Escrit i editat per Pep Cassany

Relats i Opinió d'En Pep Cassany Escriptor Català. Girona. Autor de llibres: El carrer dels petons (2018) i Big Bang Amor (2017) Aquest Blog conté relats curts, relats eròtics i, contes infantils. També un munt d'articles d'opinió sobre fets quotidians, l'actualitat de Girona i Catalunya, o del debat nacional i internacional. Tot plegat, tractat des del punt de vista personal, crític,irònic, eufòric o irreverent de l'autor.

Novetats

Carpe diem


Editorial d'en Pep Cassany


Si no fas el ximple, els anys et sumen experiències vitals que t'han de permetre escollir el que vols tornar a viure i el que no. L'edat resta bajanades i treu el millor de tu mateix. Equivocar-se, caure i aixecar-se forma part de l'aprenentatge. De jove, t'alces de cop i com més gran et fas, costa més. Per tant, l'aprenentatge, la pràctica i l'experiència permeten prendre perspectiva i triar què, com i quan vols tornar-ho a provar o abandonar abans de tornar a caure.

El got mig ple o mig vuit; el 6 mirat per dues persones enfrontades; la panoràmica dels dos passatgers que viatgen en el mateix tren amb vistes cap a mar o cap a la paret de roques excavades a la muntanya; Tots aquests exemples per donar-nos a entendre que la mateixa situació sempre hi ha qui la viu de manera diferent a nosaltres mateixos.

Amb vint anys, vaig aprendre que entre el blanc i el negre d'una mateixa qüestió, existeix un grapat de tons grisos que poden matisar i difuminar les diferències per trobar un punt de trobada de dues parts enfrontades. Dos no es barallen si un no vol.

De gran, perquè ara sí que he reconegut que sóc adult, vaig descobrir que entre el blanc i el negre no només hi ha els grisos sinó tots els colors. Opinions i maneres de fer, n'hi ha tantes com porta barrets existeixen en el món. Tots hi podem dir la nostra. En el meu cas, em quedo amb el que signifiquen les paraules d'un polític que va gosar dir: no vull convèncer a ningú, ni vull que pensin com jo. Només vull que respectin la meva manera de pensar i en tot cas, que tampoc ningú em vulgui convèncer que jo estic equivocat.

En aquesta societat on, qui no llegeix no és educat, qui no escolta o mira les notícies és titllat d'ignorant o, qui pren la seva pròpia manera de fer és titllat com a filòsof de pacotilla, tots plegats hauríem de deixar de mirar-nos el melic, oblidar-nos de jutjar-ho tot des del nostre punt de vista i en un cas, començar a no imposar la nostra opinió a qui no ens la demana.

Aquesta setmana vaig rebre un missatge amb un dels pensaments que atribueixen al Dalai Lama; Moltes persones perden la salut per fer diners, més tard perdem els diners per recuperar la salut. Pensant en el futur, deixen gaudir de viure el present; Vivim com si mai haguéssim de morir i ens morim com si mai s'ha viscut.

Carpe diem. Viu i deixa viure.

SI T'AGRADEN ELS RELATS CURTS, ADQUIREIX  AQUÍ EL MEU PRIMER LLIBRE DE RELATS D'AMOR I SEXE - BIG BANG AMOR

Cap comentari

Desa el teu comentari