Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

Tribunero de primera

En Pep Cassany, un tribunero de primera


Em sobta. Des d'una ciutat on la majoria de la població es reconeix independentista, celebrem la pujada del nostre equip de futbol amb càntics en llengua Castellana. Mig entenc que els jugadors professionals, vinguts d'arreu d'Espanya, parlin i cantin en la seva llengua materna, encara que m'hauria agradat que haguessin fet algun esforç més per dirigir-se a l'afició en Català. Ja ho sé, dues llengües oficials que conviuen fraternalment no han d'estar enfrontades i sí, és cert, algú va parlar en Català. Més que res, m'hauria agradat escoltar-ne més.

L'afició és mirall dels jugadors i per tant, si ells canten en Castellà, nosaltres els responem en la seva llengua, de la mateixa manera que quan cantem el "We are the Champions" tampoc la nacionalitzem al Català. Ens ventem de ser poliglotes.

En tot cas, en aquestes celebracions, em va semblar que el Català quedava a Segona o Tercera Regional. No cal dir que a Primera, amb la possibilitat de fitxatges que provinguin d'arreu del món, eixamplarem el coneixement d'altres llengües.

De futbol, no hi entenc massa. Val a dir, com molts. En el meu cas, seguidor del Barça i per tant, coneixedor de la Lliga on juga, la Copa que disputa o la Champions que persegueix. Sóc dels que a l'inici de jugar en Messi vaig titllar-lo d'individualista i per tant, dec tenir el perfil de "tribunero" que critica l'errada i exalta els gols. Com podeu veure, sóc sincer. Cinc pilotes d'or avalen Messi i per tant, reconec que tinc mal ull per descobrir talents.

Em deixo endur per la ràbia davant l'arxienemic del Barça. No suporto la fatxenderia del Cristiano ni tampoc escoltar la Caverna mediàtica. Tot just ahir em va passar pel cap que a partir d'ara, Girona estarà en boca d'aquests ganàpies i per tant, encara em farà més fàstic escoltar-los o saber d'ells.

Vuitanta-set anys perseguint pujar a primera i ho fem l'any on molts desitgem votar la Independència de Catalunya. Els independentistes futbolers ja han dit que en un Estat Català, els seus equips hauran d'anar a jugar a la Competició dels veïns. Espanya o França?

Sóc dels que poques vegades han estat en el Camp de Montilivi. La darrera vegada que hi vaig anar em va sobtar trobar-me amb tantes i tantes cares conegudes. Tant a la Directiva com en algun membre del cos tècnic i sobretot de l'afició. La temporada vinent, si hi ha lloc i puc, m'agradarà tornar-hi i tenir un nou record amb el meu fill. Segons diu, ell continuarà essent del Barça però en tot cas, ara que és petit, ha d'aprofitar el moment i així, quan sigui gran, recordar al Girona a Primera Divisió.

A banda dels sentiments dels afeccionats i seguidors, el futbol professional a Girona a partir d'ara serà un negoci. Per a alguns, una eina de màrqueting i per a d'altres, un motor econòmic. Com a qualsevol empresa, associació o institució, les decisions que es prenen deriven en política. Política d'empresa, de club o institucional. Tant se'n fa. Em sembla que tot acaba allà mateix.

El meu nas, a vegades tan esmolat com el d'En Jordi Roca, s'ensuma un cataclisme. Recordeu que sóc "tribunero" de mena i per tant, crític professional. En les meves prediccions tot esdevé catastròfic pel Girona fins al punt, vés a saber, que no acabi desapareixent com el Bàsquet de l'ACB a Girona.

Recordant que tot just fa quatre dies el Girona estava a punt de la fallida econòmica i que els actuals propietaris "professionals del futbol" no han invertit per no res, em penso que aviat tornarem a viure quelcom semblant. Si futbolísticament el projecte avença, el preu del Club serà prou interessant perquè arribin a un acord els propietaris actuals amb algun altre comprador també vingut de fora. Si la pilota no entra i tornem a baixar a Segona, arrossegant deutes, ves que no acabi amb l'efecte de bola de neu per acabar finalment, desapareixent.

Si els quaranta milions d'ingressos que provenen dels Drets de Retransmissió de Televisió ara ens semblen molt, d'altres clubs amb molt més recorregut a Primera Divisió els semblen insignificants. Ja sabeu, el preu del traspàs d'un bon jugador està pels núvols i recordem, que cada mes han de cobrar. Ajustar el pressupost i el projecte esportiu és la clau encara que tots sabem els deutes que arrosseguen la majoria dels equips. Així doncs, nosaltres en sabrem més que tots ells?

Fent servir els tòpics futbolístics, tot depèn de la pilota, i esperem que entri. El futbol "és així". Futbol és futbol. "Los millones en el campo y no en el banco".

Si més no, crònica d'una festa per a mi sense ressaca i per tant, a partir d'ara, un afeccionat més del Girona, "tribunero" des del sofà. Vigilant i atent als esdeveniments. Desitjós de continuar amb el somriure i amb ganes d'empassar-me les meves pròpies prediccions. No vull ni pensar en la dita popular "jugant, jugant, acabarem tots plorant"



Cap comentari

Desa el teu comentari