Cal silenciar les veus dels mitjans catalans, líders d'opinió dels independentistes. Cal desmuntar l'amenaça de la policia política catalana. Cal tornar a la normalitat educativa i dir-los als nens, la llengua castellana és la cristiana i sense ella no ens podem dirigir ni a Déu.

Si ara els catalans ens sotmetem a les seves imposicions, mai més tornarem a tenir aquesta amenaça independentista. El Rei tornarà a fer de rei i, una vegada l'any, tornarà a visitar-nos per anar a dinar al millor restaurant del món. A casa, ja no hi haurà cap debat per triar el canal de les notícies. Si convé, que ens tornin a l'UHF.

Els espanyols de bé, ens estimen. Saben que els som imprescindibles per a tirar endavant el país. Si ens deixem de bestieses i tornem a fer el que volen, podrem de tant en tant, tornar a escoltar una sardana i si un cas, encara que sigui d'amagat, podrem llegir un TBO en Català.

Fem acte de contrició cristiana, tornem al seny i matem la rauxa. Desempolseguem a la puta i la Ramoneta. Abandonem les institucions catalanes i posem-les en mans de la gent de bé espanyola que sap, què és el millor per nosaltres. Nosaltres hem de fer allò que sabem fer, treballar i callar i, si hi ha algú al vostre entorn protestant o parlant malament de l'Estat, apliqueu-li un 155 i no el deixeu treballar. Segadors, a treballar.

És això el que volem, oi?

Cap comentari

Desa el teu comentari