L'Estat Espanyol ens obliga a marxar
És difícil interpretar els seus actes, sembla que l'Estat Espanyol ens obliga. Els poders ja han decidit que volen Catalunya sigui independent. Ens empenyen cap a la DUI sense diàleg. Bé de dia o, de nit, amb una suposada nocturnitat i traïdoria, actuen en contra nostra per tal que ens sublevem i prenguem la decisió de declarar la independència d'una vegada.
No ens deixen dormir. A uns, els qui més han fet per organitzar-nos i unir-nos en un moviment unitari i pacífic, els engarjolen per un suposat delicte de sedició. Els qui els aprecien, respecten i segueixen hem sortit espontàniament als balcons perquè s'escolti el vergonyant soroll de les cassoles, senyals de protesta, ràbia i indignació. Aquells qui no són seguidors del procés, n'estan en contra o bé, els sembla que, no els hi va ni els hi ve, se'ls trenca el són en recordar-los que, darrere l'empresonament de les idees polítiques perseguides, els ciutadans d'un país demòcrata no haurien d'adormir-se doncs, tenir presos polítics és un malson.
El poder, polític, judicial i mediàtic espanyol, situat a 600 quilòmetres de distància de Barcelona, es creu prou fort per donar resposta als seus, a casa seva. Menysprea la ferma voluntat dels ciutadans de Catalunya per decidir lliurement el nostre futur. Se serveix de la manipulació de la veritat i per tant, la mentida. Ho fa sense vergonya. Al congrés, al senat, als jutjats o a la premsa. Una veritat dita a mitges és una mentida.
Per història, cultura o economia, tenim raons suficients per desitjar construir el nostre propi Estat. La política, la policia, la judicatura espanyola, l'afogament de l'economia, de la llengua i cultura catalana, la repressió de les nostres idees, el menyspreu de tot allò que ens proposem els ciutadans de Catalunya, ens empenyen a sortir d'aquest Estat.
Al conjunt de la societat Espanyola els demano reflexió: "si us creieu lliures, potser a hores d'ara no heu volat prou alt per arribar a tocar les reixes".
No ens deixen dormir. A uns, els qui més han fet per organitzar-nos i unir-nos en un moviment unitari i pacífic, els engarjolen per un suposat delicte de sedició. Els qui els aprecien, respecten i segueixen hem sortit espontàniament als balcons perquè s'escolti el vergonyant soroll de les cassoles, senyals de protesta, ràbia i indignació. Aquells qui no són seguidors del procés, n'estan en contra o bé, els sembla que, no els hi va ni els hi ve, se'ls trenca el són en recordar-los que, darrere l'empresonament de les idees polítiques perseguides, els ciutadans d'un país demòcrata no haurien d'adormir-se doncs, tenir presos polítics és un malson.
El poder, polític, judicial i mediàtic espanyol, situat a 600 quilòmetres de distància de Barcelona, es creu prou fort per donar resposta als seus, a casa seva. Menysprea la ferma voluntat dels ciutadans de Catalunya per decidir lliurement el nostre futur. Se serveix de la manipulació de la veritat i per tant, la mentida. Ho fa sense vergonya. Al congrés, al senat, als jutjats o a la premsa. Una veritat dita a mitges és una mentida.
Per història, cultura o economia, tenim raons suficients per desitjar construir el nostre propi Estat. La política, la policia, la judicatura espanyola, l'afogament de l'economia, de la llengua i cultura catalana, la repressió de les nostres idees, el menyspreu de tot allò que ens proposem els ciutadans de Catalunya, ens empenyen a sortir d'aquest Estat.
Al conjunt de la societat Espanyola els demano reflexió: "si us creieu lliures, potser a hores d'ara no heu volat prou alt per arribar a tocar les reixes".
Cap comentari
Desa el teu comentari